Punt divers

Intent d’esquitxar Puigdemont pel cas d’Aigües de Girona

Anticorrupció irromp als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter buscant dades que són públiques

Centra la investigació en la compra del fons Santos Torroella

Lamentem el xou. Els requeriments es podien fer a través del jutjat. El consistori és acusació particular
Marta Madrenas
alcaldessa de girona
Demanem que se centrin a investigar la part principal, que amb el xou està quedant a l’ombra
Lluc Salellas
regidor de la cup (partit que va posar la querella a agissa)
Madrenas diu que el fons s’ha pagat amb pressupost ordinari

Continua la dilatada investigació pel cas Agissa (Aigües de Girona, Salt i Sarrià), la societat de titularitat mixta que porta el servei d’abastament d’aigua als tres municipis de l’àrea urbana de Girona. Unes indagacions que s’han acabat convertint en un xou mediàtic i que cada cop s’allunyen més del seu propòsit inicial, que era el d’esclarir si per part dels socis privats de l’empresa s’havia comès un presumpte delicte d’apropiació indeguda. Així ho denuncien tant l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, com la CUP, que és qui va dur el cas d’Agissa als jutjats. I és que la justícia espanyola s’està focalitzant ara en la compra d’un fons d’art per part de l’Ajuntament de Girona, un afer que no té relació directa amb la gestió d’Agissa. Aquesta desvirtuació s’interpreta com un intent d’esquitxar Carles Puigdemont per la seva tasca quan era alcalde de Girona. De fet, degut al rebombori i a les especulacions que es van aixecar, el jutjat d’instrucció 2 (que porta el procediment) va aclarir ahir que Puigdemont “no té la condició d’investigat”. I la CUP, ja ha anunciat que demanarà separar les causes.

Visita a tres consistoris

Agents de la Guàrdia Civil de paisà es van adreçar ahir als ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter per requerir documentació relacionada amb Agissa. Tot i que les actuacions als tres municipis es van dur a terme simultàniament, el desplegament més notori va tenir lloc a la capital gironina, que també va acapar la major part dels focus mediàtics. Poc després de les nou del matí, el fiscal anticorrupció José Grinda, acompanyat de policies no uniformats, va aparèixer en escena a la plaça del Vi. Van entrar de manera diligent al consistori, on es van dirigir a Secretaria i a Intervenció per sol·licitar expedients.

No és la primera vegada, però, que requereixen endur-se documentació sobre el mateix assumpte. El 19 de setembre passat, en el marc de l’operatiu Aquarium, els investigadors van entrar a 15 llocs diferents, entre ells el consistori gironí, demanant informació relativa a Aigües de Girona des del 1992. Segons va explicar ahir la fiscalia anticorrupció en un comunicat, en la documentació intervinguda el setembre “s’infereix la possible comissió de delictes de malversació, apropiació indeguda, prevaricació i falsedat en document mercantil per part dels que eren responsables públics dels ajuntaments”. Això podria afectar governs de diferents colors al llarg dels anys als tres consistoris. A més de Puigdemont, destaca la figura del president del Parlament, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter des del 2007 fins al gener.

El ‘quid’ de la qüestió

La fiscalia especifica que ara s’està centrant a investigar l’origen dels diners amb què l’Ajuntament de Girona va comprar el fons d’art Santos Torroella, que es va aprovar adquirir per 3,9 milions el 2014 i que s’està pagant a terminis. Anticorrupció exposa de forma molt genèrica que en la compra hi hauria “el possible ús de fons públics que estarien relacionats o amb el cànon d’aigua acordat en la pròrroga del 2013 de la concessió d’Agissa o amb partides pressupostàries del 2014 d’almenys l’Ajuntament de Girona”.

Fonts municipals neguen que s’usés el cànon de l’aigua per sufragar la primera partida de pagament del fons. El que es va fer, segons consta a l’acord de ple del febrer del 2014, és modificar 3 partides que sumaven 1 milió d’euros i que s’havien de destinar a sanejament per tal d’adquirir la col·lecció d’art, sabent que poc després s’ingressaria 1 milió d’euros del cànon –que només es podia fer servir per fer inversions a la xarxa d’aigües.

