Videoconferències entre els presos i els seus familiars
Justícia invertirà 212.000 euros en aquesta iniciativa pionera, que començarà el 2017
Està pensada sobretot per als reclusos estrangers o d'altres punts de l'Estat que no reben visites al centre penitenciari
Humanitzar les condicions de vida dels interns dels centres penitenciaris catalans mitjançant el reforç dels seus vincles familiars. Per afavorir aquest contacte, el Departament de Justícia estendrà l'ús de les videoconferències als reclusos perquè es puguin comunicar amb els seus parents. La proposta està pensada majoritàriament per als presos que tenen el seu cercle íntim a l'estranger o en algun altre punt de l'Estat, com també per als qui per qualsevol motiu no reben visites presencials. El projecte es va donar a conèixer ahir al centre penitenciari del Puig de les Basses de Figueres, on hi ha 723 interns. Que es presentés aquesta iniciativa a la presó de l'Alt Empordà no va ser casual, sinó que es va deure al fet que és un dels equipaments amb un elevat índex de reclusos estrangers. Actualment, representen el 53% del total de presos del Puig de les Basses i, d'entre ells, el col·lectiu majoritari són els ciutadans marroquins, seguits dels de procedència romanesa i francesa.
El conseller de Justícia, Carles Mundó, va indicar que es tracta d'un pla pioner a l'Estat i que s'aplicarà a partir de l'any que ve. “El contacte dels condemnats amb l'exterior és un factor d'èxit per a la reinserció social. Veure els fills i la resta de la família pot ser un estímul per sortir de la presó i una ajuda clau per refer la vida un cop s'acaba la privació de la llibertat”. Va fer aquestes declaracions en el marc d'una visita que va dur a terme ahir al matí al Puig de les Basses, acompanyat de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip.
A Catalunya, el 30% dels reclusos no ha rebut visites durant l'últim mig any. Els serveis penitenciaris fomentaran les videoconferències després dels bons resultats d'una prova pilot sobre el seu ús, que ha permès de connectar els lletrats del Col·legi d'Advocats de Barcelona amb els seus clients de Quatre Camins. Ara, el projecte preveu que les presons catalanes i els centres de menors tutelats per Justícia disposin de més de 35 equips de videoconferència el 2017, amb una inversió de 212.000 euros del govern català. D'entrada, les comunicacions familiars per videoconferència seran possibles als centres de menors de l'Alzina, Can Llupià i El Segre, com també a les presons de Mas d'Enric, Puig de les Basses, Lledoners i Brians 1.
LA FRASE
Mares sense reixes
Internes estrangeres expliquen els problemes per mantenir el vincle amb els fills
Es vol facilitar la unió
M. Piulachs
Assumeixen que han comès un delicte i que han de complir una condemna en un penal, però no volen renunciar al seu paper de mares, i amb fermesa i emoció ho defensen. “Tinc dos fills, en Dante i en Mateo, bessons. Vaig deixar-los amb sis anys, amb el Nemo i els Transformers, ara em parlen de grups de música, i quan al minut 7.50 el meu fill em diu que està trist es talla la comunicació. Ell se sent molt malament i jo més.” Mariana, argentina, a l'agost farà tres anys que compleix una pena per tràfic de drogues. Li'n queden sis. Té clar que cap al final de la condemna vol ser expulsada per tornar amb els seus pares i els seus dos fills. Cinc trucades a la setmana de vuit minuts cada una fan difícil mantenir aquest vincle familiar, com a la majoria de mares i pares reclusos estrangers a Catalunya.
Mariana és ara a la presó de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, juntament amb Margarita, de Xile, i Suelen, del Brasil. Totes tres advoquen perquè no es demori més la iniciativa del Departament de Justícia amb les ONG Niños sin Barreras i Aldeas Infantiles SOS perquè puguin fer videoconferències amb els seus fills i familiars. “Si et veus és una il·lusió”, diu Margarita, que no coneix la seva primera néta. Suelen no vol oblidar el cas de Debora, a qui entre reixes van comunicar la mort natural de la seva filla de 14 anys al Brasil. Va enfonsar-la. “Mamà, fins que no tornis no em tallaré els cabells.” És la promesa que Guillerme, ja adolescent, ha fet a Suelen, que fa dos anys compleix condemna per tràfic de drogues amb el seu marit. L'àvia cuida els seus dos fills.
