Societat

Memòria històrica

“No amb els franquistes”

La família del sindicalista Antonio Cantano rebutja que la Paeria li dediqui el nom d'un carrer mentre no es retirin els dels alcaldes franquistes i altres personalitat del règim

Cantano va ser represaliat per la dictadura

La família del sindicalista Antonio Cantano no vol que la Paeria dediqui un carrer a aquest lluitador antifranquista. No ho vol ara, mentre la ciutat continuï tenint carrers i avingudes dedicats a personalitats del règim contra el qual va combatre Cantano, fins al punt d'haver d'anar a la presó i de ser objecte de privacions econòmiques amb la seva família: “Estava en una llista negra i no podia accedir a cap lloc de treball a Lleida, el tenien vetat”, explica la néta de Cantano, Rosa Peñafiel.

L'Ajuntament de Lleida va incloure el nom de Cantano en una llista de personalitats que la Comissió Municipal de carrers va proposar al ple municipal perquè s'aprovés. La néta de Cantano, però, es va presentar al ple del mes d'octubre i va demanar la paraula per reclamar que l'alcalde el tragués de la llista.

“És una qüestió de dignitat; durant la seva vida va lluitar pels seus ideals i mai no el va moure l'interès personal; si ara fos viu ell tampoc no acceptaria que li fessin un reconeixement al costat d'aquells que van col·laborar en la repressió franquista”, explica Rosa Peñafiel, que assegura que té el suport total de la vídua de Cantano i la resta de la família. “És com una burla, i no ho podem acceptar”, explica la néta.

Antonio Cantano va arribar de jove a Lleida per treballar en la construcció de l'embassament de Santa Anna. La situació laboral d'ell i els seus companys va fer que prengués consciència social i es va implicar en la fundació de Comissions Obreres a Lleida i en la lluita clandestina contra el franquisme. Va militar al PSUC, es va implicar en la defensa del català, tot i que no era la seva llengua d'origen, i en les llibertats catalanes. L'activisme sindical i antifranquista li va costar quedar-se sense feina i formar part d'una llista negra de les autoritats locals del moment, i cap empresari que volgués estar a les bones amb aquestes autoritats no el podia contractar. “Sort de la meva àvia, que també va ser una gran lluitadora i li va donar suport, tant pel seu activisme com perquè pogués tirar la família endavant malgrat totes les dificultats”, explica la néta.

Rosa Peñafiel tenia a penes cinc anys quan va anar a visitar el seu avi a la presó Model de Barcelona. L'havien capturat durant la detenció dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya de l'octubre del 1973.

Amb la transició va sortir elegit regidor en el primer ajuntament democràtic, a les files del PSUC. Però no va durar, en política. “Les disciplines i els cops de colze dels partits no anaven amb ell, i mai no va voler càrrecs ni aprofitar-se'n.” Ni tan sols, explica la néta, va voler aprofitar la seva situació de prestigi durant la democràcia perquè l'administració donés un tracte de favor a un fill seu, incapacitat per treballar, com li havien ofert. “El meu avi ho va rebutjar, el meu tiet viu de recollir caragols, però amb tota la dignitat del món”, explica Rosa Peñafiel.

L'Ajuntament no necessita el permís dels familiars per posar un nom a un carrer, o treure'l. Peñafiel es mostra molt disgustada amb l'alcalde, Àngel Ros, que va ser amic del seu pare i van compartir militància en el PSUC en la tradició. “Li ho vaig demanar en privat el 10 de setembre, que no li possessin el carrer mentre hi hagi el dels alcaldes franquistes, i em va respondre amb molt males formes que ell faria el que li semblés.”

Quan Peñafiel va intervenir en el ple, però, Ros li va respondre, ara sí, que respectaria la decisió de la família, tot i no estar-hi d'acord, i que no posaria la placa al carrer fins que la família li comuniqui i ho consideri adequat. “No pot ser que el nom del meu avi s'utilitzi per blanquejar un nomenclàtor que encara té personatges que van col·laborar amb la dictadura i la repressió de les llibertats”, diu Peñafiel. “Se'ls justifica dient que també van fer coses bones per a la ciutat, però així es dóna un missatge molt perillós a la gent jove: que hi ha coses que poden justificar la repressió de les llibertats, i això sempre és injustificable.”

Dignitat
Cantano va morir el 2013. Segons la seva néta, mai no hauria acceptat que el seu nom fos en una placa de carrer mentre en altres plaques hi fossin els noms d'alcaldes franquistes i altres personatges del règim contra el qual va lluitar.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El JAB reforça els seus equips i ja treballa en una temporada on vol plantar cara als millors clubs del país

Una plantilla de federats pensada per donar guerra a nivell estatal. Aquest és el principal objectiu del JAB Berga per aquesta temporada. El club ha reforçat les plantilles masculina i femenina per poder...

Berga
 

La Farsa torna a portar una obra de Ramon Vinyes als escenaris de Berga en un repte cultural històric

Berga
 

Avià canvia d’herbicida per a les voreres en saber que el que s’utilitzava fins ara pot ser cancerigen

Avià
 
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Els núvols es mantenen aquesta tarda

Barcelona
 

Un mínim de 600 reusencs viatjaran a la manifestació de Barcelona amb els busos de l'ANC i Òmnium Baix Camp

Reus
 

Gironella treu a concurs les obres per renovar l’enllumenat del Cap del Pla i la carretera de Casserres

Gironella
 

La companyia TEBAC presenta el seu darrer muntatge teatral

Reus
 

L'Ajuntament fa el pagament fins al desembre del servei de menjador escolar a les AMPA i als proveïdors

Reus
 

Puig-reig declara Rajoy, Sáenz de Santamaría, Millo i Maza persones non grates al municipi

Puig-reig