Una mestra diferent

L'escola Pia de Salt, en funcionament des del 2012 i actualment amb 73 alumnes que cursen entre P3 i segon de primària, té aquest curs una mestra diferent. Es diu Rumba, i és una gossa de raça labrador que ajuda nens de l'escola que tenen diferents tipus de problemes a treballar les seves dificultats. Nens amb problemes cognitius, síndrome de Down, trastorns per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, autisme, problemes emocionals, dificultat en lectoescriptura, en diferenciació dels colors... la Rumba els ajuda. Ho fa els dimarts amb la seva propietària i mestra de l'escola, la Laia, experta en intervencions assistides amb animals. La idea va sorgir en una roda d'entrevistes per contractar nou personal. La Laia els va explicar aquesta especialitat del seu currículum, i de seguida els va interessar, diu en Carles, director del centre: “L'escola té des del minut zero la presència d'animals; tenim galliner, hem tingut ànecs, conills porquins... la Rumba entra de ple en la nostra filosofia”, defensa.

Per en Carles, la gossa és un agent motivador per als nens, “una mestra diferent” amb la qual els nens es vinculen amb molta facilitat i que els ajuda, així, a treballar els aspectes que es pretén millorar, sempre en sessions individuals, fora de l'aula, amb l'alumne, la Rumba i la Laia. Els tutors marquen uns objectius, i la Laia adapta els objectius a unes activitats que dissenya fent-ne partícips el nen en qüestió i la gossa, i que han d'ajudar a treballar els objectius que es persegueixen. Són sessions curtes, de mitja hora o poc més de durada. Pentinar-la a l'inici de la sessió, explicar-li un conte... els nens s'aboquen en la gossa, i ella els ho posa fàcil. La Rumba, de tres anys, és una gossa especial: “És la gossa més sociable que he conegut, té molt bon caràcter”, diu la propietària i mestra, i hi afegeix: “De petita, quan veia dos gossos que es barallaven passava pel mig per separar-los.” Tot i aquest tarannà, la Rumba ha seguit un ensinistrament bàsic per fer la feina que fa. Una formació que li va impartir la mateixa Laia quan s'estava formant com a tècnica per a les intervencions amb animals. Pel que fa als resultats, encara no en tenen de científicament contrastats (no hi ha hagut temps, ja que la iniciativa es va iniciar aquest curs), però les impressions són indubtablement positives: nens amb dificultats d'expressió que quan estan amb la Rumba parlen pels descosits; nens que tenen problemes per escriure el seu nom i que quan estan amb la gossa aconsegueixen escriure el seu nom al costat del de la Rumba; nens que aprenen a comptar, a diferenciar els colors... Quan els nens ho fan bé, poden fer una cosa amb la Rumba, i això és per a ells un estímul que els il·lusiona i els fa esforçar-se sense adonar-se'n massa. Les impressions, doncs, són molt bones, afirmen, i el problema (si és que se'n pot dir un problema) és que tots els nens volen anar amb la Rumba. “Per ells és anar a passar una estona, no anar a fer feina, però en fan, i molta”, explica la Laia.