Successos

RAMON BOLDÚ

DIBUIXANT

“Amb un llibre celebro 40 anys de «Sexcéntricos»”

“Sempre m'ha ‘flipat' la manera de poder explicar les coses a través del dibuix, amb ell es diuen moltes coses i s'estalvien les paraules”

“Em van demanar que fes el logo de Lib, vaig pensar que havia de ser una cosa eròtica i vaig crear una pera perquè recordava la cintura d'una dona amb una mossegada que representava un mos al cul”

Iconoclasta
Boldú sempre ha estat un iconoclasta, amb els seus dibuixos ha criticat i atacat els pilars sobre els quals reposa la societat actual. Les seves històries no deixen a ningú amb la ment ni el cos freds, són reals com la vida i ell les ha viscut. És tan contradictori com iconoclasta i amb els seus dibuixos ataca la falsedat en què ara ens movem.
Vaig veure que tot el que m'havia passat era tan surrealista que vaig decidir no canviar la realitat

Ramon Boldú és pioner a l'hora d'explicar la seva vida a través dels còmics. Escriu, amb humor, el drama personal. Va viure l'època daurada dels dibuixants, va treballar a Interviú, Lib, El Víbora, Hara-Kiri i tantes altres publicacions. Des del 1992 publica llibres amb noms tan sucosos com Bohemio pero abstemio, Memorias de un hombre de segunda mano, El arte de criar malvas o Sexo, amor y pistachos; és únic.

Com van ser els seus primers contactes amb el món del còmic?
El meu pare era el bibliotecari de l'Ateneu, de vegades anava amb ell i em tancava en una d'aquelles sales tan barroques, on els primers dibuixos que vaig veure de petit van ser els americans; això em va afeccionar als còmics. Vaig començar a dibuixar molt aviat, i als tretze anys vaig anar al TBO per presentar els meus còmics, però el director em va dir que el que havia de fer era estudiar i tornar quan fos més gran. Sempre m'ha flipat la manera de poder explicar les coses a través del dibuix, amb ell es diuen moltes coses i s'estalvien paraules.
Va ser el primer de fer autobiografia en còmic?
Érem Carlos Jiménez, que explicava coses de la guerra, i jo; no hi havia ningú més. També, de fora, Robert Cram explicava coses de la seva vida, però crec que no eren gaire reals; tots tres som ben diferents. Vaig veure que tot el que m'havia passat era tan surrealista que vaig decidir no canviar la meva realitat, de vegades em miro els problemes des d'una perspectiva optimista: la gent m'ha dit que han rigut amb algun dels meus llibres, però després asseguren que han vist que el que explicava era un drama. Els fa gràcia el que escric i com ho faig.
Com va nàixer la revista ‘Lib'?
Lib va ser la quarta revista d'Espanya en vendes, se n'editaven 400.000 números a la setmana. L'empresa comprava fotos de noies per a Interviú i van crear una altra revista per publicar les sobrants. Aquesta revista fou Lib, i Asensio em va demanar que me'n cuidés. D'un dia per l'altre em va demanar que fes el logo, vaig pensar que havia de ser una cosa eròtica i vaig crear una pera que recordava la cintura d'una dona i vaig posar-hi una mossegada que representava el mos a una galta del cul. A Lib hi feia una historieta que es deia Los Sexcéntricos. Ara, per celebrar els quaranta anys, les publicaré en un llibre.
Com va viure la transició?
Érem la part més frívola d'aquells temps, la de la diversió. Lib fou la revista de l'apertura i de la llibertat, obriren els ulls a una realitat social.
Ara queden pocs llocs on publicar còmics?
Sí. Si no fas novel·la gràfica, en aquests moments és difícil publicar històries de set o vuit planes, però no passa res, la vida va canviant i ara tampoc hi ha una sèrie d'oficis que abans existien. Aleshores era impensable fer llibres amb historietes de cent o dues-centes pàgines.
El seu darrer llibre es ‘La vida es un tango y te piso bailando'.
Aquest llibre, que parla del meu pare, de la Segarra i de la guerra, va sortir l'any 2015. Mentre estava fent-lo una editorial em va encarregar que fes un llibre explicant la vida de Miguel Hernández, un poeta que m'agrada força. Vaig aturar l'escriptura de La vida es un tango y te piso bailando per posar-me a fer la biografia del poeta alacantí, que es va publicar amb un pròleg de Joan Manuel Serrat el 2014. Ramon Pereira va treballar el guió i vam mostrar la vida del poeta vista des de l'interior, amb tot el que li va passar fins que va morir pocs anys després d'acabar la Guerra Civil. Després vaig continuar fent el llibre que havia deixat a mitges, i després d'any i mig sense estar-hi treballant em trobo que en tornar-m'hi a posar s'han produït una sèrie de canvis en la meva vida, entre els quals, la mort del meu pare. Ha canviat tot, i així l'acabo.
I ara el següent llibre sortirà l'any vinent.
Sí, és el llibre dels Sexcéntricos, amb un subtítol que diu Dios mío, lo que me pasa, i hi publico totes les historietes dels Sexcéntricos i hi explico el que em passava en aquells moments de fa tants anys quan escrivia aquelles històries.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El jove de la catana de Blanes, en presó

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al jove que va atacar el 2016 amb una catana el seu company de pis a Blanes i després es va atrinxerar a l’interior de l’habitatge. L’Audiència de Girona...

blanes
 

Robatori amb radial al Wine Palace, a Lloret de Mar

lloret de mar
 

Atac sexual d’un grup d’adolescents a una noia de 12 anys

la bisbal d’Empordà
 

L’alcaldessa de Roses critica que els han deixat sols davant el ‘top manta’

Roses
 

Accident mortal d’un motorista a Puigcerdà

PUIGCERDÀ
 

La complicitat dels silencis

girona
 

Mor un home en estimbar-se a la Roca, a Vilallonga

VILALLONGA DE TER
 

Incendi sense víctimes en un pis del Firal d’Olot

OLOT
 

Quatre morts i quatre ferits greus en un diumenge negre

Barcelona