EN DIRECTE
CAS PRETÒRIA
El suposat cervell de la trama Pretòria “Luigi” diu que mai va intervenir en cap concurs d'un ajuntament
L'empresari Carrillo reconeix els suborns pels contractes de neteja a Santa Coloma de Gramenet
L'acusat de liderar l'entramat reconeix bona part del contingut de les converses però les desvincula del tràfic d'influències
El presumpte cap de la trama del cas Pretòria, Luís Andrés Garcia, 'Luigi', nega amb rotunditat el seu paper d'aconseguidor d'adjudicacions d'obres per a empresaris afins, tot i les revelacions de les escoltes telefòniques en les que es fonamenta l'acusació. 'Luigi', de fet, reconeix bona part del contingut de les converses que la fiscalia ha reproduït durant el judici, però les desvincula del delicte del tràfic d'influències del que se l'acusa: “Mai he intervingut en la confecció d'un plec, modificacions o adjudicacions d'obres, mai”. Quan la fiscal l'ha enfrontat a les escoltes, 'Luigi' ha argumentat que no recordava amb exactitud el context en què es van produir i insisteix que ningú li ha facilitat mai “informació extraordinària” de cap administració pública.
El propietari de l'empresa de serveis de neteja Limasa, Manuel Carrillo, ha reconegut suborns perquè l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet li adjudiqués, en mandat de Bartomeu Muñoz, el contracte per a la neteja d'equipaments municipals. Carrillo ha relatat que va modificar les condicions de la seva oferta, a petició del propi Muñoz, per poder guanyar punts respecte l'empresa que havia quedat en primer lloc. L'empresari també ha explicat que va pagar diners en metàl·lic a l'exalcalde -6.480 euros- per cuidar la seva relació amb el consistori, i també va accedir, a requeriment de Muñoz, al patrocini d'un equip de futbol sala. Després de la confessió, la fiscalia i la defensa han acordat una rebaixa de condemna que li evitarà l'entrada a presó.
L'extinent d'alcalde de Santa Coloma de Gramenet Manuel Dobarco, per la seva banda, ha caigut en algunes inconcrecions i contradiccions en assegurar que com a responsable d'urbanisme no tenia capacitat de decisió i tampoc en parlava amb l'exalcalde Bartomeu Muñoz ni l'empresari Luis Andrés Gacía 'Luigi', tot i que algunes converses telefòniques punxades ho desmentirien. Dobarco ha assegurat que la seva participació en els concursos públics es limitava gairebé només a la votació al ple, com la resta de regidors, i que qui tenia capacitat de decisió era la seva superior jeràrquica, l'extinent d'alcalde de Serveis Territorials Carmen Moraira, que era amb qui ell més parlava.
En l'interrogatori de la fiscal, Dobarco ha respost moltes vegades que no recordava o desconeixia molts detalls, però s'ha contradit respecte algunes afirmacions que va fer als inicis de la investigació judicial. Així, ha assegurat que ell no tenia suficient formació en urbanisme i per tant no entrava en el redactat dels plecs i clàusules dels concursos públics, ni en les meses de valoració tècnica o econòmica que les empreses licitadores. També ha negat que parlés amb els empresaris que es presentaven als concursos.
No obstant, en algunes converses telefòniques, a les quals no ha volgut respondre perquè les ha impugnat, se'l sent a ell parlant amb Muñoz o 'Luigi' sobre empreses i concursos i els tràmits administratius que han de seguir per portar a ple els projectes o perquè guanyi el concurs l'empresa que ells volen. Tot i això, ha assegurat que el contacte amb 'Luigi' era esporàdic i que aquest no tenia cap paper en l'entramat administratiu de l'ajuntament ni decidia els terminis o guanyadors dels concursos.
L'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Bartomeu Muñoz ha defensat el projecte urbanístic de la Pallaresa, conegut com a Cúbics, perquè era beneficiós per a la ciutat, ja que preveia fins a 8.000 metres quadrats de pisos de lloguer públic per a joves i 150 pisos de lloguer lliure. En la segona jornada del seu interrogatori a l'Audiència Nacional espanyola pel cas Pretòria, Muñoz ha dit que el projecte inicial del 2001, quan ell encara no era alcalde, es va modificar el 2005 per reduir la zona hotelera i comercial i doblar la superfície de pisos per a joves. El 2009, ja en plena crisi econòmica i immobiliària, el projecte torna a canviar i es passa de 100 pisos de venda lliure a 150 pisos de lloguer lliure.
L'interrogatori dels onze acusats no es podrà culminar avui
Els més de cent testimonis que han de desfilar per l'Audiencia Nacional fins al 25 de setembre ja poden esborrar amb típex la data que tenien assenyalada en el calendari. Ni de bon tros es podrà complir amb les previsions, vist el retard que acumula la vista, quan amb prou feines no ha fet res més que arrencar. La intenció era que entre dilluns i avui declaressin els onze acusats i prosseguir el dia 23 amb els primers testimonis, diversos agents de la Guàrdia Civil. Dilluns, les qüestions prèvies van absorbir tota la sessió, només de matí. Ahir, la declaració de Bartomeu Muñoz va començar amb cinquanta minuts de retard respecte a l'horari previst. Fora de la sala, ningú entenia a què es devia la demora. Més tard, es va revelar que hi havia problemes amb l'equip de gravació després que dilluns, quan uns tècnics miraven d'arreglar una avaria que impedia la retransmissió en streaming de la sessió, van acabar fent malbé l'altra funció. Ahir es va haver de recórrer a un nyap per salvar la jornada.
Avui s'ha previst sessió de matí i tarda però els interrogatoris no acostumen a allargar-se més enllà de les set. El judici es reprendrà el 23, ja que, si més no ahir, només s'havia afegit una nova sessió al calendari però es tracta del 18 d'abril.
Els canvis en les previsions inicials obligaran els acusats a desplaçar-se més jornades de les previstes fins a Madrid. Dilluns van reclamar ser exonerats de l'obligació d'acudir-hi tots els dies per estalviar-se diners, ja que, segons els advocats, la majoria travessen per dificultats econòmiques. La fiscal i la jutgessa no només no ho veuen clar, sinó que hi hauran d'afegir noves dates, amb l'inconvenient que al calendari establert costa trobar de nou tres dies seguits en què se celebri el judici.
