patrimoni industrial
La Pilona es queda
Una moció d'ERC, el PDECat i la CUP prospera i l'Ajuntament de Malgrat aprova per unanimitat qualificar la Pilona com a bé cultural d'interès local
Es dóna un termini màxim de dos anys per decidir i fer l'adequació corresponent
-
La Pilona en primer pla JOSEP COMAS ALEMANY. -
Un vaixell navega al costat de La Pilona JOSEP COMAS ALEMANY. -
Els Castellers de l'Alt Maresme fan un pilar dalt de La Pilona CASTELLERS DE L'ALT MARESME. -
Imatge de principis de segle quan La Pilona funcionava com a plataforma d'embarcament del ferro de les Mines de Can Palomeres AMMM. Fons Juli Cardona Girons.
El consistori vol incloure l'actuació en el projecte Mines de Can Palomeres
Un símbol, una icona, un vestigi arqueològic industrial, un tros del passat del municipi. La Pilona, una plataforma de pedra, formigó i ferro ancorada a uns 500 metres de la costa, ha iniciat el camí per ser declarada bé cultural d'interès local. La decisió es va prendre per unanimitat de totes les forces municipals en l'últim ple i a partir d'una moció conjunta d'ERC, el PDECat i la CUP en què s'exigia al govern del PSC i JxM que s'actués de manera urgent en la preservació de l'estructura, que presenta evidents mostres de desgast en una part important dels materials i que ja ha començat a escorar.
La preocupació per conservar la Pilona no és nova. De manera reiterada, tant en l'àmbit popular com en el polític, diverses iniciatives al llarg dels anys han posat el punt de mira en la plataforma amb l'objectiu de recuperar-la com a part de la memòria local. Últimament, les xarxes socials han estat testimoni d'una nova embranzida per conscienciar la ciutadania i buscar suports per aturar la degradació de l'estructura. Amb el nom de Salvem la Pilona un grup de malgratencs cada cop més nombrós es dedica cada dia a fer públics els motius pels quals la plataforma ha de continuar formant part del paisatge de la població. Arran d'aquest rebrot de l'interès popular, les tres formacions polítiques que van presentar la moció van forçar a iniciar un altre debat sobre el futur de la Pilona. A més, coincidien en el temps amb el projecte per recuperar les mines de Can Palomeres, del qual la Pilona és l'últim esglaó.
La moció aprovada, treballada i formulada pels historiadors malgratencs Sònia Garangou, Núria Arís, Joan Piña i Joan Bosch, argumenta tant la necessitat de preservar l'espai com, sobretot, de fer-ho amb la celeritat necessària per evitar que la plataforma acabi enfonsant-se del tot. El termini inicial era d'un any, però finalment es va acordar allargar-lo a dos per donar prou marge, però tampoc allargar el procés de manera innecessària.
Diferents actuacions
Tal com va alertar durant el ple la portaveu del PDECat, Neus Serra, la preservació de la Pilona ha estat un tema recurrent en el ple des de finals dels anys noranta “i mai s'ha acabat concretant”. L'Ajuntament, però, disposa des del 2011 d'un estudi aprofundit sobre les diferents possibilitats de recuperar i consolidar la plataforma de pedra. Diferents actuacions i, en conseqüència, diferents preus.
Segons aquest informe, només hi ha tres alternatives per a la Pilona, una de les quals queda de moment feliçment descartada: la demolició, que ja es valorava llavors en uns 60.000 euros. Les dues restants en plantejaven la reconstrucció completa o parcial. En el primer cas, els tècnics proposaven la construcció d'encofrats submergits i apuntalats al fons marí per tal de restituir la cota original i la instal·lació d'una plataforma que garantís l'horitzontalitat de l'estructura, que hauria d'estar correctament marcada amb balises i també permetre l'accés d'embarcacions. El pressupost pujava a uns 319.000 euros. La reconstrucció parcial significava la rehabilitació de la Pilona per reduir el procés de degradació natural i el manteniment de la part submergida, tot i que els tècnics alertaven que amb aquesta solució caldrien amb el temps noves inversions. El cost de les obres s'enfilava inicialment als 165.000 euros.
El consistori malgratenc avisa que, en tot cas, cal una injecció econòmica externa per poder afrontar les obres corresponents. En aquest sentit, l'alcalde, Joan Mercader (PSC), planteja incloure la rehabilitació de la Pilona en el projecte més ampli vinculat a l'espai de les mines de Can Palomeres, per al qual s'ha buscat la complicitat dels fons europeus.
