Administracions

ALBA BARNUSELL

ALCALDESSA DE GRANOLLERS (PSC)

“El comerç és essencial per a Granollers, cal protegir-lo”

“Hem demanat suport a la Diputació de Barcelona i amb la resta de grups farem una taula per repensar i innovar en comerç”

“Un eix del govern és la diversificació econòmica; l’altre, la sostenibilitat, l’estalvi energètic i la lluita contra el canvi climàtic”

En un any i mig hem estalviat més de 800.000 euros en la factura energètica Les piscines cobertes del CNG s’acabaran a finals d’octubre i permetran recuperar activitat i nous usuaris
Són 40 anys de festa major, és un bon moment per repensar-la conjuntament

Alba Barnusell és l’alcaldessa de Granollers des de l’1 d’abril del 2022, quan va agafar les regnes del govern del seu predecessor, Josep Mayoral, que va plegar de la política després de 18 anys com a alcalde. El 2023 era la primera vegada que Barnusell es presentava a les eleccions com a cap de llista pel PSC.

El PSC fa molts anys que governa a Granollers. Quina és la clau de l’èxit i quin canvi aportarà a la ciutat?
Mirada de dona i d’una generació diferent de la de Josep Mayoral i de l’anterior, en un context en clau de present i, sobretot, de molt futur. S’anirà veient amb les accions del dia a dia i quan presentem d’aquí a poc, un mes aproximadament, el pla d’actuació municipal.
La diferència de regidors entre el PSC, amb tretze, i la segona força, ERC, amb quatre, és important. Quina és la sintonia amb la resta de forces?
La relació és molt cordial amb els diferents grups polítics. Òbviament amb alguns coincidim més i amb d’altres, menys. L’objectiu és buscar el consens i l’acord en grans temes de ciutat, de present i de futur.
Heu aprovat un pressupost de 107 milions d’euros per al 2024. Com estan les finances de Granollers?
És el resultat del treball de fa molts anys, d’eficiència i de rigorositat, de destinar un percentatge del pressupost a inversions, i tots aquells romanents o ingressos extres, que puguin anar directament a inversions; a arreglar carrers, places, equipaments i a transformar la ciutat. De manera que hem pogut mantenir un capítol 1, un capítol 2 i un dia a dia de despesa corrent de l’administració en un marc pressupostari que ens permet afrontar el present i el futur.
Aquest 2024 apugeu impostos. Què notaran els ciutadans de Granollers?
Com la resta del món municipal i la resta d’ajuntaments, hem apujat impostos. Ha estat una pujada del 3,9%, molt moderada respecte a altres municipis. Tenim una pressió fiscal moderada, la mitjana per habitant és de 472 euros/ l’any, per sota de la mitjana estatal. És un consistori sanejat i que ha fet bé la feina. També és cert que s’han incrementat les despeses, com a tota família i com a tota empresa; les despeses energètiques, els costos de construcció i de qualsevol projecte. Per això ja fa un any i mig que estem fent feina de reducció de costos energètics.
Com?
Invertim en energies renovables, com plaques solars i aïllaments tèrmics de diferents edificis, i calderes de biomassa, que ens han permès reduir el cost energètic, les emissions i la factura energètica. En un any i mig hem aconseguit estalviar més de 800.000 euros en la factura energètica. I aquest estalvi ha permès mantenir una pressió moderada, però també reclamo, com a consistori de l’arc metropolità, que cal revisar el finançament local. Està aproximadament al 12% des de l’any 1979, han passat molts anys des de la constitució dels ajuntaments democràtics.
Teniu algun ‘input’ d’aquesta demanda al govern espanyol?
És un govern que s’acaba de constituir fa molt poc i esperem poder-ho treballar conjuntament, insistir-hi i posar en relleu que al final els ajuntaments tenim el dia a dia i la proximitat més immediata amb tots els ciutadans. Estem assumint competències que no formen part de la nostra competència, però sí que és de la nostra incumbència i responsabilitat. Temes com l’habitatge, ajuts socials i serveis socials, aspectes vinculats a l’educació, a la diversitat, i per tant necessitem ajuts de les altres administracions que en tenen la competència.
Us heu avingut a revisar la taxa d’escombraries al petit comerç?
Hem començat a revisar que cadascú pugui pagar per allò que genera. La voluntat és que de cara a l’any 2025 qui generi més pagui més, però al final tota la taxa i tot el cost del servei s’ha de fer repercutir en els ciutadans i en els comerços.
Botigues històriques com les pastisseries Ca l’Espinasa i Can Puigdomènech, entre d’altres, han tancat en menys d’un any, i si passegem pel carrer hi ha molts locals buits. Què hi poden fer?
El comerç és essencial per a Granollers, és imprescindible protegir-lo i preservar-lo. És una tendència generalitzada a totes les ciutats. Les causes són moltes: els hàbits de compra que han canviat, la política d’empresa de marques nacionals i internacionals i tota la inflació, que genera uns costos afegits. I, després, la falta de relleu generacional, i el preu dels lloguers bastant elevat. Com a Ajuntament, hem contactat amb la Diputació de Barcelona per demanar acompanyament i assessorament, i amb els diferents grups municipals hem començat a parlar-ne i també a fer una taula per repensar i innovar en l’àmbit del comerç. La solució inclou la corresponsabilitat pública, dels propietaris, de la gent que té ganes d’emprendre, i la corresponsabilitat dels ciutadans i ciutadanes de Granollers a l’hora de comprar.
La diversificació econòmica és un dels eixos del govern; l’altre, la sostenibilitat.
La sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic i la transformació energètica de la ciutat és un eix clar de govern. La introducció del verd a la ciutat, la conversió en zona de vianants i pacificació de diferents espais de Granollers. A l’avinguda Sant Esteve, la cobertura del ferrocarril d’un tram urbà de l’R2 cosirà dues parts de la ciutat que estan separades i ho transformarem en un passeig verd, un nou espai de 9.000 m². Podem parlar de la renaturalització del riu Congost i l’ampliació del parc amb la plantació de 2.000 arbres a tota la ciutat, 600 al nou espai al costat del riu.
I com fomentareu l’estalvi energètic?
Ens centrarem en la transformació energètica, la rehabilitació d’edificis i la promoció d’energies renovables: plaques solars fotovoltaiques en diferents equipaments municipals i la planta solar fotovoltaica Can Cabanyes sobre l’antic abocador, per abastir d’energia el Consorci de Residus, el Consorci del Besòs i la depuradora, però també per compartir energia amb les indústries i les empreses de l’entorn.
Granollers formarà part del consorci de la xarxa pedalable que proposa el Consell Comarcal.
Granollers ha aprovat adherir-se a la iniciativa. Durant aquests propers quatre anys, juntament amb Montmeló, durem a terme un carril bici que uneixi les dues ciutats. I dins de Granollers també farem nous carrils bici que uneixin equipaments, estacions de tren i d’autobusos i el centre de la ciutat. Ara mateix s’està connectant l’estació de tren de l’R3 al centre de la ciutat i també un carril bici que es començarà ben aviat és el que hi haurà a l’avinguda de Sant Esteve. Estem treballant amb l’entitat Granollers Pedala, per dibuixar aquest futur de ciutat encara més ciclable.
El Club Natació Granollers ha estat en una situació delicada d’ençà de la pandèmia. Com està ara?
Anem una mica endarrerits amb la construcció de les piscines cobertes. I hi ha hagut dos factors que hi han anat en contra, la pandèmia i la situació de la concessió de les piscines municipals i la del Club Natació Granollers. És una situació que s’arrossega, el club va fent la seva feina i posant-hi solució. Des de l’Ajuntament acompanyem i, sobretot, estem enfocats en les piscines. La piscina nova del CNG, els dos vasos nous que s’estan reconstruint, s’acabarà a finals d’octubre. Això ens permetrà recuperar activitat i nous usuaris. És una inversió per part de l’Ajuntament de 6 milions d’euros, per una infraestructura per a tota la ciutat; els esportistes del CNG, les escoles per aprendre a nedar i qualsevol persona per fer salut, i també per aquesta part més social i més sanitària que tenen vinculada al CAP Vallès.
Els darrers anys, en sanitat, Granollers ha fet un canvi important: nou centre d’urgències d’atenció primària, noves urgències de l’hospital, el centre d’oncologia radioteràpica i el de diàlisi, que dona servei als municipis al voltant de la C-17. Resoldre la falta de professionals és l’assignatura pendent?
En sanitat falten professionals a tot arreu. Hem dit al conseller Manuel Balcells que, ara que hem posat al dia les infraestructures sanitàries, també volem posar al dia els professionals. Per tant, també li hem demanat més transferència econòmica i estem treballant conjuntament per fer-ho possible.
La modificació del PDU del Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló incorpora les propostes per eliminar el Kàrting de la zona de Palou.
Entenem que en aquest espai hi ha d’anar indústria, per tant, captació de talent i d’activitat econòmica, en lloc del Kàrting que hi havia previst. Volem que s’acceleri i que es pugui aprovar perquè puguem treballar-hi tots conjuntament. També confiem en les gestions que s’estan fent des de la Generalitat perquè la Fórmula 1 continuï més enllà del 2026. Confiem en el govern i en la direcció del circuit, que és coneixedora de la importància que té per al territori, és una peça clau.
El mateix Circuit i els esdeveniments musicals de l’estiu, en terrenys de Montmeló, generen molt soroll per als veïns de Granollers i Palou.
Hem demanat a Montmeló i també al Circuit que treballin per reduir volums acústics, com hem d’anar fent de mica en mica a totes les ciutats. Pel que fa al Circuit, la transformació de determinats esdeveniments en l’àmbit de vehicles elèctrics ja suposa una reducció del soroll i, en el cas dels esdeveniments organitzats per l’Ajuntament de Montmeló, els hem traslladat les molèsties ocasionades i esperem que es resolguin l’estiu vinent.
Els veïns de Palou, a la zona sud, se senten insegurs pel fet de viure en un espai de poblament dispers. Li ho han traslladat? Quina és la situació global?
Pel que fa a Palou, no em consta que hi hagi cap problema de seguretat; hi vaig estar fa unes setmanes amb diferents veïns i veïnes. Fa un parell o tres d’anys, sí que teníem la discoteca Eibisi, que generava unes nits amb certs conflictes. Es va treballar amb els diferents ajuntaments implicats i s’ha resolt. En clau de seguretat estem bé, és una ciutat tranquil·la. Però la competència de seguretat ciutadana correspon al cos de Mossos d’Esquadra i també vam traslladar al conseller que calen més agents. A la policia local, s’està treballant bé. Ara hi ha 95 agents i sí que hi ha previstes jubilacions i noves incorporacions. El que sí que demanem és que, en clau judicial, es revisi tot el tema de la llei de multireincidència delictiva.
La festa major de l’any passat va deixar sobre la taula la necessitat de repensar el model.
Són 40 anys de festa i és un bon moment per repensar-la conjuntament amb les colles dels blancs i dels blaus, els veïns, l’Ajuntament i els impulsors i fer-la sostenible. En clau econòmica, ambiental i veïnal i de convivència. És el moment de posar el marc de la festa perquè pugui tenir 40 anys més de vida.

