Deixar el centre penitenciari i aprendre a viure en un pis
Set presos en règim obert comparteixen pis a Figueres
És la primera unitat dependent per a interns de tercer grau que hi ha a la demarcació de Girona
El pis substitueix el Centre Obert per tornar-se a integrar en la comunitat
“A la presó t’aparten de la vida; aquí aprens a reinserir-t’hi”, diu en Marcos. És una de les set persones –cinc homes i dues dones– que viuen des d’aquest estiu a la primera unitat dependent de la demarcació de Girona: un pis a Figueres que compleix les funcions d’un servei residencial situat fora del centre penitenciari, per a presos classificats en tercer grau. Hi han de dormir cada nit, i uns professionals marquen les entrades i sortides de cada resident per garantir que hi estan pernoctant, ja que el pis fa la funció de centre penitenciari. Durant el dia, sempre que hi hagi algun intern a l’habitatge, també hi ha educadors que els ajuden a fer un seguiment de la seva situació sociolaboral. Tot el sistema penja i depèn del Centre Obert de Girona, on els presos surten de dia per treballar i tornen al vespre per dormir al centre penitenciari. La diferència és que aquí dormen en un pis, i ells mateixos s’organitzen i gestionen la convivència. L’altra gran diferència és que tots ells estan arrelats a l’Alt Empordà pel que fa a la feina i a la família, i així se’ls estalvia el desplaçament que suposaria haver de tornar cada nit a Girona.
“Canvia tot”, confirma en Mostafà, un altre usuari del pis. Explica que està complint una condemna de vuit anys i que era al Puig de les Basses. El seu company Marcos, complia una condemna de divuit anys, va sortir i tornar a entrar a la presó amb una recaiguda. Tots dos han estat condemnats per robatoris amb violència; no neguen els fets, reconeixen els errors, però també diuen que han estat jutjats, i que ara el més important és reaprendre a viure en societat.
“És com començar de zero. Per a una persona amb una condemna llarga, quan surt al carrer, si no té feina, família o un pis com aquest per ajudar-lo, és tot molt complicat. I potser tornarà a robar”, diu en Mostafà. Ell té una filla de 10 anys i la seva dona està a punt de donar a llum una segona filla. A l’estiu ha treballat de temporer en la collita de pomes; diu que li ha agradat i que ha estat una bona experiència. Ara els educadors l’ajuden a buscar una nova feina. “He perdut vuit anys de la meva vida; no en vull perdre més”, conclou en Mostafà.
En Marcos ho té més complicat perquè té problemes de salut i combina la recerca de feina amb les consultes a l’hospital de Figueres. Busca una feina a temps parcial i agraeix estar en aquest pis: “És molt gratificant i tranquil·litzador. Aquí no parles només de condemnes i de judicis; tens xerrades quotidianes, és la vida. A la presó només hi ha el pati i la rutina. És posar en pràctica la reinserció, que per a això ha de servir la presó, no?”, reflexiona en Marcos.
El pas següent per a les persones que viuen en aquest pis de Figueres podria ser el quart grau, la llibertat condicional. Mentrestant, tots ells subratllen la importància de disposar d’aquest pas intermedi per aprendre a deixar enrere, de manera progressiva, l’univers carcerari.
LA FRASE
LA XIFRA
Substituir el centre per reintegrar-se en la comunitat
Sergi Fortià, de Suara Cooperativa, és un dels responsables educadors que acompanyen els residents d’aquest pis a Figueres. Un cop seleccionats els presos que es poden acollir a aquesta fórmula, són sempre entitats del tercer sector les que ho gestionen, a través d’un concurs públic. L’entitat és la que lloga el pis, que no es diferencia gens de la resta de pisos que l’envolten. Mentre que el Centre Obert de Girona és un centre penitenciari que depèn de l’administració, amb funcionaris, la fórmula de la unitat dependent, gestionada amb educadors com els de Suara Cooperativa, permet actuar en estructures més petites, menys institucionals, i desenvolupar una tasca més individualitzada. La competència que han d’assumir els educadors és fer un seguiment sociolaboral dels residents del pis: comprovar que la feina que tenen és real, que no tenen cap problema legal, ajudar-los a buscar una nova feina si perden la que tenen... També intervenen amb les famílies: parlen amb la parella i els fills dels residents, etc. Al pis només es facilita l’esmorzar, perquè s’entén que les persones que són aquí tenen una casa i una vida. “Això ha de ser el mínim d’invasiu possible; si no, no tindria sentit. Nosaltres no substituïm la casa, sinó que substituïm el centre d’una manera més normalitzada per tornar-se a integrar en la comunitat”, diu Fortià. I quant a l’experiència i la continuïtat d’aquestes fórmules, l’educador és categòric: aquests serveis garanteixen una millor reinserció; per tant, menys reincidència i millor seguretat ciutadana.
El primer a les comarques de Girona i el catorzè al país
Justícia obre quatre nous habitatges tutelats al territori, un dels quals a Figueres
Acabar la condemna en contacte amb la societat redueix la reincidència en un 20%
Esteve Carrera
Amb la presència de la consellera Ester Capella ahir a Figueres, el Departament de Justícia de la Generalitat va oficialitzar l’entrada en servei a Catalunya de quatre noves residències tutelades –anomenades unitats dependents– per a presos que arriben al final de la condemna en semillibertat. En total, ja n’hi ha catorze en funcionament al país, entre les quals la de Figueres, que depèn del Centre Obert de Girona i que és la primera de la demarcació. La finalitat d’aquests habitatges tutelats és que els reclusos recuperin a poc a poc l’autonomia i que puguin refer la seva vida professional i les relacions socials i familiars en un entorn tan semblant com sigui possible al de la vida en llibertat. En total, avui a Catalunya, més de 300 interns –l’equivalent a dos de cada deu presos en tercer grau– viuen en semillibertat. Les residències estan situades en habitatges ordinaris, sense cap distinció externa i sense funcionaris de presons.
Dels pisos, se’n fan càrrec les entitats del tercer sector, amb personal que hi passa la nit i que, durant el dia, dona suport als interns perquè es formin, busquin feina, treballin i utilitzin els recursos socials i de salut públics.
Només hi poden accedir els interns amb una conducta positiva i sense toxicomanies. Com que estan en règim de tercer grau, només hi han d’anar a dormir vuit hores cada dia, excepte el cap de setmana, i mantenir les entrevistes amb els professionals que els acompanyen. Durant la seva estada, els condemnats han de mantenir el pis net, cuinar i rentar-se la roba, si és que no ho fan a la seva residència familiar. Una de les dades rellevants d’aquest dispositiu és que el risc de tornar a delinquir disminueix en el cas dels interns que acaben la condemna en contacte amb la societat. Segons l’últim estudi divulgat per la conselleria de Justícia sobre reincidència a Catalunya, només reincideixen dos de cada deu dels interns que acaben la pena en contacte amb l’exterior. En canvi, el mateix estudi situa la taxa general de reincidència en tres de cada deu.
