L'any de la renda garantida
Quan he intentat imaginar-me els reptes dels companys d'aquestes pàgines he pensat que bona part es quedaran en el paper i en el nostre imaginari. I el meu segon pensament ha estat que, malauradament, els socials no es consideren prioritaris i possiblement només quedaran plasmats en aquestes línies.
És cert que vivim un moment històric que pot portar-nos a una situació política que fa uns anys resultava inimaginable, però malgrat aquesta nova perspectiva, crec que els reptes passen per aconseguir un país més just i més equitatiu on desapareguin les desigualtats, i on els poders polítics prioritzin el reconeixement dels drets de ciutadania i actuïn en conseqüència, garantint a tota la població els mínims recursos necessaris per a una vida digna.
Això significa que cal modificar de manera urgent el sistema econòmic dominant, transformar l'economia financera i globalitzada fonamentada en el propi benefici i avançar cap a un model al servei de les persones. És a dir, enfortir l'economia social i solidària que busca el bé comú.
I encara un factor econòmic que cal capgirar és el sistema fiscal, única via per tenir un estat del benestar fort que respongui a les necessitats socials. S'han de recuperar els nivells de recaptació que han disminuït en els darrers anys, com ara l'impost de donacions i successions, i s'ha de posar fi a les múltiples exempcions i bonificacions que avui gaudeixen les grans fortunes.
Els reptes més urgents avui són eliminar la pobresa profunda i severa, que per a milers de persones significa sobreviure amb gran dificultat i patint problemàtiques molt difícils de superar, i reduir l'atur i la precarietat del mercat de treball, conseqüència de les darreres reformes laborals.
El 2017 ha de ser l'any de l'aprovació i aplicació de la nova llei de la renda garantida de ciutadania. Ja no es pot acceptar que membres del govern afirmin que encara no és viable, doncs fins quan hem d'esperar?
No pot ser que durant tants anys s'incompleixi l'article 24.3 de l'Estatut de Catalunya, que diu que “les persones o les famílies en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna”.
És urgent la negociació entre el govern, tots els partits i els impulsors de la ILP per arribar a un acord que sigui el primer pas cap a aquesta renda. Potser no es pot assolir plenament en un any, però no començar significa que s'estan anteposant interessos partidistes i personals a l'emergència de qui viu en situació de pobresa i risc d'exclusió.
