Administracions

EDUARD LLORÀ

ALCALDE DE LES PLANES D’HOSTOLES

“Les coses han canviat molt en la política local”

“Abans, quan un càrrec et deia que comptessis amb una cosa i feies una encaixada de mans, hi podies comptar”

“Hem passat d’un visitant de nevereta al de xiruca”

“S’hauria de tenir més en compte que som els més propers al ciutadà”

Ens rep sota una pluja fina al davant de l’ajuntament i, sense quasi ni dir hola, es dirigeix cap a nosaltres amb pas decidit, els braços alçats i anunciant-nos que té una primícia. “No em torno a presentar”, ens etziba. I l’argument, ja sota el paraigua, és irrefutable: “A les nou del vespre és l’hora del conte”, diu, i hi afegeix: “I jo tinc actes quasi cada dia a aquesta hora.” Vaja, que ha decidit que primer són els seus fills, que, amb sis i dos anys, estan en l’edat del conte abans d’anar a dormir.

Em recorda una primera entrevista que li vaig fer quan ell tenia 25 anys i concorria a les seves primeres eleccions, de les quatre en què s’ha presentat com a cap de llista, els resultats de la qual el van dur a l’oposició. Les altres tres els resultats van ser-li favorables i va aconseguir l’alcaldia. Això li dona peu a una llarga reflexió sobre l’evolució de la política local que ha experimentat, encara de camí cap a la rambla Dolors Moreno, la primera de les quatre parades que farem. “Les coses han canviat molt durant els últims setze anys”, sentencia en un to un pèl queixós i, fins i tot, intuïm que desencisat. Argumenta que ha desaparegut la lleialtat institucional i ho relaciona amb l’excés de burocràcia que s’ha anat institucionalitzant i els girs inesperats quant als requisits en moltes de les convocatòries d’ajuts. “Abans, quan un càrrec et deia que comptessis amb una cosa i feies una encaixada de mans, hi podies comptar”, assegura. Posa l’exemple de l’anterior convocatòria del pla únic d’obres i serveis de Catalunya, en què, després d’haver destinat una quantitat important de diners del pressupost a fer els projectes per aspirar-hi, un canvi de criteris d’última hora va obligar-los a deixar-ne alguns al calaix. “S’hauria de tenir més en compte que som l’administració més propera al ciutadà, som qui copsem els problemes reals de la ciutadania”, conclou.

Arribats a la Rambla, Llorà explica que la reurbanització d’aquest espai i la seva conversió en un únic carril central de circulació i voreres amples, tot en una plataforma, també és un bon exemple de les reflexions anteriors. Un 66 per cent dels 400.000 euros que ha costat provenen d’un fons de la Generalitat destinat a projectes que afavoreixin l’activitat econòmica. “Al projecte, vam haver de justificar que és un eix d’accés a la plaça, on hi ha bona part dels comerços del poble, quan hauria d’haver estat suficient justificar que era un espai degradat, un accés important al centre i una millora reclamada pels veïns”, informa.

Enfilem després cap a la zona recreativa de La Parada. Explica que en aquesta zona propera a la via verda del Carrilet hi han habilitat una zona de pícnic, jocs per a la mainada i, ara més recentment, un espai verd. I d’execució immediata hi ha un altre espai com a aparcament. Diu que volen descongestionar l’àrea d’aparcament dels gorgs. A més, en conjunt, tot aquest espai els permetrà dur-hi a terme els concerts de gran format dels festivals del poble, alguns dels quals poden arribar a aplegar 5.000 persones. A Llorà li surt la vena del càrrec de president del Consorci de les Vies Verdes per remarcar la importància que hi hagi un bon accés precisament en aquest punt. Remarca que els du molts visitants, que juntament amb els dels gorgs i els que busquen natura, les activitats culturals, els concerts..., ajuden a omplir els 600 llits dels negocis d’hostaleria i a omplir restaurants i augmentar les vendes als comerços.

