Punt i a part en la història de l'antiga presó de Tarragona
El centre penitenciari va ser l'escenari de l'última pena de mort que es va executar a l'Estat espanyol juntament amb la de Salvador Puig i Antich
Les instal·lacions van acollir presos polítics i sindicals
Només pel fet d'haver estat l'escenari de l'execució de la darrera pena de mort de l'Estat espanyol a les acaballes del franquisme, el centre penitenciari de Tarragona ja es mereixeria un trist lloc en la història col·lectiva del país. Va ser la mort del pres Georg Welzel, també conegut com a Heinz Ches, perpetrada amb el garrot vil el 2 de març del 1974, data en què també es va executar Salvador Puig i Antich a Barcelona.
Entre les parets de les instal·lacions de l'avinguda de l'Argentina, coneguts lluitadors antifranquistes com ara Leandre Saún, homenatjat recentment amb un carrer, hi van passar alguns anys després d'haver abandonat l'espai infrahumà de Pilats i haver aconseguit que el règim els commutés la pena de mort inicial.
Vint-i-cinc anys després de construir-se, tenia 96 cel·les comunes i 18 d'habilitades per a polítics, sindicalistes i altres presos de moviments reivindicatius. En conjunt, sempre estaven saturades i la repressió franquista va convertir el centre en focus d'atenció.
Llei de perillositat social
En aplicació de la llei de perillositat social de principis dels setanta, els murs de la presó també van acollir –ja en temps de descompte del franquisme– presos condemnats simplement pel fet de ser homosexuals, com Josep Maria Giménez. Després d'haver passat per la Model i haver quedat en llibertat, aquest reusenc va viure un període de reclusió en aquest espai quan Franco ja havia mort.
L'arribada de les llibertats va afavorir l'entrada de la droga a les presons, un fet que va canviar totalment el panorama penitenciari. D'aquesta manera, va començar una nova etapa en què la conflictivitat en totes les presons va esdevenir el pa de cada dia, també a Tarragona, on uns presos van calar foc en una ala del centre el gener del 1979 i on sovintejaven les autolesions i els problemes del canvi de model.
L'altra cara de la moneda és que la Transició també va possibilitar que activistes pro drets humans com ara Paquita Sans i Pilar Carreras lideressin iniciatives destinades a dur a terme accions de suport en favor dels detinguts i les seves famílies. Un voluntariat que es va iniciar el ja llunyà 1977.
Quan la Generalitat va assumir les competències de Justícia, l'any 1985, la presó de Tarragona, com moltes altres del país, va entrar en una nova dimensió amb l'arribada de professionals com psicòlegs i criminòlegs, i va deixar enrere formalment l'etapa de crònica més negra, una aspiració sempre difícil en un espai com aquest.
La conversió de les instal·lacions en un centre obert després del trasllat dels presos al nou centre del Catllar marca ara un punt i a part en la història d'un equipament que encara té moltes pàgines per escriure.
LA DATA
LA XIFRA
Leandre Saún, un més dels presos polítics
Durant un breu període de temps, l'històric militant del PSUC Leandre Saún va ser un dels presos que van ocupar una de les cel·les d'aquesta presó. Abans, Saún havia estat al centre de Pilats.
Un espai que va substituir els centres de repressió franquista
Construït a principis dels anys cinquanta per tal de substituir els espais de repressió franquista de la ciutat, situats a Pilats, les Oblates i la Punxa, l'aleshores nou centre penitenciari de Tarragona de l'avinguda de l'Argentina es va inaugurar el 7 de març del 1953.
Inicialment, les instal·lacions es van concebre com un centre de detenció preventiva i, en la seva construcció, hi van participar activament alguns presos.
Un entorn urbà que s'ha transformat des dels cinquanta
És evident que l'urbanisme tarragoní ha canviat molt en les darreres dècades. Quan les instal·lacions de la presó de Tarragona es van començar a construir, el 1951, gairebé no hi havia més edificis al voltant i les Cases dels Militars encara estaven pendents de bastir.
Avui, aquest entorn ha experimentat un gran desenvolupament urbà. A més, l'arribada d'El Corte Inglés fa pocs anys va coincidir amb la modernització de la zona.
