Successos

Susqueda, cas empantanegat

La investigació del doble crim de Susqueda té pendent, un any després, trobar i interrogar molta gent que era a l’escenari quan van matar Marc i Paula, i resoldre molts interrogants

Demà farà un any que Marc Hernández López i Paul Mas Pruna, una jove parella del Maresme, van pujar al pantà de Susqueda i ja no se’ls va veure més amb vida. Van ser assassinats i els seus cossos, tirotejats, van aparèixer trenta-dos dies més tard a la desembocadura del barranc de la Font del Borni. Un veí d’Anglès, Jordi Magentí Gamell, convicte de l’assassinat de la seva primera dona, està empresonat com a únic sospitós del doble crim. L’incriminen el seu passat homicida i que era a Susqueda el 24 d’agost, suposat dia del crim, i l’endemà. Magentí, pescador habitual, es declara innocent i cap prova material, ara per ara, demostra que hagi tingut contacte amb les víctimes ni amb el seu cotxe, que va ser trobat enfonsat al pantà, a la zona de la platja dels xinesos, sense que, un any després, s’hagi esclarit quin recorregut va fer el vehicle, un Opel Zafira, i qui i quan el va menar per la pista forestal fins a la recòndita platgeta. La llista d’incògnites és llarga i la investigació s’ha quedat curta a l’hora d’identificar la gent que era a la zona del pantà abans, durant i després del crim, que podrien ser testimonis o, fins i tot sospitosos. Admetent aquesta mancança de la investigació, denunciada per l’advocat defensor de Magentí, Benet Salellas, l’Audiència ha ordenat al jutjat de Santa Coloma de Farneres que els Mossos retornin sobre els seus primers passos i que també identifiquin i investiguin les persones que en les dates properes al crim eren a dos establiments de la zona. Un, la comunitat terapèutica Sant Miquel Maifré, que depèn de la Fundació Privada Font Picant, situada en un singular edifici de rajola vista arran de la carretera que puja cap al pantà, pel costat de l’antiga pedrera, a la zona on es va perdre el rastre de Marc i Paula. El centre, situat dins el terme municipal d’Osor, acull i tracta persones amb tot tipus d’addiccions: alcohol, drogues, sexe... que participen en tallers i tractaments per a la seva rehabilitació. El trajecte a peu des del centre fins a l’antiga pedrera, on es feien festes rave i on van haver de passar Marc i Paula és relativament curt. Alguns dels interns són persones amb condemnes a l’esquena que fan estada terapèutica al centre o compleixen mesures alternatives a la presó. D’aquí que no és estrany que el jutjat de pau d’Osor hagi de dur sovint notificacions judicials als interns. L’Audiència de Girona ha tombat l’argument del jutjat que al·ludia a vulneració del dret a la intimitat dels interns si es gratava en el seu historial judicial i ha ordenat que s’investigui qui hi havia i si van sortir del centre pels volts del crim, tal com demanava Salellas. Al centre Sant Miquel Maifré hi ha almenys un resident permanent: un antic usuari que , un cop rehabilitat, va optar per quedar-se al centre, on té estada pròpia, i on fa tasques de manteniment. L’Audiència també ha ordenar investigar qui hi havia al Mas Tarrats, una casa rural, situada molt més avall, a l’altre costat de carretera que puja cap al pantà. Inquilins i responsables que tampoc van ser interrogats sobre el cas de Marc i Paula quan van desaparèixer. O almenys no apareixen al sumari.

Al Mas Tarrats és on afirma que va anar un conductor que va ser detectat a les 9.34 h, quan baixava per la pista de Sant Martí Sacalm cap al pantà, en direcció contrària del cotxe de les víctimes, però que no va ser captat al Pasteral fins passades les 12 del migdia. El conductor d’aquest cotxe, un Volswagen Polo de color blau, era el jutge de pau de Susqueda, Francisco Camacho, que també s’ocupa del control de les aigües i la cloració, que viu al veïnat del Far, i va assegurar que primer va anar al Mas Tarrats perquè tenien problemes amb internet; després, al Coll, pel control d’aigües, i finalment va baixar. Però al cotxe, segons va admetre, també hi anava un veí seu, Antonio Lucas, que l’acompanyava.

