“Volem acollir però no hi ha mitjans, és vergonyós”

L'origen és del mes d'octubre passat. Jo havia anat a l'estiu a un camp de refugiats com a voluntària independent, i en tot el procés m'havia adonat que a Lleida no hi havia cap grup organitzat per coordinar la gent que vol ajudar els refugiats. A l'octubre la meva filla i jo vam començar a muntar reunions i trobades amb gent interessada. Es va crear un primer grup de mitja dotzena de persones, i a partir de llavors ens vam posar a treballar

Sí, en tres mesos ja teníem muntada i en marxa la Plataforma. Ja havíem fet 25 xerrades en centres escolars, vam engegar la campanya Com Tu Com Jo, vam muntar una campanya de recollida de roba d'hivern i en vam recollir 600 caixes. Hem tingut una resposta fantàstica.

La societat civil s'ha mogut molt i s'ha interessat per una situació de la qual ens arriba, en general, poca informació real sobre el que està passant. Molta gent no sap res, però cada cop més gent s'hi interessa i hi col·labora. La gent vol passar el que està passant, perquè no hi ha una informació clara.

Ara mateix la situació més preocupant és a Belgrad. I Hongria continua sent un lloc molt problemàtic per als refugiats que intenten fer el seu camí cap a un destí d'acollida a Europa. Els tanquen, és una vergonya. I els governs europeus continuen incomplint els seus compromisos d'acollida.

L'Ajuntament va fer un acte fa uns dies en què va anunciar que la ciutat té a punt 70 places per a refugiats. Però no hi ha mitjans per a la possible gent que hi arribi. De moment, només han arribat dues famílies. És una vergonya, amb els milers de persones que hi ha atrapades als camps de refugiats en condicions crítiques.

Una de les funcions de la plataforma és denunciar les polítiques que s'estan duent a terme. No som una organització de caritat, també volem denunciar que entre el que diuen i el que fan hi ha molta diferència, i és vergonyós. També la nostra funció és ajudar en el procés d'acollida de les famílies que arribin, no només de Síria: també hi ha refugiats sahruís, de Líbia, de Turquia... En un futur, volem contribuir a fomentar l'acollida i no només d'un col·lectiu o d'un conflicte concret.

Tenim tres eixos d'actuació. Un és la conscienciació i sensibilització de la societat lleidatana. En això hem acomplert sobradament els objectius i expectatives, i hi continuem treballant. Hem rebut molt bona resposta i col·laboració. Per exemple, el projecte de posar en contacte per carta nens de Lleida amb nenes que hi ha als campaments de refugiats és un projecte molt maco i ha rebut molt bona resposta. El segon eix d'actuació és finançar, des de Lleida, projectes concrets in situ, per als camps de refugiats.

Sí. Hem començat tot just campanyes de recollida de diners per impulsar accions concretes als camps. El bo que tenim és que el destí dels diners recollits és directe per als petits grups voluntaris de camps concrets, de manera molt directa, perquè els coneixem directament, hem estat amb ells al camps.

Uns 3.000 euros, fins al moment. Entre els projectes que hem finançat, hi ha el d'una cuina mòbil que ha permès millorar les condicions d'alimentació per a centenars de persones en un dels camps de refugiats. I també per a material mèdic, de roba i aliments a través de les associacions de voluntaris que són als camps i que coneixem bé.