JUSTÍCIA
Tres homes i un destí
eleccions ·
Els magistrats Hugo Novales, Adolfo García Morales i Fernando Lacaba aspiren a presidir l'Audiència de Girona
El CGPJ escollirà els pròxims dies un dels tres per liderar el màxim òrgan judicial gironí durant 5 anys
Paral·lelament a les eleccions a la presidència del govern espanyol, l'Audiència de Girona també està immersa en una carrera electoral per liderar el màxim òrgan judicial de les comarques gironines. El 8 de juny passat, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la vacant i donava 20 dies naturals per a la presentació de candidatures. I el termini acaba demà. Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, el CGPJ ha rebut tres sol·licituds. Entre elles hi ha la d'Adolfo García Morales, president de la secció quarta de l'Audiència de Girona. Nascut a Saragossa l'any 1965, tot i que reivindica que els seus orígens provenen de Balbacil (Guadalajara), fa 25 anys que exerceix la magistratura i 18 que ho fa a l'Audiència de Girona. A més, se'l coneix com el jutge poeta, ja que té publicat El cisne y la tormenta, un recull de vint poemes sense títol i sense ordre que va començar a escriure fa més de vint anys.
Competint amb Morales, hi ha Hugo Novales Bilbao, magistrat titular del jutjat mercantil de Girona. Novales va arribar a Girona el juny del 2000. Cinc anys més tard va ser escollit degà dels jutjats de Girona, feina que va compaginar amb la titularitat del jutjat social número 1, fins al 2004, que va deixar el relleu a la magistrada titular del jutjat penal número 3 de Girona, Raquel Martínez Codina.
Adolfo García Morales i Hugo Novales tenen al davant un candidat de pes. Es tracta de Fernando Lacaba, que ha presidit l'Audiència de Girona els últims 15 anys i que es torna a presentar. De fet, el mandat de Lacaba va expirar el 29 d'abril passat, just quan feia cinc anys de la seva reelecció. Lacaba assegura que en la defensa de la seva candidatura té previst presentar un projecte “continuista”, en el sentit que el programa que tenia previst encara no ha acabat.
Un cop recollides totes les candidatures, d'aquí a uns dies els tres candidats seran citats a Madrid, on hauran de comparèixer davant la comissió permanent del CGPJ i exposar el seu programa, el currículum i els seus objectius. Posteriorment, el ple del CGPJ decidirà quin dels candidats és l'elegit.
LA DATA
Necessitat de crear, com a mínim, cinc jutjats nous
En la seva darrera visita al Palau de Justícia de Girona, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, va insistir en la necessitat de crear, com a mínim, cinc jutjats nous a les comarques gironines. Barrientos concreta que caldrien dos jutjats nous de primera instància a Girona (i d'aquests, un de dedicat totalment a família), un jutjat mercantil, un de vigilància penitenciària per cobrir les necessitats de la nova presó del Puig de les Basses i un jutjat mixt a Sant Feliu de Guíxols. Tot i l'informe emès per la sala de govern del TSJC, Barrientos reconeix que la previsió del Ministeri de Justícia i del Departament de Justícia és només la creació d'un únic jutjat de primera instància a Girona (que s'ocuparà tant de civil com de família), però que s'està esperant l'aprovació pressupostària i no se sap quan es disposarà del nou jutjat.
Més de 8.000 sentències sense executar
La memòria judicial del 2015 posa en relleu un altre problema endèmic al territori: l'elevat nombre de sentències penals pendents d'executar. És a dir, aquells casos en què tot i haver-se dictat sentència encara no s'ha activat el procediment perquè el condemnat la compleixi. A les comarques gironines, els diferents jutjats i les dues seccions penals de l'Audiència sumen 8.052 executòries pendents. El major volum es concentra entre Girona (4.039) i Figueres (2.856), però també destaquen les que s'acumulen a Blanes (309) o Santa Coloma de Farners (151). Fernando Lacaba explica que durant l'any 2015 els jutjats de Girona ciutat ja han disposat d'un jutge de reforç per reduir l'elevada xifra d'executòries pendents. I confia que aquesta mesura es pugui allargar també durant el 2016, perquè com més temps passi, més difícil pot ser que el condemnat compleixi la pena.
Col·lapsats pels temes bancaris i de família
Les demandes contra els bancs i els assumptes de família (separacions, divorcis i incapacitats) han col·lapsat els jutjats de Girona. L'any passat, els sis que porten aquests assumptes van rebre 7.488 casos i, en acabar el 2015, en tenien quasi 3.000 de pendents de resoldre.
Travesses sense favorits
Fernando Lacaba, amb més de 30 anys de carrera judicial, va substituir Miguel Pérez Capella, que es va jubilar el desembre del 2000. En les seves primeres eleccions, el 2001, els seus rivals van ser els magistrats Joan Cremades Morant i Carles Cruz Moratones. Lacaba va ser nomenat després d'obtenir 11 vots a favor, contra els 7 rebuts per Cruz. Cremades no va tenir el suport de cap dels membres del Consell, dos dels quals van votar en blanc.
En el seu segon mandat no es va presentar ningú més, i Lacaba va ser reelegit sense tenir competència. El 2011 el magistrat Fernando Ferrero Hidalgo també es va presentar, però Lacaba va tornar a ser nomenat president de l'Audiència. Lacaba va obtenir un total de 14 vots, mentre que Ferrero en va obtenir 3, i hi va haver una abstenció.
En aquestes noves eleccions tornen a enfrontar-se tres candidats, com el 2001. Al contrari del que va passar els altres anys, cap d'ells sembla que parteixi amb avantatge, tot i que tothom té la seva particular travessa.
Hi ha una mobilitat excessiva de jutges a tots els nivells
Un dels greus problemes endèmics del sistema judicial gironí, i que es trobarà el nou president de l'Audiència de Girona, és la mobilitat excessiva de jutges, que sobrecarrega i provoca endarreriments en els procediments. Dels 57 òrgans judicials que hi ha a la demarcació, n'hi ha 8 que no tenen jutge titular. En els últims anys, fins i tot, s'han trobat casos de jutges que només han estat un mes en un jutjat. Una situació que s'ha agreujat en els darrers anys per la congelació en la creació de nous òrgans judicials, i pel fet que hi hagi molts nous jutges de carrera que no ocupen una plaça pròpia, sinó que van suplint les mancances que van sorgint. Són els jutges d'adscripció territorial (JAT) i els jutges amb expectativa de destí. A més, a les comarques gironines també han de cobrir vacants amb jutges substituts. A aquesta problemàtica també s'hi suma la manca d'opositors a Catalunya, que fa que molts jutges vinguin de fora i marxin més a prop de casa seva tan bon punt tenen la possibilitat de fer-ho.
En l'actualitat hi ha 98 places de jutges vacants a tot Catalunya que es cobreixen amb substitucions o per jutges d'adscripció territorial.
