El model sanitari català és complex, en part perquè conviuen proveïdors públics i privats amb fundacions sense ànim de lucre i entitats religioses. El funcionament no seria senzill sense l'existència d'un òrgan superior que no només contracta i paga els serveis que presta cada un dels proveïdors sinó que també regula i supervisa les prestacions. Aquesta entitat és el Servei Català de la Salut (CatSalut), una mena d'asseguradora pública creada l'any 1991 i que aquest any celebra el 25è aniversari amb el repte d'esdevenir el sistema nacional de salut del futur, com ja ha anunciat el conseller de Salut, Antoni Comín.

Els orígens de l'actual CatSalut es troben fins i tot abans que l'Estat transferís les competències en salut a la Generalitat. Això va ser l'any 1981 i un any abans ja s'havia elaborat el primer mapa sanitari de Catalunya, que va ser un veritable pla estratègic per poder fer les reformes en atenció primària i hospitalària. L'antiga Seguretat Social es va reconvertir en l'Institut Català de la Salut (ICS) i, paral·lelament, es va crear la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública, on es van integrar tots els hospitals que no pertanyien a l'ICS.

L'any 1986 es va aprovar la llei general de sanitat, que suposa de fet la creació del sistema nacional de salut. És un salt important perquè s'estableix que el sistema és públic i que es finança a través dels impostos i no a través de contribucions de la Seguretat Social com s'havia fet fins al moment. L'any 1990 es va aprovar la llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) i un any més tard es va desplegar el Servei Català de Salut i es va emetre la primer targeta sanitària individual, que garanteix l'accés a la xarxa de serveis als ciutadans de Catalunya.

La mateixa llei s'encarrega de diferenciar les atribucions del CatSalut. Així, precisa que la planificació correspon al Departament de Salut i els serveis als proveïdors, integrats tots des de l'any 2000 en el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat). El Servei Català de la Salut queda com l'organisme que contracta i paga els serveis que ofereixen els proveïdors i vetlla per garantir la cobertura pública i universal de l'assistència sanitària. Per fer-ho possible, el CatSalut disposa de la major part del pressupost del Departament de Salut. En concret, per a l'any 2007 el pressupost previst és de 8.568 milions d'euros, un 97,3% del total.

A partir d'ara i d'acord amb la recent llei d'universalitat aprovada pel govern, el repte del departament és aconseguir que el CatSalut deixi de veure's com una asseguradora que garanteix la prestació de serveis i passi a ser la representació última del servei nacional de salut. El director del CatSalut, David Elvira, ja ha explicat que aquesta transformació s'ha de fer a partir de quatre eixos d'actuació prioritaris: “La intervenció comunitària i intersectorial, la salut mental, els serveis en xarxa i la participació dels professionals i la ciutadania.” Només així, destaca Elvira, “seguirà sent l'eix vertebrador de l'estat del benestar al qual aspirem”.