Es tracta d’un canvi entre partides “totalment legal”, remarquen des del consistori. Des de llavors, s’han destinat partides cada any als pressupostos ordinaris pel pagament del fons: 790.000 el 2015, 600.000 el 2016 i el 2017, 500.000 aquest 2008 i queden 500.000 més per l’any que ve. Madrenas, en aquest sentit, va ressaltar ahir que el fons “s’ha pagat exclusivament amb pressupost ordinari”: “L’està pagant encara avui dia el consistori, ni l’empresa d’aigües ni ningú més.”

L’alcaldessa va lamentar “el xou mediàtic” organitzat per la fiscalia ja que, a més, la intervenció policial es va fer previ avís als mitjans de comunicació: “L’únic que es fa és castigar les administracions públiques amb sensacions no verídiques de gestions poc transparents”, afegeix. També el regidor de la CUP Lluc Salellas va criticar la fiscalia per usar el cas per “orquestrar l’enèsim xou mediàtic” per “tapar la corrupció” a l’Estat espanyol.

Informació econòmica

Tant Madrenas com l’alcalde de Salt, Jordi Viñas, van subratllar que la informació requerida era pública o es podia reclamar amb un procés ordinari, sense haver-se de personar al consistori. A part de Girona, ahir tres guàrdies civils van acudir, també de paisà, a l’Ajuntament de Salt. Segons Viñas, van demanar i se’ls va facilitar “informació tècnica de caire econòmic sobre el tema de les aigües, corresponent als anys 2013, 2014 i 2015”: “Són unes dades que ja estan al Tribunal de Comptes i, per tant, són públiques”, va indicar Viñas. Mitja hora abans un guàrdia civil i un tècnic de l’Agència Tributària es van adreçar a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Hi van sol·licitar els pressupostos municipals del mateix període (del 2013, el 2014 i el 2015) i el conveni de renovació d’Agissa (una qüestió que va ser aprovada el 2013 pel ple dels tres consistoris).

Què és el fons Santos Torroella?

L’adquisició del fons Santos Torroella va ser polèmica. El febrer del 2014 es va aconseguir aprovar al ple de l’Ajuntament de Girona la compra gràcies al vot de qualitat de l’alcalde, Carles Puigdemont. Més de dos anys després, l’estiu del 2016, el consistori va iniciar les feines de catalogació del fons de l’historiador i crític d’art Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914-Barcelona, 2002). Ell i la seva dona, Maria Teresa Bermejo, que va morir el 2013, van aplegar al llarg de la seva vida una col·lecció d’unes 1.300 obres d’art entre pintura, aquarel·les, dibuixos, escultures, fotografies, litografies, gravats i ceràmiques, així com un fons documental excepcional amb més de 30.000 referències.

La col·lecció Santos Torroella és un recull de creacions que va des dels clàssics moderns als artistes dels anys seixanta i setanta: hi ha obra de Ricard Canals, Manolo Hugué, Modest Urgell, Isidre Nonell, Pablo Picasso, Joan Miró, Salvador Dalí, Tàpies, Cuixart o Corberó, i també Rafael Barradas, Ángeles Santos, Joan Massanet, Joan Ponç, Maruja Mallo, Josep Guinovart i fins tot dibuixos de García Lorca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Setze anys de presó per a l’assassí del Caribbean

L’Audiència de Girona ha condemnat a 16 anys de presó Taoufik el Yassini, l’autor de la pallissa mortal a un jove a l’exterior de la discoteca Caribbean de Girona que va tenir lloc el 16 de gener...

GIRONA
 

La dona de Magentí diu que mai va estar sola al pantà

susqueda
 

Tres detinguts i nou investigats en una operació policial contra compradors d’imatges de pornografia infantil

 
la videoteca

El molí de vent esdevé una bola de foc a Portugal

 

Ordre d’analitzar el cotxe de Susqueda, enviat ja al desballestament a Múrcia

susqueda
 

Reconstrucció dels fets a la piscina de Ripoll on va morir una nena de P4

Ripoll
 

Incògnites a l’escena del crim de Susqueda

susqueda
 
SOCIETAT

Troben el noi desaparegut a Santa Coloma

 

L’enxampen a 167 Km/ h en un tram urbà d’Olot

Olot