El TS manté que el monitor condemnat per abusos ha d'estar 16 anys i mig a presó

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació que va presentar la defensa de Josep Castiella Escribano, el monitor de Lloret de Mar que va ser condemnat a 41 anys de presó per abusos sexuals comesos a disset nens. Si el recurs hagués prosperat, Castiella només hauria hagut de complir de manera efectiva set anys i mig, mentre que la sentència ara confirmada li suposa passar entre reixes 16 anys i mig, ja que la pena d'obligat compliment es calcula multiplicant per tres la pena més elevada.

Tot i que Castiella va reconèixer els abusos a disset nens, la seva defensa va presentar recurs al Suprem per discutir la interpretació del tipus penal que se li va aplicar pel cas del nen a qui va fer una fel·lació damunt la taula d'una aula i que, a més a més, va enregistrar en vídeo. Per aquest cas se li va imposar la pena més elevada de totes, cinc anys i mig de presó, enfront a la resta de casos, que van ser de dos anys o dos anys i mig, perquè es va considerar que els abusos eren amb accés carnal. El recurs de la defensa qüestionava l'aplicació de l'article 183.3 del Codi Penal, que preveu penes agreujades dels abusos en el cas de l'existència d'accés carnal. El recurs considerava que el que havia fet Castiella amb la fel·lació al nen de 6 anys era “fer-se accedir carnalment”, cosa que diferia “d'accedir carnalment”. Però la resolució del Tribunal Suprem remarca que d'acord amb la seva jurisprudència, “quan la llei fa referència a accedir carnalment en els delictes sexuals equival a fer-se accedir”. Amb aquest argument, el TS conclou que no va existir infracció de llei com pretenia la defensa i per tant desestima el recurs i imposa les costes de recurs al recurrent. Per tant, no es modifica la sentència que va imposar l'Audiència, que el va condemnar a 41 anys, tot i que va remarcar que el límit màxim que havia de complir era de 16 anys i sis mesos de presó, que és la suma de tres vegades la pena de cinc anys i mig de presó. En el supòsit que el Suprem hagués acceptat els arguments de la defensa i per aquest cas se l'hagués condemnat com a abús sense accés carnal, el càlcul s'hauria fet multiplicant per tres la pena més elevada de les imposades, dos anys i mig, i Castiella només hauria hagut de passar set anys i mig empresonat. La sentència de l'Audiència de Girona també li imposa deu anys de llibertat vigilada un cop hagi complert la pena.