Absolt un jove empresonat dos anys per violació

“Contradiccions rellevants”. De manera textual, aquest és un dels arguments a què es fa al·lusió en una sentència emesa el 2 de maig per la secció quarta de l'Audiència de Girona, que ha detectat aspectes molt divergents en les declaracions prestades per una noia que va assegurar haver estat víctima d'una agressió sexual a prop de la discoteca Coyote de Figueres, el 25 de maig del 2014 a la matinada. Per aquesta causa, un veí de la capital de l'Alt Empordà que va ser denunciat per la presumpta víctima ha estat privat de llibertat durant pràcticament dos anys i, ara, ha sigut absolt per l'Audiència. El 29 de maig del 2014 l'acusat va ingressar provisionalment en un centre penitenciari, on va estar reclòs fins a la setmana passada. El judici es va celebrar el 26 d'abril i, com que encara estava detingut, el jove va ser conduït fins a la sala de vistes per la policia. La fiscal demanava que se li imposés una pena de nou anys i mig de presó. Per la seva banda, l'advocat Joaquim Bech de Careda, que va exercir la defensa del processat, en sol·licitava l'absolució, tal com finalment s'ha establert.

En la resolució judicial, es posa de manifest que en la primera declaració que la denunciant va fer davant la policia va dir que, quan tots dos eren fora de la discoteca, es van petonejar i el noi li va fer tocaments, sense que ella li recriminés aquesta acció. En el judici, en canvi, va afirmar que no volia que la toqués i li va retirar la mà. A part d'aquesta circumstància, la declarant va explicar a la comissaria dels Mossos que el jove l'havia tirat a terra; al jutjat d'instrucció va matisar que no sabia com va passar, i en el judici va sostenir que era possible que ella rellisqués.

El tribunal tampoc entén per què no va aprofitar l'arribada d'un cotxe patrulla per alertar de la situació. Va reconèixer que no sap què li va passar perquè després decidís acompanyar el noi a un carreró més apartat, fosc i sense sortida, on s'hauria produït la presumpta violació. En la revisió mèdica, però, els facultatius no li van apreciar cap lesió compatible amb una agressió física ni de caràcter sexual. En la vista oral, Bech de Careda va qualificar de “pràctiques contorsionistes” la reproducció d'alguns dels suposats moviments del seu client que van ser relatats per la denunciant. El tribunal apunta que, “des d'una perspectiva estrictament física”, és difícil pensar que pogués cometre determinats actes mentre amb una mà li tapava la boca per evitar que cridés i amb l'altra li subjectava els dos canells. I, alhora, va quedar corroborat que abans que tots dos marxessin de la discoteca ell va donar el DNI i la targeta de crèdit a la cosina de la noia amb el propòsit que veiés que era “de fiar”, de manera que pels magistrats té poca lògica que hagués perpetrat una violació sabent que disposaven de les seves dades. Bech de Careda, davant la inconsistència de les proves, va requerir en la recta final del judici que es posés en llibertat el seu representat, fet que se li va concedir el mateix dia.