L'ICS ha de pagar una indemnització pel retard en un diagnòstic al Trueta

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l'Institut Català de la Salut (ICS) a indemnitzar els familiars d'una pacient que va morir el 23 d'octubre del 2009 a l'hospital Josep Trueta de Girona, en què es va produir un retard en el diagnòstic. La vista pel cas es va celebrar inicialment al jutjat contenciós 1, que va considerar que no hi va haver cap negligència. Els fills de la víctima van presentar a través del seu advocat un recurs contra la sentència al TSJC, que els ha donat la raó. L'alt tribunal català conclou que hi va haver “mala praxi per omissió” de les actuacions necessàries per arribar a una diagnosi correcta. La demora va ser “determinant” perquè les proves que finalment es van realitzar a Isabel Mas Palou van ser les que pertocaven, si bé es van fer fora del temps oportú. Es va retardar, per tant, la possibilitat d'aplicar un tractament adequat als símptomes que presentava i això va anar debilitant el seu estat de salut de base, “que si bé era greu, no era terminal”.

El 23 de setembre del 2009, la pacient, de 72 anys, va ser derivada al Trueta per un sagnat a l'orina. Quan en tenia 37 va patir un càncer de coll d'úter i va seguir tractament de radioteràpia i quimioteràpia, del qual li van quedar com a seqüeles una greu degeneració de la zona de la pelvis i una funció cardíaca molt deteriorada. Tant el 23 de setembre del 2009 com el 5 d'octubre se li van administrar antibiòtics, i en la segona ocasió els metges es van limitar a canviar-li el fàrmac. Només tres dies després va tornar a sagnar i va quedar ingressada al Trueta, on el tractament que va rebre va continuar sent tan sols farmacològic. Segons el TSJC, no va ser fins al 22 d'octubre que li van diagnosticar el que tenia. Catorze dies després de tornar a ingressar va sofrir un sagnat massiu i problemes cardíacs. Llavors li van fer una prova, una angio-TAC, que va determinar que l'origen venia de la ruptura d'una artèria hipogàstrica i va derivar en una úlcera rectal per falta d'irrigació de sang. Va empitjorar fins al punt de necessitar una transfusió de sis litres de sang; i, malauradament, va morir l'endemà a la matinada.

Les parts demandades van al·legar que no es van fer abans les darreres proves perquè el sagnat durant tot el procés era “lleu”. El TSJC, però, dóna parcialment la raó als denunciants, assistits per l'advocat Gerard Costal, del despatx Iurisconsult. L'alt tribunal, a més, recrimina al contenciós que no donés resposta en la sentència al motiu clau del litigi, que és per què les proves diagnòstiques no es van practicar abans, quan amb anterioritat la pacient ja havia tingut hemorràgies fortes. El TSJC, malgrat tot, rebaixa a la meitat la compensació patrimonial que es reclamava perquè “el trencament d'una gran artèria és inusual i la dona patia greus seqüeles per problemes de salut anteriors”.