Cirurgia als barris

El govern municipal de Barcelona va voler simbolitzar ahir l'inici del desplegament del pla de barris, una gran operació de transformació sobre el territori que pretén adquirir la categoria de determinant en el primer mandat d'Ada Colau a l'alcaldia. El programa preveu revitalitzar setze barris de la ciutat que estan en una situació especialment delicada des del punt de vista social o urbanístic, a través d'un paquet inversor global de 150 milions d'euros. Un import que ha de permetre tirar endavant 300 actuacions fins a finals del 2019 i, sobretot, 48 projectes denominats “motors” –distribuïts en lots de tres per a cadascun dels barris on s'intervindrà– i que, a tall de resum, hauran d'actuar com a revulsiu en les millores estructurals que es volen fer en aquests setze àmbits.

La mateixa alcaldessa de la capital i el cervell i braç executor de la iniciativa, el gerent municipal Jordi Martí, van voler detallar ahir com es farà la posada en marxa del pla. Per fer-ho, i per escenificar la voluntat de treballar a peu de carrer que traspua el programa, en van fer una presentació al centre cívic del Besòs envoltats de veïns. En els seus discursos respectius, tots dos van voler destacar dues característiques essencials de la iniciativa: la primera és que no es tracta d'un plec d'inversions que prioritzen la pedra –com podria ser la ja extinta llei de barris de la Generalitat–, sinó que també es canalitzen en l'àmbit social, educatiu i del desenvolupament. El segon tret distintiu és que, a l'hora de definir i executar cadascuna d'aquestes actuacions, el consistori ho ha fet braç a braç amb el teixit veïnal, amb el propòsit que el pla tingui un paper dinamitzador sobre la comunitat des de la seva mateixa gènesi.

Dels setze punts d'actuació previstos, n'hi ha tres en què ja s'ha començat a treballar. És el cas dels barris de Trinitat Nova (amb una inversió anunciada de 14,9 milions d'euros), el Bon Pastor i Baró de Viver (17,6) i el Besòs i el Maresme (13,7). En aquest últim, un dels tres projectes “motors” escollits és la rehabilitació de la cooperativa Gregal, un menjador social que ha tirat endavant gràcies a la tossuderia de veïns com en José Gil, i que gràcies a la dotació del pla podrà ampliar la seva tasca fent formació en els àmbits de l'hostaleria i la cuina. A Trinitat Nova, una d'aquestes tres intervencions centrals triades fa referència a l'àmbit educatiu, i preveu que l'escola Sant Jordi agrupi primària i secundària, per evitar que els alumnes marxin a estudiar a altres barris. Finalment, al Bon Pastor i a Baró de Viver, l'aposta és donar un impuls al polígon industrial a través de la innovació i l'economia verda.