Enfortint vincles a l'aigua

Com cada divendres, la Jasvir i el seu fill Ryan, de 20 mesos, creuen la porta del gimnàs social Sant Pau, al barri barceloní del Raval. És el dia que ella i les seves companyes –una desena de dones– poden gaudir d'una estona de bany a la piscina amb els petits. Els virus hivernals ja fa dies que campen al seu aire i avui hi ha algunes baixes. Les que no han faltat a la cita van cap als vestuaris i, poc després, tothom baixa a la piscina preparat per al bany: els nens duen posat el banyador i les mares, samarretes de màniga curta i malles. Són musulmanes i aquí es poden banyar vestides, amb roba adequada per a l'aigua. El gimnàs cooperatiu Sant Pau –que lluita per evitar una ordre de desnonament – sempre ha sabut escoltar i adaptar-se a les necessitats dels veïns del Raval i aquest cas no és una excepció. Les mares prefereixen cobrir el seu cos i aquí se senten còmodes i respectades.

El Sant Pau fa una important tasca per afavorir la inclusió social al barri i ofereix les sessions de piscina de manera gratuïta a aquestes famílies, en el marc del conveni que té amb el Casal dels Infants. Un cop són a l'aigua, les mares i els nadons estan sempre acompanyats per la monitora Laura Galán i per la Fina Pérez, educadora del projecte Vincles i el seu referent al casal. La Laura els deixa el material –avui són xurros i pilotes– i les mares i els petits treballen junts de manera autònoma, al seu ritme. La monitora els ajuda sempre que ho necessiten. “L'objectiu és que gaudeixin amb els fills d'aquesta estona, que interaccionin i agafin confiança; es tracta que vegin que no passa res si els petits s'empassen una mica d'aigua i que aprenguin a reaccionar en un entorn –la piscina– poc conegut per a elles”, explica la Laura.

El projecte maternoinfantil Vincles treballa precisament perquè les dones guanyin autonomia i per reforçar la solidaritat entre elles i el lligam afectiu entre mare i fill. “A la piscina podem treballar tot això; les mares s'ajuden molt entre elles i, durant aquesta estona, estan a soles amb els seus fills i poden parlar amb ells, escoltar-los i estar pendents de les seves necessitats. Els nens, a més, es desenvolupen d'una manera increïble i es relacionen amb altres infants i mares”, comenta la Fina. La majoria de les dones no saben nedar i, si no fos per la col·laboració del gimnàs, mai no es plantejarien anar a la piscina. “Culturalment no entra dins dels seus esquemes”, diu l'educadora, que destaca la importància de projectes com el Sant Pau. “Les inclou al barri i contribueix que no quedin fora del circuit normalitzat”, afirma.

Més enllà de la piscina, les dones fan altres activitats per conèixer els recursos del barri i participen en espais de relació. “Vincles els dóna suport en la criança dels fills i les ajuda a crear un espai de confiança i a fer xarxa social”, explica la Fina. Normalment són dones que s'han reunit amb els seus marits mitjançant un procés de reagrupament familiar i s'han quedat embarassades aquí, lluny de les seves famílies. És el cas de la Jasvir, que té 35 anys i és de l'Índia. A banda d'en Ryan, té una filla de cinc anys. “Jo no sé nedar i vull que ell aprengui a fer-ho des de petit”, explica. Al Casal l'han ajudat a aprendre castellà i català i ara coneix el barri i altres mares. No se sent sola i les activitats mantenen la seva ment ocupada i la fan sortir de casa. “El 2011, quan va néixer la meva filla, no sabia res, i el meu marit m'havia d'acompanyar a tot arreu; ara ja no cal”, afirma. La Jasvir ha guanyat confiança en si mateixa i autonomia, i se sent més segura. L'any que ve, quan en Ryan vagi a l'escola, té clar el que li agradaria fer: “Vull treballar i aprendre bé castellà i català per ajudar la meva filla a fer deures.” Aprendre a nedar està també en la seva llista.