Testimoni perdut

Un testimoni, Víctor Pierre Veyrier, considerat clau, perquè va dir que havia sentit els trets el matí del 24 d’agost, quan era al mas Llomar, està en parador desconegut. Veyrier, que fins i tot va ser sospitós i sotmès a proves d’ADN per comprovar si realment era seva (ho era) la sang que els Mossos van trobar en una barca dels habitants del Llomar quan els cadàvers de Marc i Paula encara no havien aparegut, havia estat citat a declar al jutjat el 18 de juliol passat. Però ell no va comparèixer, però sí que ho van fer la resta d’habitants del Llomar que eren a la masia el dia que van sentir els trets, i Bartomeu Soler, l’home que viu en una barraca a la Font del Borni. Veyrier tampoc va ser present a les proves de so que van fer els Mossos, disparant amb diferents tipus d’armes i des de punts diferents, perquè cadascun dels testimonis digués quines detonacions s’assemblaven més a les que van sentir el 24 d’agost de l’any passat. Veyrier, segons va declarar el setembre passat, mentre feina estada temporal al mas Llomar, va sentir trets quan treballava sol en una zona allunyada de la masia, i no va ser fins al cap d’una hora que va arribar on eren els seus amics. Veyrier, tot i no haver comparegut a la cita judicial, no té cap requisitòria ni ordre de comprovació de domicili que consti als fitxers policials. No se’l busca.

Testimoni ignorada

El jutjat té pendent de citar la mestressa del bar La Parada, Simona Benkova, que assegura que el 24 d’agost Marc i Paula van anar al seu bar a l’hora de servir el dinar i que després van demanar per on es pujava al pantà i van marxar. Benkova també va atendre uns joves que buscaven la parella el divendres 25 al matí i va identificar Marc i Paula en les fotografies que ells els mostraven. Però el testimoni de Benkova, que contradiria la teoria que Marc i Paula van ser assassinat a la Rierica entre les 11.20 i les 11.27 h, tampoc ha estat incorporat a les diligències judicials.

Els nois del ‘botellón’

Tampoc consta al sumari judicial que s’hagin identificat i interrogat el grup de joves que la nit del 23 al 24 d’agost feien el seu botellón particular dalt la paret de la presa. Els joves van ser captats per les càmeres de seguretat de les oficines de la presa i les restes de la seva festa, llaunes, bosses i papers, van ser recollits el matí següent per visitants de Susqueda, que van fer fotografies del pantà i els seus entorns, i que fins ara tampoc consten com a testimonis en la causa. I les declaracions d’uns pescadors que, el matí del dia 26 d’agos,t van pujar en barca cap a la cua de l’embassament denoten que més gent hi havia pernoctant, a la zona, a banda dels habitants del Llomar i l’home de la barraca. Els pescadors van dir que de pujada no van veure res anormal, només grups de pescadors xinesos i romanesos, dels que normalment passaven la nit a la zona de pesca. Pescadors nocturns que tampoc han estat interrogats i que ara difícilment podran ser localitzats perquè un any després els pescadors que feien pràctiques alegals han desaparegut, sobretot de la zona del ramal de la riera de Rupit i la platgeta dels xinesos, punts vinculats amb el crim. Dimarts d’aquesta setmana es veien nombrosos pescadors, en família, a la zona de l’embarcador i els seus voltants, la zona més accessible. Aquells que feien pesca nocturna amb arts il·legals s’han desplaçat cap a altres punts, menys visitats per la policia. A l’altra banda, a la platja anomenada Els Camps del Llomar (un punt on l’eco ressona de forma espectacular) dimarts només hi pescava Bartomeu Soler, l’home que coneix millor el pantà, la seva fauna i la gent que s’hi mou, i que ha captat els canvis experimentats a la zona des del crim. Soler és el testimoni que va localitzar l’home del Land Rover que els Mossos buscaven com a sospitós i que va resultar ser Magentí, un dia que es van trobar a la carretera d’accés al pantà. Va ser el primer dia que el va veure, segons afirma, tot i que Magentí solia anar a pescar a la Rierica, i Bartomeu Soler viu no gaire lluny, a la Font del Borni. Bartomeu Soler no va sentir els trets el 24 d’agost. Pescava amb auriculars prop de la presa, però afirma que si els hagués sentit tampoc n’hauria fet cas perquè a Susqueda se’n solen sentir. El 24 d’agost passat, dijous, era dia de mitja veda a les comarques gironines i, per tant, a Susqueda s’hi podia caçar, animals de ploma, com ara tudons. Bartomeu Soler, segons ha declarat, tampoc va veure les víctimes ni res sospitós relacionat amb el crim, tot i que els cossos van ser trobats el 26 de setembre passat ben a prop del seu habitatge. El noi, flotant al mig de la gran bassa davant de la barraca, i la noia, ja fora de l’aigua, en una paret del pantà un xic més avall del final del barranc de la Font del Borni. Bartomeu Soler, que fa uns tres anys que viu al pantà, havia anunciat que no marxaria fins que el cas dels nois estigués “esclarit del tot”. Ara assegura que ja té ullat habitatge a zones habitades i que abandonarà la barraca feta amb les seves pròpies mans el primer de gener de l’any que ve, tan si s’està tot aclarit com si no.

