Actuaran a Santa Eugènia per protegir una pedra del 1752
Arran d’una petició veïnal, es retirarà una antiga llinda que ara fa de vorera per buscar-li un lloc més digne
L’Ajuntament de Girona retirarà una pedra nummulítica del 1752 que serveix de vorera a Santa Eugènia per tal de protegir-la i li buscarà, de manera consensuada amb els veïns, una millor ubicació. Es tracta d’una antiga llinda –on hi ha gravada una data, 19 de maig de 1752, i dos noms, Quirch Vilar i Jaume Vilar– que fa uns mesos veïns de la zona van descobrir que fa de vorera al carrer de Baix, 22, on va quedant cada cop més desdibuixada no només pel pas de vianants sinó també perquè a vegades hi ha cotxes que hi aparquen a sobre, segons informacions del diari digital eldimoni.com.
Des del barri es va constituir el Comitè de la Pedra 1752, lligat a l’associació de veïns, per demanar al consistori que se salvaguardés aquesta llosa nummulítica de 2,23 metres de llargada per 53 centímetres d’alçària. El regidor del barri, Narcís Sastre, hi està d’acord, segons assenyala, perquè és “una actuació de restauració de la identitat del poble de Santa Eugènia, igual que el pont del Dimoni”. Sastre explica que després de rebre la petició veïnal va demanar un informe al Museu d’Història i que, un cop rebut, ja fa setmanes que va fer l’encàrrec a les brigades municipals de retirar la pedra, tot i que encara no hi ha data fixada. Deixa clar que s’avisarà els veïns amb temps ja que volen ser-hi presents. També s’ha acordat que, un cop la pedra sigui retirada de la vorera, se situarà provisionalment a l’escola Montfalgars mentre es consensua una ubicació definitiva. Pel que fa al seu destí final, el Comitè de la Pedra 1752 defensa –segons un informe entregat a l’Ajuntament al gener– que la llosa nummulítica s’instal·li al carrer i no a l’interior de Can Ninetes ni sobre les parets de la masia fortificada del segle XV, perquè “seria descontextualitzar-la”. Els veïns proposen “clavar-la” a la paret en tres possibles places del barri: la de la Solidaritat, la del Poble i la de Leo Joher Besalú.