Societat
Burros de miniatura
La burrada de Can Ferrer d'Arenys de Munt és un dels tres criadors a l'Estat espanyol d'aquesta raça d'ases que no creix més de 80 centímetres
Els compren com a mascotes però també per desbrossar camps i jardins
La passió per aquests petits rucs s'ha acabat convertint en el seu negoci. Jordi Matas, un jove d'Arenys de Munt, explica que de ben petit el seu pare li va regalar un burro que el seguia a tot arreu i amb què jugava. No s'ho va pensar dos cops per decidir-se a convertir aquest afició per aquest animal de companyia i aventurar-se a tenir el seus exemplars. Fa cinc anys que va marxar a França a visitar els criadors més importants que hi ha de burros miniatura mediterrani. Segons explica, aquesta és una raça que no creix més de 80 centímetres i que es diferencia del pollí nan o marroquí perquè no se li marca l'esquelet i té les orelles i el cap molt proporcionats. La raça originària de les illes del Mediterrani es va exportar als Estats Units, on es va popularitzar com a mascota, i és per això que també es coneix amb el sobrenom de burro americà.
La burrada, que va iniciar amb tres femelles i un mascle, ja ha obtingut una trentena de descendents. “He mirat de decantar-me per tenir exemplars de color vermellós, que són els més exclusius”, afirma aquest jove que s'ha convertit en un dels tres criadors d'aquesta raça a l'Estat espanyol. Per evitar l'intrusisme, conjuntament amb els companys d'Alacant i Màlaga tenen previst, tard o d'hora, constituir l'associació de criadors de burros en miniatura per garantir la certificació d'aquests animals i evitar l'intrusisme dels qui fan passar gat per llebre. “Hi ha qui ven marroquins, però quan creixen ja veus que són més desgavellats i arriben a fer un metre”. La mida de l'exemplar denota la seva puresa i és per això que hi ha criadors que miren de fer creuaments per anar reduint la seva talla i aconseguir el burro més petit. “Jo no hi jugo, perquè el cos va quedant desproporcionat morfològicament, però s'han aconseguit exemplars de fins a 60 centímetres”, apunta.
Mascotes, al mercat veí
A les instal·lacions de Can Ferrer a la riera de Sobirans conviuen actualment una quinzena d'exemplars, alguns ja nascuts a Arenys de Munt. La clientela li ha vingut de diferents punts, però té clar que s'ha de cuidar el mercat francès. “Allà tenen molta cultura dels animals de companyia i tenen l'espai per tenir-los”, assegura. També hi ha qui busca aquest exemplar per netejar i desbrossar d'herbes dels camps. Això és el que fa el mateix Jordi Matas, quan durant l'any els deixa sortir dels tancats a voltar per la finca. “Ara fa massa calor i els donem pinso, pa i palla”, diu.
Fins a Arenys de Munt també s'han desplaçat per comprar un exemplar que conviu amb els avis a una residència. “El volien per fer teràpia amb ancians amb Alzheimer, perquè es fan estimar i estimulen la memòria si n'havien tingut”, comenta el responsable dels animals. Segons l'alçada i el color, un mascle es pot arribar a comprar per uns 2.500 euros i les femelles es valoren en uns 3.000.
Parts de burra, un a l'any
La criança es fa esperar, ja que el part de la burra és un dels més llargs i encara que siguin de talla petita no s'escurça ni un mes per parir. Les femelles són més apreciades al mercat perquè amplien la burrada, però també perquè no bramen. “Si no volen tenir problemes amb els veïns, recomanem agafar una femella, però al mercat també es capen mascles i aviat queda resolt el problema.”
