Medi ambient

Santa Cristina mira al riu

proposta ·

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro vol fer al riu Ridaura un gran parc fluvial

Aquest espai verd i blau ha de servir per millorar la connectivitat transversal entre el poble i el riu i la longitudinal entre el litoral i la vall del Ridaura, fins a Castell d’Aro

L’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro treballa per crear al riu Ridaura, al seu pas pel municipi, un gran parc fluvial. L’estudi, dissenyat per l’arquitecte i paisatgista Martí Franch, que està vinculat amb el POUM en curs i del PEU del Ridaura, ha de ser un punt de partida per crear una infraestructura verda i blava vertebradora al sud del municipi. El projecte, si bé és cert que se centra en Santa Cristina, vol sevir perquè municipis per on passa el Ridaura explorin aquesta possibilitat per, a la llarga, poder crear un parc fluvial supramunicipal. El Ridaura és el riu més important de la comarca, després del Ter. Neix a l’Ardenya i desemboca a Platja d’Aro. La seva conca fa 72 km².

El regidor de Medi Ambient, David Segarra, explica que els principals objectius són fer el riu accessible a tothom i millorar la connectivitat transversal entre el poble i el riu i longitudinal entre el litoral i la vall del Ridaura. Segons Segarra, aquest projecte, format per quatre trams, fins a enllaçar amb el nucli de Castell d’Aro, vol ser un gran equipament natural a cel obert en què el mateix parc fluvial i la vegetació seran els marcs que el convertiran en un gran eix vertebrador dels usos socials. “Estem davant d’una aposta per millorar la biodiversitat, diversificant la gestió de la riba i les lleres del riu Ridaura, potenciant la connectivitat entre els dos espais naturals protegits com són el massís de les Gavarres i l’Ardenya-Cadiretes”, destaca Segarra. El parc també disposarà d’espais d’estada, miradors, zones d’oci i divulgació ambiental i lúdica.

L’alcaldessa, Maria Lourdes Fuentes, explica que l’objectiu principal del projecte del parc fluvial és l’ampliació del municipi cap a l’eix vertebrador del Ridaura: “Això representa generar un passeig naturalista a la zona que faciliti a la ciutadania un espai amable”, destaca Lourdes, que hi afegeix: “Un espai natural i de lleure que es fusionarà amb el poble perquè tothom pugui gaudir del nostre meravellós entorn.”

El Ridaura, doncs, com a punt de partida de diversos itineraris circulars que parteixen del nucli urbà i del futur parc fluvial. El camí fluvial del Ridaura, avui en dia discontinu, és clau com a connector social perquè forma un itinerari en zona plana, apte per a tots els públics. A més, treu pressió a la via verda, molt freqüentada. Es proposen circuits de diferent longitud: un ja existeix i ja és practicable, la Ruta del Balcar, i l’altre, més llarg, fa un itinerari circular connectant la via verda i un tram del Ridaura.

Crear grans connectors

Una de les propostes que ha fet l’arquitecte Martí Franch, i rellevant segons remarca el regidor David Segarra, ha estat modificar la col·locació dels volums de la zona que s’ha d’edificar del nucli en direcció al Ridaura. Fins ara, els edificis representarien un mur visual i una barrera que limitaria la connexió entre el nucli urbanitzat i el parc amb el riu. Ara, col·locats perpendiculars al Ridaura, generen grans espais connectors i una gran avinguda que partirà de la plaça de Mossèn Baldiri Reixach. A més, i segons Segarra, també s’ha previst que el carril bici inclogui ramals que facilitin tenir l’opció de desviar-se cap al parc.

Martí Franch explica que es potencia el mateix Ridaura amb “un diàleg entre les coses que ja hi són, com les ombres dels arbres, la diversitat ecològica, per connectar-lo amb el nucli i la muntanya”: “Seria com fer arribar el poble al riu i que una part del riu s’endinsi dins el poble”, conclou. Segons Franch, que ha fet importants projectes en aquesta línia, com ara el camí de ronda de Palamós a la platja de Castell, s’ha treballat per pacificar el límit entre la zona urbana i el riu, retirant el vial de cotxes que hi passava. La proposta també preveu instal·lar elements lúdics i educatius, aprofitant els eixos verds que entren cap a la zona urbana. Uns espais que han de servir per a la divulgació científica a través del joc; i també a la pineda, a continuació del parc, com la pineda de la riera Malvet, on hi haurà nous espais d’estada i els usuaris podran escollir entre instal·lacions divulgatives més integrades a la natura.

“Volem fer del Ridaura un gran espai singular”

J. Trillas

El regidor de Medi Ambient de Santa Cristina d’Aro, David Segarra, explica que el parc fluvial ha de representar un abans i un després al municipi. L’ordenació i planificació d’aquests espais ha de servir per mantenir un diàleg entre natura i nucli i deixar de viure d’esquena al riu.

Santa Cristina vol mirar al Ridaura?
Absolutament. Volem fer del Ridaura un gran espai singular. La zona urbana té previst un creixement cap al Ridaura i, entre aquesta i el riu, volem configurar el parc fluvial. Del que es tracta és de planificar aquest espai. O improvises, i passa el que passa i no saps com acaba, o planifiques. No hem volgut posar-hi quatre arbres, uns bancs, gespa i uns jocs, el que correspondria més a un jardí que a un parc fluvial. El Ridaura té un gran potencial i volem que sigui un espai per a tothom.
Quin va ser el detonant?
En un inici ja volíem potenciar la vegetació autòctona d’aquest espai amb algun tipus d’itinerari. Potenciar la riquesa de l’espai perquè és un valor sostenible. Un cop ens posem en contacte amb l’arquitecte Martí Franch ens adonem del potencial real que té fer-hi una actuació amb cara i ulls.
Què representarà per a Santa Cristina?
Representarà un canvi profund en la percepció que tenim de l’entorn i, inclús, pel que fa a l’estructura del municipi. Ara és un descampat al llarg del riu on hi van els gossos a passejar. Amb el parc passarà a ser un punt de trobada i un nexe d’unió.
I amb un marcat accent pedagògic, pel que diu.
Sí, per descomptat. El que estem planificant és un parc i no un jardí, on la diversitat pot ser molt gran, sempre sense traspassar la línia de les espècies invasores. Nosaltres volem apostar per ordenar la mateixa natura que hi ha, creant els camins partint d’ella mateixa. A més, potenciant la vegetació autòctona, amb cartells i guies que ens ensenyin a redescobrir-la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Crida a la prudència per un cap de setmana llarg de revetlla i Gran Premi de F1

Barcelona

L’Ajuntament vol aprovar al ple del vespre el projecte de la piscina coberta

olot

Seu de l’acte central del Dia Internacional de l’Alliberament LGTBI

breda
urbanisme

Barcelona destina 10,5 milions a la millorar l’accessibilitat a les voreres

Barcelona
Societat

Nou aparcament de més de 300 places a l’estació de Martorell Central

Martorell

250 investigadors es reuniran al 10è congrés Living Knowledge de la UdG

girona

Nova teràpia al Trueta per al tractament de la insuficiència cardíaca

girona

Un treball fotogràfic qüestiona la frontera entre Osona i Garrotxa

olot

Tallers per gestionar l’ansietat, la iniciativa d’un CAP del Ripollès

campdevànol