Tàrrega reuneix 500 gegants i 200 colles com a capital gegantera de Catalunya 2009

Tàrrega és la vint-i-quatrena Ciutat gegantera de Catalunya i celebra la trobada de gegants durant aquest cap de setmana. 200 colles de tot Catalunya amb 500 gegants i prop de 5.500 geganters s'han reunit per celebrar aquesta capitalitat que pren el relleu a Sant Vicenç dels Horts. Per coordinar aquest volum de gent s'han inscrit prop de 250 voluntaris a l'organització. Durant tres dies Tàrrega mostra cercaviles de gegants i capgrossos, tallers de restauració de capgrossos o una exposició sobre el gegant Bufavent de Tàrrega. També s'han fet activitats com ara un gran sopar amb quatre vedelles senceres a l'ast i un espectacle multidisciplinari la nit del dissabte, de la companyia de teatre Efímer.

Durant tot el cap de setmana es fan actes protocol·laris de la ciutat gegantera com la cercavila que ha reunit tots els gegants a la plaça del Carme i que ha anat fins a la plaça de les nacions sense estat o la cercavila des de quatre espais de la població que es farà diumenge al matí, el traspàs de la ciutat gegantera a la plaça de Santa Tecla, concerts com ara el de l'Elèctrica Dharma o un mercat de gegants diumenge al matí. Amb tots aquests actes s'espera atreure un gran nombre de públic. La trobada amb 200 colles geganteres de tot Catalunya ja és una de les més nombroses perquè normalment reuneixen unes 180 colles. Paral·lelament a les activitats geganteres també s'han organitzat rutes turístiques per Tàrrega per a tots els visitants, tal com explica el regidor de cultura, Jordi Ramon i Torres.També hi ha colles de València i la Franja d'Aragó. 110 colles són de les comarques de Barcelona, 35 de Tarragona, 31 de Lleida i 9 de Girona. La resta són de Benicarló, Vinaròs (País Valencià), i de Fraga a la Franja de Ponent, a part de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya. Aquesta darrera entitat és la que organitza anualment la ciutat gegantera des de l'any 1985. Tàrrega també celebra així el 125è aniversari de la cessió del títol de ciutat per part d'Alfons XII l'any 1884.