Escenari canviat

Soler continua a la zona que va ser l’escenari del crim, que els Mossos tenen ordre també de tornar a inspeccionar per buscar encara l’arma del crim i la motxilla que se suposa que duia Paula Mas, entre altres possibles indicis. Però és un mal moment per fer immersions i prendre mesures de recorreguts perquè l’embassament ara està molt més ple que fa un any, quan les runes de la Rierica, allà on pescava el sospitós, eren fora l’aigua. Ara tenen almenys 10 metres d’aigua pel damunt. Circumstància que dificulta les pericials que s’han de fer per intentar aclarir com van anar les seqüències del crim, que té escenaris diferents. Els cadàvers van aparèixer a la Font del Borni; el cotxe, a la platja dels xinesos, a uns 14 km per una pista de mal transitar, i el caiac, punxat, a la zona de l’embarcador. Els cossos estaven nusos però l’homicida no havia tret a Paula els collarets i braçalets de cuir que eren element identificador. Aquesta circumstància i el fet que la roba trobada fins ara no tingués signes de forats avala la tesi que els van matar quan estaven despullats. On? Quan? Per què?... La investigació del cas de Susqueda està encara empantanegada.

Magentí, artista i pintor abstracte entre reixes

Jordi Magentí Gamell està empresonat com a únic sospitós del doble assassinat de Marc i Paula a Susqueda des del mes de març passat. No admet l’autoria dels fets i es declara innocent. “Aquests nois eren al lloc equivocat en el moment equivocat. Igual que jo, i per això em volen endossar el crim”, va etzibar només d’entrar al jutjat detingut. És que Magentí admet que el 24 d’agost al matí era pescant a les runes de la Rierica i que des de la seva posició va sentir uns trets que venien de dalt la muntanya, per la zona de l’antiga pedrera, per sota del morro de la muntanya del Far. Però basant-se en la teoria que era al lloc del crim (de moment, però, cap prova material prova que Marc i Paula morissin a la Rierica) i que només podia ser ell l’assassí, el jutjat el manté empresonat al Puig de les Basses. Magentí, que és avaluat per psicòlegs forenses, durant la seva estada a la presó de Figueres ha desenvolupat la seva activitat artística a través de la papiroflèxia i la pintura. Magentí assisteix regularment al taller de pintura del centre i ha demostrat bona perícia amb els pinzells. Es decanta per la pintura abstracta i un dels seus pintors més admirats és Arshile Gorky, un artista nascut a Armènia el 1904 però que va desenvolupar la seva activitat sobretot als Estats Units.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Comissen un quilo de corall vermell al cap de Creus

El Port de la Selva

Ofereixen àmfores romanes a Wallapop i els enxampen

VILAJUÏGA / VILAFANT

Protecció per a una capella de Cornellà

CORNELLÀ DEL TERRI
LLORET DE MAR

Un mort en un xoc frontal entre dos vehicles

Mor un submarinista a la zona del cap de Creus

CADAQUÉS

Un mort en un accident a l’eix, a Arbúcies

ARBÚCIES
la videoteca

Infermeres ataquen a cops d’espardenya un assetjador sexual

Macrooperació contra les falsificacions

Girona
Tortellà

Mor un home en xocar amb cotxe contra un arbre