El perfil

Pensant en la connectivitat ferroviària de Granollers

L’entrevista a Alba Barnusell transcorre a la sala de govern de l’ajuntament, un edifici singular amb elements modernistes dins del corrent d’estil neogòtic, situat a la Porxada. Parlem sobretot de projectes de futur, que han de millorar la qualitat de vida dels granollerins i granollerines, si es poden materialitzar. És una dona de parla pausada, a qui li agrada conversar, tot i tenir una agenda força atapeïda. Barnusell és nascuda a Granollers el 1979, està casada i és mare de la Lola, i ha estat a banda i banda dels micròfons i les càmeres, ja que és llicenciada en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Ha treballat a Granollers Televisió, i també com a productora d’una reconeguda companyia d’arts escèniques. Des del 2003 ha estat al capdavant de diverses regidories, liderant projectes com Roca Umbert Fàbrica de les Arts i el pla estratègic Granollers 2030. També és diputada de la Diputació de Barcelona des del 2019, i, des del 2023, presidenta delegada de l’àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat. Acabem conversa parlant de la connectivitat ferroviària de Granollers. De l’esperat desdoblament de l’R2, que en una primera fase ha canviat la fesomia de les estacions, i millorarà la línia entre Parets i la Garriga, i explica que treballarà amb l’alcalde de Vic perquè vagi més ràpid l’execució del tram fins a la capital d’Osona. També reivindica més freqüència i quantitat de trens a la Generalitat. I es mostra esperançada amb l’estudi per unir el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, la unió de l’R8 i l’R4, a l’altura de Barberà, que el govern espanyol va posar a licitació a finals del 2023. Són 1,5 km de via que permetrien unir Granollers i Mollet amb Sabadell i Terrassa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

RIUDELLOTS DE LA SELVA

Dediquen la sala d’actes a la veïna Manuela Fernández

RIUDELLOTS DE LA SELVA
medi ambient

Avís per pluja intensa a l’est de Catalunya

barcelona
VERGES

Convoquen un concurs anual per escollir el cartell de la Processó i la Dansa de la Mort

VERGES
GASTRONOMIA

Adéu al pop de Can Vidal

GIRONA
trànsit

Junts demanarà la compareixença d’Elena pel “caos” a l’AP-7

barcelona
societat

Un sopar de gala al Palau Nacional obre el Mobile World Congress

barcelona
Societat

Claude Montana, el dissenyador que va posar de moda les muscleres

URBANISME

Badalona comença les obres per ampliar el carrer Eduard Maristany al front marítim

BADALONA
societat

Unes 9.000 persones passaran per la fira ‘friki’ Starraco Unlimited

barcelona