Societat
Figueres acollirà un congrés sobre tràfic de persones
El Consell de l'Advocacia Catalana celebrarà els dies 29 i 30 de setembre el segon Congrés de Drets Humans
Estarà centrat en el negoci de l'esclavitud i l'explotació sexual
El tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual és el tercer negoci il·legal més lucratiu a escala mundial, després del tràfic de drogues i del d'armes. La proximitat de l'Alt Empordà amb la frontera i el tràfic de persones que es genera a la zona l'ha convertit en un dels principals nuclis del negoci d'aquest tipus d'esclavitud. En vista d'aquesta circumstància, el Consell de l'Advocacia Catalana té previst celebrar a Figueres els dies 29 i 30 de setembre el segon Congrés de Drets Humans, que estarà centrat en el tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual. “Per combatre aquesta xacra és fonamental que es denunciïn les situacions d'esclavatge, però les persones que el pateixen no sempre poden fer-ho, i de vegades ni tan sols són conscients de la seva situació”, va dir ahir el president de la Comissió de Drets Humans del Consell de l'Advocacia Catalana, Carles McCragh, durant la presentació de l'acte. “Això fa que sigui fonamental la identificació de possibles víctimes d'aquest tipus d'esclavitud”, hi va afegir McCragh, que va plantejar aquest congrés com “una eina per formar tots els agents socials implicats en la defensa d'aquestes persones en la seva detecció”. “L'Advocacia té un paper summament important en la defensa dels drets humans, i cal formar contínuament els col·legiats per a una adequada defensa legal d'aquests drets”, va dir ahir el president emèrit del Consell de l'Advocacia Catalana, Abel Pié.
Per la seva banda, el degà de Figueres, Joan Ramon Puig, va destacar que la celebració del congrés coincidirà amb una efemèride important: el Col·legi d'Advocats de Figueres-Alt Empordà celebra el seu 175è aniversari, una data que el converteix en un dels més antics de tot l'Estat. El degà va presentar ahir les escriptures de constitució del Col·legi, que daten del 29 de juliol de 1841, que donen fe de l'antiguitat i que restaran exposades a la seu col·legial.