L’ADN té bona pinta

S’acosta el dia en què els laboratoris hauran de revelar els resultats de les proves d’ADN i certificar si Salvador Dalí, el geni del surrealisme, és el pare de Pilar Abel, la vident que fa anys que batalla per demostrar que és filla del pintor enterrat sota la cúpula del museu de Figures. Els pèrits forenses que el 20 de juliol van complir amb l’ordre de la jutgessa madrilenya María del Mar Crespo Yepes i van exhumar, en una operació digna del surrealisme del geni, el cadàver del pintor, confien que els laboratoris podran obtenir l’empremta biològica del difunt perquè els van aportar mostres de prou qualitat (os llarg de la cama i la mandíbula amb les dents) que han de ser vàlides per fer una lectura del material genètic. Les proves, en principi, enen bona pinta per a la ciència. Els experts inicialment temien que el formol i les substàncies que es van fer servir per a l’embalsamament de Dalí haguessin pogut danyar el material genètic, però després d’extreure les mostres i comptant amb la perícia dels biòlegs dels dos laboratoris que fan les anàlisis es mostren convençuts que la comparació es podrà fer.

I també tenen bona pinta les coses per a Pilar Abel, que espera “relaxada i tranquil·la” uns resultats que, segons sospita, ja se saben però no s’han revelat encara. Abel creu que el secret sobre Dalí que l’exalcalde de Figueres sempre es vanta de guardar ha de ser precisament que tenia una filla. El dia 18 de setembre els resultats hauran d’estar sobre la taula de la jutgessa Crespo Yepes, perquè és el dia que està fixada la vista per discernir la demanda de paternitat al jutjat de primera instància número 11 de Madrid. Mentre espera els resultats, Pilar Abel, que s’ha volgut allunyar de Figueres i de l’Empordà per no interferir, ha passat l’estiu entre Madrid, on ha participat en alguns programes televisius, i Astúries, on ha desenvolupat una de les arts en què més va destacar Salvador Dalí: la pintura. Pilar Abel remarca que sempre li ha encantat la pintura i que no creu pas que sigui un do imbuït pel “pare”. “Amb això s’hi neix, però això sí, jo soc daliniana al màxim”, assegura Abel. “Gràcies a mi, Dalí ha ressuscitat”, sentencia la dona, que ha aconseguit captar l’atenció a escala mundial.

L’afició per la pintura ja la tenia d’abans, però ara ha comptat amb l’ajuda de l’artista Ricardo Arias Fanjul Yomi, un asturià fanàtic de l’obra de Dalí que l’ha encarrilat en l’ús dels esprais i les resines per a la creació d’una obra de grans dimensions (a la foto) que Pilar Abel ha batejat com a Renacimiento i que ja té clar que donarà a la fundació del pare Àngel per recollir fons per als malalts, sobretot nens, de càncer. Un gest en record de la seva germana, que va morir d’aquesta malaltia.

Yomi, un artista enamorat de Dalí, la seva obra i la seva història, és autor d’una peça excepcional, un macrollibre amb incrustacions d’or, plata i ametista, que pesa cinquanta quilos i que recopila vuitanta anys de l’obra de Salvador Dalí. Aquest artista asturià va conèixer la història de Pilar Abel i la seva lluita per ser reconeguda com a filla de Salvador Dalí, i hi va contactar a través de Facebook. Es van conèixer personalment i ella ha fet els nous passos (quan vivia a Girona ja pintava) en el món de la pintura de la mà d’Arias Fanjul. Durant la seva estada a Astúries, assegura Abel, la gent la para constantment pel carrer i li dona mostres de suport. La paren perquè la reconeixen. “És que trobo que m’assemblo molt a Dalí”, assegura orgullosa, tot i admetre rotundament que no ha presentat la demanda perquè l’home que pensa que és el seu pare és una figura de l’art reconeguda mundialment. “Ho hauria fet igualment si fos un pidolaire. Es tracta de la necessitat vital de saber els meus orígens”, exposa Pilar Abel, que gràcies a la concessió de la justícia gratuïta que li va fer el jutjat de Madrid ha obtingut els serveis del lletrat Enrique Blánquez, al qual lloa, però també li estalviarà haver d’assumir cap despesa pels treballs d’exhumació, que van ser laboriosos, perquè va fer falta un sistema de grua per aixecar la llosa d’una tona i mitja, va obligar a mobilitzar els serveis funeraris per a l’obertura dels dos fèretres (el superior, de fusta, i l’interior, de zinc) i els especialistes forenses per a l’extracció de les mostres biològiques. Inicialment, el desembre de l’any passat, el jutjat de Madrid ja havia ordenat que s’exhumés el cadàver per fer les proves d’ADN però deixava a mans de la demandant els mitjans per assumir els costos de l’exhumació. Abel va renunciar a l’advocat particular que tenia perquè no el podia pagar i va reclamar que li atorguessin justícia gratuïta. Se li va concedir, de manera que l’exhumació no tindrà cap cost per a la demandant i serà l’administració qui n’assumeixi les despeses.

Contràriament al que va passar amb l’embalsamament del geni, fet pels forenses Rogeli Lacaci i Narcís Bardalet i que va valer 250.000 pessetes de l’època, segons consta a la factura, que en aquell moment va assumir la Fundació Gala-Dalí. El cos de Dalí encara haurà de tornar a ser tret de la sepultura un cop més per tal de restablir al cadàver les peces que els forenses van agafar per enviar al laboratori. D’aquesta manera, com diu el forense Narcís Bardalet, Dalí serà l’única persona enterrada tres vegades. Pilar Abel manifesta que vol que posin unes cadenes que voregin la llosa que cobreix el fèretre perquè li dol “que la gent trepitgi la sepultura”.