Mataró busca pisos per a lloguer social

La Meritxell té 37 anys i no fa ni un mes que va estrenar pis. Està contenta, després de molts mesos de patiment perquè, amb una ordre de desnonament amenaçant-la, es veia al carrer sola i amb les seves dues filles, de deu i quinze anys. Tot i que ara no té feina, és optimista i creu que aviat en podrà aconseguir una. “Vull estabilitzar la meva vida tan aviat com pugui”, insisteix. Per l’habitatge que l’Ajuntament de Mataró li acaba de cedir paga 226 euros mensuals, un lloguer que inclou també la quota de la comunitat. El pis està situat al barri de Rocafonda, a l’altre extrem de la ciutat on fins ara tenia casa seva, però això no és cap impediment per engegar una nova etapa vital que li hauria de servir per fer un gir a la seva precària situació econòmica i familiar.

La Meritxell és una de les beneficiàries dels habitatges que l’Ajuntament ha comprat recentment per a famílies vulnerables a través de l’anomenat dret de tanteig i retracte. Un sistema, previst per la llei, que prioritza les administracions públiques a l’hora d’adquirir immobles que estan en mans sobretot d’entitats bancàries i que estan en procés de subhasta. Amb uns 60 m², el pis de la Meritxell va costar 40.000 euros, però s’hi van haver d’invertir 6.000 euros més per deixar-lo en condicions perquè s’hi pogués viure dignament. De moment, en un any s’han comprat cinc habitatges amb aquest procediment i un altre està en tràmit, amb un pressupost de 180.000 euros, dels quals 150.000 provenen de recursos propis i la resta d’una subvenció de la Diputació. Una partida que en els comptes municipals d’aquest any es manté amb l’objectiu d’incrementar el parc públic local i donar resposta a totes les necessitats d’habitatge. Es calcula que a Mataró farien falta un centenar de pisos més per cobrir tota la demanda existent.

La regidora de Benestar Social, Isabel Martínez (CiU), explica que les polítiques en aquest àmbit tenen com a objectiu prioritari evitar que les famílies perdin casa seva, però de forma paral·lela s’han hagut d’activar tots els mecanismes disponibles per aconseguir el màxim nombre de pisos per destinar-los al lloguer social perquè, malgrat que el nombre de desnonaments s’ha reduït, encara hi ha gent que és expulsada del seu domicili perquè no pot pagar la hipoteca o el lloguer, com li va passar a la Meritxell. El dret a tanteig i retracte és un d’aquests mecanismes, que, tot i les dificultats, està resultant efectiu perquè, a més, serveix per recuperar habitatges buits i degradats arreu de la ciutat. “Mataró hi va apostar de forma decidida dins de les nostres possibilitats econòmiques”, defensa Martínez, que admet també que darrerament els preus que surten d’aquestes subhastes també s’han incrementat en els darrers mesos.

Les famílies que hi poden accedir han de rebre abans una atenció i un seguiment social per part de Benestar Social de l’Ajuntament, però també s’han de comprometre a fer un itinerari d’inserció social i laboral per reduir la situació de vulnerabilitat en què es troben i poder sortir del cercle. Tant la regidora Martínez com el mateix alcalde, David Bote (PSC), no amaguen que un dels principals problemes que es troben quan compren pisos a través d’aquest sistema és el fet que sovint s’ocupen il·legalment rebentant la porta i canviant el pany. Una actitud que l’Ajuntament fa mesos que intenta combatre amb totes les eines que té a l’abast. “El que no pot ser és que aquelles persones que fugen de l’administració, que van pel seu compte, que no compleixen les normes de joc i que troben qui els empara, tinguin premi”, lamenta Bote. Un fenomen creixent que genera, segons l’alcalde, “marginalitat” allà on s’instal·la i conflictes greus de convivència entre els veïns.