Un funeral poc habitual

No és habitual veure una esquela (com la que il·lustra aquesta crònica) que anunciï el funeral al mateix temps de dos germans, morts el mateix dia. I no semblaria normal que se celebrés el funeral d’una víctima d’homicidi juntament amb el del sospitós d’haver-lo matat, i que es glosés i lloés de manera conjunta la figura dels dos difunts i s’invoqués al perdó que va concedir Jesucrist assassinat a la creu. Això es va esdevenir ahir a l’església parroquial de Santa Maria d’Amer (plena fins a dalt) per acomiadar els germans Moisès i Francesc Garcia Milans, la mort dels quals la policia i la justícia investiguen (sota secret de sumari, segons anunciava ahir el TSJC) com un cas d’homicidi i suïcidi, després que diumenge aparegués primer el cos de Moisès Garcia penjat al recinte del cementiri d’Amer i després el cos del seu germà Francesc, malalt i totalment dependent, a casa seva.

Tampoc és habitual que el clergue que oficia la cerimònia oficial alterni els hàbits eclesiàstics amb l’uniforme policial i l’arma reglamentària. Però al funeral dels germans Garcia la prèdica la va fer el diaca Ignasi López, inspector en cap de la policia local d’Olot, i les seves paraules, consta que compartides i lloades pels assistents, van anar dirigides a destacar les bondats dels dos difunts, allunyant el focus de les especulacions sobre com es van produir els esdeveniments que van acabar amb la mort dels dos germans, una mort judicial, sota investigació policial i forense. El diaca, en canvi, va donar, sense retrets, un toc d’atenció a la col·lectivitat, que ara, tan amatent al respecte a la privacitat, pot acabar oblidant-se de preguntar per les necessitats de les persones i no adonant-se que necessiten ajuda. De ben segur feia una al·lusió al fet que no es va ser a temps d’adonar-se que Moisès Garcia, qui havia sigut regidor d’Amer i ara era treballador del Consell Comarcal, havia arribat a una situació personal de difícil gestionar, havent de tenir cura ell sol de les atencions que necessitava el seu germà Francesc, absolutament dependent. Francesc Garcia, que era músic com el seu pare, Hilari, mort el 2007, va quedar vidu molt jove i va emmalaltir no gaire després de la mort de la seva dona, i les darreres setmanes la seva salut havia empitjorat. Moisès s’ocupava sol de l’assistència del germà des que va morir la seva mare, el setembre de l’any 2023.

Ignasi López també va mencionar les paraules de Jesucrist crucificat “Déu meu, per què m’has abandonat?” i va explicar alguna anècdota relacionada amb el pare dels germans Garcia, un home molt devot. Una fotografia de cada difunt, la de Francesc tocant el contrabaix, al costat de les urnes funeràries van presidir la cerimònia de comiat dels germans Garcia Milans. Mentrestant, el jutjat número 4 de Santa Coloma de Farners continua les diligències en espera dels resultats de les proves de laboratori que hauran d’aclarir si Francesc estava sedat quan va morir per asfíxia. La investigació ha trobat algun indici que apunta que Moisès buscava fórmules per administrar una mort indolora.