Medi ambient

ANNA BARCELÓ

ARQUITECTA

“El paper dels ajuntaments és fonamental”

“Conjuminar turisme i sostenibilitat és un repte”

“El turisme a la costa de les comarques gironines ha sigut el motor urbanitzador”

Arquitecta a l’administració local
Arquitecta, actualment és la cap de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Roses. Amb experiència en l’administració local, va ser fins fa poc més d’un any una de les representants del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya en la comissió d’Urbanisme de Girona. Això li va permetre seguir amb detall els inicis i l’aprovació inicial del pla director de revisió dels sòls no sostenibles al litoral gironí.
Conferència col·loqui ‘Quina costa volem? Turisme, medi ambient i sostenibilitat’. Dimecres dia 16 de febrer, a les 10 h, al CaixaForum Girona. Reserva el teu lloc a [email protected] Aforament limitat.
Turisme, medi ambient i sostenibilitat són incompatibles?
No necessàriament, el que passa és que el turisme, a la costa de les comarques gironines, ha sigut el motor urbanitzador i en moltes ocasions no hem respectat la matriu física del territori i hem urbanitzat en penya-segats, aiguamolls, pinedes, i és clar, això sí que té un impacte negatiu. No hauria de ser així, jo crec que si trobes quina és la capacitat màxima de cada cosa..., però el que passa és que el creixement va ser tan ràpid que no es va pensar. Però crec que no han de ser incompatibles.
Va ser una pràctica d’anys enrere?
En aquell moment, amb l’allau de visitants que hi havia, si els volies acollir probablement no hi havia altra manera de fer. I això no ho defenso de cap manera. Això ha deixat moltíssims terrenys ja qualificats de fa quaranta o cinquanta anys, i encara s’està construint amb la planificació d’aquell temps.
Per tant, la legislació és clau.
Sí, però també ho són els plans generals d’urbanisme municipal, que són els que baixen més quant a planificació i, en aquest sentit, jo crec que hem d’agrair al pla director del sistema costaner que ha desclassificat terrenys que havien perdut ja la seva vigència teòricament perquè no s’havien desenvolupat, però no a la pràctica. Els terrenys s’han de posar al dia i és una cosa també difícil per als municipis.
Quin ha de ser el paper dels ajuntaments de costa?
És fonamental perquè, al final, els problemes del dia a dia els resolen els ajuntaments. De la cadena de l’administració és l’últim que plasma sobre el terreny físicament els projectes, els plans, i els municipis turístics necessiten que se’ls valori això. Molts municipis poden multiplicar per deu la seva població, potser tenen una infraestructura per a deu mil habitants i a l’estiu potser en són cent mil, exagerant. Així, crec que els municipis i ajuntaments turístics necessiten més recursos econòmics i de personal.
Hi ha algun model a seguir que conjugui turisme i sostenibilitat?
No soc gaire experta en això, però fa anys es treballava molt en algunes illes de les Canàries, a les Balears han fet plans insulars pensant en el turisme... Conjuminar això és un repte. Pensar en el territori però també en el turisme i un model determinat per reconduir el que tenim. Fa trenta anys ja parlàvem en diferents fòrums de la necessitat que la Costa Brava tingués un ens per a un model o línia travada. És un paisatge molt fràgil, la costa, al límit entre el mar i la terra, i hem de reconèixer que hi hem fet bastant de mal; per tant, hem de cuidar el que ens queda i millorar el que tenim. Trobo interessant també que quan parlem del turisme de masses que ha urbanitzat la costa pensem que són punts de màxima acollida de gent només durant un mes i mig o dos mesos a l’any i, per tant, hem d’intentar desestacionalitzar el turisme, aplanar la corba, cap a altres mesos de l’any, com ara a la primavera o la tardor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
educació

Cambray defensa un pressupost que permet tenir “més mestres que en tota la història”

barcelona

Gossos de 19 Policies Locals participen en una jornada sobre cerca i detecció a Lloret

lloret de mar

Lloret rep 5,9 milions per construir una residència per a gent gran i un centre de dia

lloret de mar

Banyoles converteix el Punt Lila en una caravana en moviment

BANYOLES

El tràfic de mercaderies al port de Palamós creix un 3% respecte al 2021

PALAMÓS

L’Audiència de Lleida redueix la pena a un altre agressor sexual per la llei del ‘només sí es sí’

barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè i ambient suau

barcelona

Reclamen el retorn del Tramvia Blau de Barcelona després de cinc anys sense servei

barcelona

Girona demanarà millores laborals pels treballadors de bars i restaurants

GIRONA