Policial
Obligats a denunciar els fills
Els Mossos de Girona reben més de quinze denúncies cada mes de pares maltractats pels fills
Viuen situacions insostenibles marcades per insults, amenaces i agressions que sovint es relacionen amb el consum de droga
Arribar a denunciar el propi fill i demanar que se li imposi una ordre d'allunyament no és fàcil. Sovint, aquestes situacions de violència queden recloses dins la llar i els pares les pateixen en silenci. Però quan els maltractaments es converteixen en el dia a dia, la situació ja s'ha escapat de les mans i se senten atemorits, hi ha progenitors que fan el cor fort i s'atreveixen a anar a comissaria. A les comarques gironines, els Mossos d'Esquadra recullen cada mes una mitjana de quinze denúncies per aquest tipus de maltractaments. Són per violència domèstica i els seus autors tenen entre 14 i 25 anys.
Sovint, qui s'acosta a comissaria són les mares; i, en molts casos, dones separades o vídues que han vist com la convivència amb els seus fills s'ha convertit en un autèntic calvari. Tant, que per solucionar-ho l'única sortida que hi veuen és que se'n dicti una ordre d'allunyament o bé que s'adoptin altres mesures judicials. “Costa molt traspassar la porta d'una comissaria per denunciar els fills”, explica la sotsinspectora Rosa Negre, cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (Urpac). “Quan ens arriba el cas, la situació ja s'ha convertit en insostenible i els pares veuen que, sense la intervenció de la policia i de la justícia, no es resoldrà”, precisa. La violència filiopaternal no entén de classes socials ni de gèneres. Però sí que és cert que, en la majoria de les denúncies (tres de cada quatre) l'agressor és un noi. I que, a diferència d'elles, en què el maltractament cap als pares sovint és psicològic, els fills solen fer servir la violència física o la intimidació per imposar-se.
Alcohol i drogues
La sotsinspectora concreta que sempre hi sol haver una sèrie de factors que es repeteixen. D'entrada, que la situació de violència no ha aparegut de cop, sinó que és conseqüència d'un deteriorament gradual de la relació amb els fills, que aniquila del tot l'autoritat paterna. “A més, en molts casos com a denominador comú hi ha consum d'alcohol i drogues; també ens trobem amb trastorns mentals que ja venien d'enrere o que deriven d'aquestes addiccions”, explica la cap de la Urpac. I hi afegeix: “La font de conflicte amb els pares sovint és per motius econòmics, perquè necessiten diners.”
Per aconseguir el seu objectiu, aquests fills no dubten a maltractar els pares. En moltes ocasions, destrossen mobiliari per intimidar-los, els insulten i els agredeixen (amb empentes i cops de puny). Fins i tot, en aquells casos més greus, els arriben a amenaçar de mort esgrimint un ganivet o una navalla.
Rosa Negre explica que, a l'hora de prevenir aquestes situacions, l'adolescència dels fills és una etapa clau. “S'ha de saber trobar l'equilibri entre la tolerància i la disciplina, evitar ser excessivament sobreprotectors o permissius; controlar les hores que han de tornar a casa, el consum d'alcohol, les amistats...”, precisa la sotsinspectora. I hi afegeix: “I és que quan posem límits als fills els estem educant, i quan els diem «no» els ajudem a aprendre a tolerar la frustració i a autocontrolar-se.”
Per Rosa Negre, els pares no han de dubtar a demanar ajuda com més aviat millor per posar fi a actituds dels fills que els preocupin seriosament. Per exemple, compartint la situació amb els mestres de l'escola, els metges del CAP o bé demanant ajuda als serveis socials. “I si la situació no es resol i es torna insostenible perquè hi ha maltractament, no s'ha de tenir recança de denunciar-la”, insisteix la sotsinspectora. I conclou: “La resposta judicial sobre el menor, el treball de professionals sobre el jove, ajudaran en molts casos a resoldre la situació i a restablir la relació malmesa amb els progenitors.”