L’aposta per la cultura és un dels aspectes de què se sent més orgullós. I no només pel Planestiueja, el Planescadabra i l’Harmonia –de nova creació aquest any–, sinó per les més de 400 activitats que es duen a terme al llarg de l’any a la biblioteca municipal, per posar només un exemple. Arribem al mural de grans dimensions que l’artista Nil Perujo està pintant al lateral d’una casa del barri del Jonquer. “És un projecte d’art urbà promogut pel centre cultural La Cooperativa per posar el poble bonic, per acostar l’art a les persones”, diu. Remarca que ho fan amb recursos propis a un ritme d’un o dos per any. El de Perujo és el setè i ja en tenen en cartera dos més.

Finalment, enfilem cap a l’aparcament dels gorgs, on hi ha el control d’accés als espais de bany del Brugent i afluents. Ens hi du per mostrar-nos el vial en forma de vorera ampla que han fet des de l’aparcament dels gorgs fins al cementiri i que canalitza els usuaris que han de travessar la carretera cap als gorgs del marge dret del riu. “Són petites actuacions que anem duent a terme per ordenar i fer més agradable els espais del poble”, indica. Aquesta actuació, la zona de concerts de La Parada i la renovació de l’enllumenat de la travessera urbana de la C-63 han comportat una inversió de 300.000 euros.

Al costat de la tanca de control d’accés als gorgs, Eduard Llorà afirma que han estat pioners, juntament amb la Fundació Emys, en la regulació de l’accés als espais naturals i que això i totes les actuacions que han fet i tenen projectades en aquest sentit són les principals aportacions, juntament amb l’activitat cultural, dels seus anys al capdavant del govern planenc. En aquest sentit, detalla que han estat els primers a fer reservar per internet l’entrada als gorgs i de controlar l’accés i, amb informadors, distribuir els visitants. “Hem passat d’un visitant de nevereta al de xiruca, és a dir, als qui, a part de banyar-se, volen fer ruta per conèixer els gorgs i l’entorn”, diu. A més, remarca que els entre 10.000 i 20.000 euros que recapten dels visitants reverteixen en el servei i en millores a l’espai natural i al poble. Segons ell, han servit per cofinançar actuacions per un valor total de 80.000 euros amb projectes d’eliminació de vegetació invasora, una bassa per a amfibis o un vedat per a rèptils. “És un peix que es mossega la cua, al final sempre el poble se’n beneficia.” I insisteix: “D’un problema n’hem fet virtut, és la quadratura del cercle. El superàvit, a part de les millores ambientals, ha servit també per organitzar activitats d’estiu per als joves amb el fil de la temàtica ambiental.” A més, destaca que l’aposta per un turisme ordenat els ha permès desestacionalitzar-lo, en tenen entre el març i el novembre. I, finalment, remarca que l’objectiu final de tot plegat és la millora de la qualitat de vida de les veïnes i els veïns de les Planes. “Escola de qualitat –per això hi hem invertit–, feina, activitats i un entorn arreglat, són els puntals de la qualitat de vida”, diu. Potser per això el padró s’ha incrementat de 30 persones. El poble té poc més de 1.700 habitants.

Itinerari de cultura i natura

La cultura i la natura són els dos eixos principals de l’itinerari que ha escollit Eduard Llorà. Ho ha fet perquè exemplifiquen el perquè de la majoria de projectes que ha impulsat el seu equip de govern. La Rambla és l’eix més emblemàtic del poble, que uneix els aparcaments que eviten la sobrefreqüentació als gorgs del municipi, uns dels més populars del país, el de La Parada i el de Cogolls. Aquest últim és també un escenari de cultura. L’art urbà a l’exterior d’habitatges és una altra mostra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Encara no coneixes el servei CIDOEmpreses?

barcelona

Junts x Roses vol piscines salades a la vella depuradora

ROSES

L’inici del buidat a Vacamorta, abans que acabi aquest any

LA BISBAL D’EMPORDÀ

Denuncien que una acadèmia de Girona els ha estafat

Girona
Cens exclusiu de pesca per al PN Cap de Creus

Cens exclusiu de pesca per al PN Cap de Creus

CADAQUÉS

Volen solucions per a la inseguretat i la foscor del Mercadal, a Girona

girona

Milloren les dades policials a Banyoles

BANYOLES

Doble vacunació per als majors de 60 a partir del 17

Barcelona

Realitat virtual per recuperar-se d’un ictus, al Trueta

girona