L'Audiència de València absol els neonazis del «Frente Antisistema»

L'Audiència de València ha absolt els 18 neonazis del Frente Antisistema (FAS) desarticulat el 2005 jutjats fa dues setmanes en considerar que les intervencions telefòniques amb les quals es va iniciar la investigació són nul·les de ple dret, ja que es van autoritzar sense cap indici de delicte.

Segons el tribunal, es van 'punxar' telèfons perseguint la venda d'armes prohibides, però no armes il·legals. Els 18 processats estaven acusats d'associació il·lícita, tinença il·lícita d'armes i tinença d'armes de foc, i s'enfrontaven a penes de 42 anys de presó. Entre els acusats hi havia l'assassí confés de Guillem Agulló, que ha sortit de presó, un regidor d'España 2000 a Silla i dos militars.

En el marc de l'operació 'Pánzer' la Guàrdia Civil va intervenir nombroses armes de foc i armes blanques així com nombrosa propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents.

Segons l'informe de la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d'efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d'armes prohibides i les quotes dels seus membres.

L'informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les seves principals activitats es trobaven les 'caceres' de joves antifeixistes o immigrants.

Segons fonts judicials, el tribunal entén que la informació facilitada per la Guàrdia Civil a la jutgessa instructora del cas per autoritzar les intervencions telefòniques no es basava en cap indici de delicte, ja que les dues pàgines web inicialment investigades venien armes prohibides, no pas il·legals, o sigui que la seva tinença no està inicialment penada.

Així, com que es vulnera un dret fonamental, com el secret de les comunicacions, basant-se en una activitat que no és delictiva, el tribunal considera que s'ha trencat la proporcionalitat.

Com que no hi ha altres indicis o proves complementàries que portessin a investigar els acusats, s'aplica la doctrina de l'arbre enverinat, que anul·la totes les proves que derivin d'una prova anul·lada.

El tribunal considera que la identificació dels responsables de la web no es va fer amb els mitjans tècnics habituals, com la identificació d'una adreça IP, sinó a través d'informacions de confidents. Aquestes informacions, segons la jurisprudència, són insuficients per vulnerar un dret fonamental, sinó que el Tribunal Suprem exigeix clarament indicis objectius de delicte per a fer-ho.

En declaracions a l'ACN, el portaveu de l'acusació popular, Toni Gisbert, ha lamentat haver conegut la decisió de l'Audiència per la premsa, i no l'ha volgut valorar fins que hagi pogut llegir la sentència sencera. Tot i així, ha dit que no entenen l'anul·lació de les escoltes telefòniques, perquè estaven autoritzades judicialment.

A més, ha dit que es poden anul·lar algunes proves, però “no la realitat”, que és que existia un grup neonazi organitzat i violent amb armes prohibides. Per això, s'ha preguntat si només aquest fet ja no és, en si mateix, delictiu.

Gisbert també ha recordat que la mateixa Secció 4a de l'Audiència ja va absoldre el 2005 els membres d'un altre grup neonazi en l'operació 'Armagedon'.