Ingrid Sartiau insisteix al rei que es faci la prova d'ADN sense anar a judici
L'advocat de la belga també fa recurs contra l'admissió de la seva demanda perquè el Suprem no ha acordat fer l'ADN i escoltar la mare de Sartiau
El rei Joan Carles I no és l'únic que ha fet recurs (vegeu El Punt Avui d'ahir) contra l'admissió de la demanda de paternitat d'Ingrid Sartiau. L'advocat de la demandant, Jaume Pararols, tot i haver aconseguit l'admissió, també ha fet el seu recurs perquè considera que en la mateixa interlocutòria el Suprem havia d'haver ordenat dues diligències que ell proposava com a proves anticipades: la comparativa de l'ADN entre Joan Carles I i Ingrid Sartiau i la testifical de Liliane Sartiau, la mare d'Ingrid.
En el seu escrit Pararols remarca que tot i que entén que la declaració de Liliane Sartiau ha de ser sotmesa a contradicció per totes les parts, creu que el Suprem en el moment de l'admissió s'havia d'haver pronunciat sobre la procedència de citar-la i decidir en quin moment havia de declarar.
Pel que fa a la pericial d'ADN, Pararols remarca que “és beneficiosa per a totes les parts per esclarir abans de la celebració de la vista la relació de parentiu entre demandant i demandat”. Afegeix que evitaria la pràctica d'altres proves i testificals que podrien danyar la imatge tant de Sartiau com de Joan Carles I i també que podria “evitar un procés llarg i costós per a ambdues parts”.
Guardar silenci
En el mateix escrit de recurs, el lletrat Pararols exposa que en el cas que el rei accepti fer-se la prova i sigui quin sigui el resultat, ell està disposat a “guardar silenci” i no difondre els resultants per evitar una situació gens gratificant “com seria que l'ADN de Joan Carles I anés pul·lulant per tots els diaris i mitjans de comunicació”.
En aquesta línia de la discreció, Pararols es permet retreure al Suprem que, segons diu, hagués divulgat el text de la resolució d'admissió de la demanda perquè conté informació personal de la seva clienta i dades sobre l'existència d'un familiar de Joan Carles I que ha enviat correus electrònics a Ingrid Sartiau anomenant-la neboda. Pararols recorda que va enviar una comunicació a la Casa Reial per fax per fer saber que tant ell com el Tribunal Suprem es comprometien a no divulgar els continguts de les resolucions del procediment sobre la demanda de paternitat.
LES DATES
Tres anys “protegint la imatge del rei”
Jaume Pararols, que ja ha anunciat que en cas que les proves d'ADN provessin que Ingrid Sartiau no és filla de Joan Carles I, està disposat juntament amb la seva clienta a fer una disculpa pública per les molèsties generades al demandat, exposa en el text del recurs que fa tres anys que intenta “protegir la imatge de Don Joan Carles I”. Indica que va ser gràcies al seu treball que es va aclarir que no hi havia parentiu entre Ingrid Sartiau i Albert Solà, el veí de la Bisbal, que ell també havia representat, i que continua la seva batalla judicial (ara ha anat al Constitucional) perquè se'l reconegui com a fill del rei. Inicialment unes anàlisis d'ADN atribuïen a Sartiau i Solà una coincidència del 91% dels al·lels de la línia paterna, però unes segones anàlisis més específiques realitzades pel genetista Jean Jacques Cassiman van concloure que no eren germans. En l'escrit entrat al Suprem, Pararols insisteix, com ja va fer en una entrevista, que ell disposa d'una informació (que de fet ja la revela al Tribunal) que posaria en qüestió que Joan Carles I i Felip VI fossin hereus legítims de la corona espanyola. Diu que Sartiau li té encomanat que no causi cap dany a Joan Carles I.
