Baixa el nombre de menors gironins que delinqueixen

Baixa el nombre de menors gironins que delinqueixen, però els qui ho fan cada vegada acumulen més causes. Bé sigui perquè són reincidents i van sumant arrestos, bé sigui perquè han comès més d’un delicte a la vegada (per exemple, en el cas d’una agressió física, les imputacions poden ser per lesions i amenaces). La majoria dels menors que delinqueixen s’enfronten a condemnes per robatoris (siguin del tipus que siguin), lesions, furts o amenaces. I, en menor mesura, per danys, robatori de vehicles o conduir sense permís. Gran part acaben en judici i la pena que se’ls imposa sol ser la de llibertat vigilada. Però també hi ha altres casos que es poden resoldre mitjançant la mediació. “D’entrada, això depèn del tipus de delicte, però també cal que tant el menor com la víctima s’hi avinguin. Per part del Departament, incentivem que l’adolescent assumeixi la responsabilitat del que ha fet, repari el dany i es conscienciï per evitar reincidir”, concreta el cap dels serveis territorials de Justícia, Jordi Martinoy.

La tendència a la baixa del nombre de menors que cometen delictes també es dona en joves i adults. Des que va començar el 2017, 241 menors han passat pel circuit. Tots tenen entre 14 i 17 anys i han comès delictes per què o bé les víctimes els han denunciat o bé, directament, la policia se’ls ha endut detinguts. El 2016, hi va haver 399 adolescents gironins que van entrar al sistema d’execució penal, un 14% menys en comparació amb el 2015. “De fet, es tracta de la xifra més baixa d’ençà del 2010”, assenyala Martinoy.

Pel que fa el perfil, el director territorial de Justícia també explica que pràcticament tots són nois. Només un de cada cinc menors gironins que delinqueixen és noia. A més, precisa Martinoy, els darrers anys, s’han trobat “amb un increment d’aquells casos més complexos, perquè a la comissió de delictes també se sumen el consum d’alcohol i drogues o bé alteracions mentals”.

Més de la meitat d’aquests adolescents –de mitjana, set de cada deu– acabaran passant per una sala de vistes. Quan s’arriba a judici, la condemna que més se sol imposar és la de llibertat vigilada. “Això vol dir que, a partir que es dicta sentència, un equip fa un seguiment del menor per observar com evoluciona”.

El jutjat també pot imposar que l’adolescent hagi de fer treballs en benefici de la comunitat o bé seguir programes formatius. En els casos més greus és quan l’adolescent ingressa en un centre de menors. Actualment, hi ha una vintena de joves gironins a qui el jutjat ha imposat aquesta mesura.

Però no tots els menors que delinqueixen acaben enfrontant-se a un judici. També hi ha casos –84 aquest any– en què es pot tirar endavant un procés de mediació. “De vegades, la víctima i l’adolescent parlen i es coneixen o, si hi ha hagut un dany material, allò que es fa és compensar-lo. La vocació és que el menor es responsabilitzi de la culpabilitat i evitar que pugui tornar-hi.”