Successos

El quadern negre

Tura Soler

Mossos amb missió de posar nom als morts

L’any passat van identificar 101 cossos per empremtes i 22 per ADN, però els queden pendents 120 cadàvers sense nom

A la nevera del grup d’antropologia forense de la policia científica dels Mossos el dia que els faig la visita hi tenen els dits de tres cadàvers sense identificar. Tenen clar que els identificaran, perquè tots tenen “candidat”. Se sospita qui poden ser. Si els dits es poden regenerar, serà una missió senzilla, a través d’empremtes dactilars, posar nom als tres morts. Però no tots els casos són tan senzills. Quan no hi ha candidat s’ha de recórrer a l’ADN (procés més complex i car) i introduir-lo al Codis, per veure si hi ha coincidència amb dades ante mortem de persones desaparegudes. I no sempre salta la coincidència. Els Mossos tenen uns 120 cadàvers que esperen que els puguin posar nom. Entre els sense nom hi ha el noi que va ser trobat a la Mina d’Osor el 1999, el cas que va fer que precisament els Mossos veiessin la necessitat de crear el grup d’antropologia forense, que ara està format pel sergent Àlex Barros, una caporal i dos agents que, 25 anys després, segueixen una possible pista per provar de posar nom al misteriós cadàver de la mina d’Osor. En aquest cas, en ser un esquelet, la identificació només es podria fer per ADN, perquè no hi ha empremtes i tampoc mandíbula per fer la identificació a través de la fórmula dental. Els Mossos d’antropologia fan les identificacions a través d’empremtes o ADN. La identificació per la fórmula dental, si es tenen dades, la fan els especialistes odontòlegs forenses. Com es va fer amb el cap trobat a Badalona; els odontòlegs van poder certificar que era Joan Pere Madurell, per les radiografies que tenien del 1994 i la comparació de fotografies de la víctima amb vida. Per certificar que el cos trobat a Gràcia es correspon amb la mateixa persona, seran els Mossos que faran les proves d’ADN. L’única manera per identificar el cos, ja que no tenia les extremitats; per tant, tampoc empremtes. L’any passat l’equip que lidera el sergent Barros va identificar 101 cadàvers per empremtes, 22 a través de l’ADN, i van identificar un amnèsic a partir del reconeixement que en va poder fer la família.

I mentre van identificant cadàvers trobats recentment, no deixen de batallar per posar nom a aquells 120 cossos amb la identitat perduda. Saben que és una missió difícil però també que la paciència és la mare de la ciència i periòdicament tornen a llançar les dades del seu ADN als registres de persones desaparegudes estatals, als europeus, de la Interpol... per si salta una coincidència. A vegades en salta alguna: com en el cas del mort trobat al riu Manol el 2008. L’ADN té coincidències amb un desaparegut alemany: Joseph Ribli. S’haurà d’exhumar per certificar-ho. Es troben amb alguns casos en què encara que es tingui un nom del mort, identificar-lo oficialment i judicialment sembla una missió impossible. Un cas: un home alemany mort a Roses fa anys. Té documentació però a Alemanya no tenen registre d’empremtes i l’home no tenia familiars directes; no es pot fer ADN. I el jutjat no dona per bona la identificació facial en fotografia. O una dona de Kosova que va morir a l’hospital de Blanes. El seu ADN lliga amb el dels seus fills, però la difunta no tenia documentació i el jutjat no dona per vàlida la identificació. Oficialment són sense nom. Paradoxes de la justícia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia