Millorar la coexistència de l’ós bru amb els humans és l’objectiu de la iniciativa que ha plantat 7.000 arbres fruiters a Lladorre, al Pallars Sobirà, en un projecte desenvolupat per la Fundació Oso Pardo (FOP) i Endesa per a l’enriquiment de la biodiversitat en zones osseres.

Amb aquesta acció, d’una banda, es contribueix a la restauració de la població d’ós bru al Pirineu, i també s’aconsegueix que l’animal obtingui aliment pròxim a la zona on es mou i s’evita que davant la manca de menjar, s’acosti massa a les zones habitades provocant conflictes.

El projecte es va engegar l’any 2016 per dissenyar una xarxa d’espais que facilitessin el moviment i la dispersió de l’espècie a tota l’àrea dels Pirineus. Amb aquest objectiu es van dissenyar 17 zones on s’han plantat arbres com pomeres, cirerers o moixeres.

La tria dels fruiters no ha estat casual. Alejandro Rodríguez, responsable de medi ambient d’Endesa, ha explicat a l’ACN que s’han escollit espècies autòctones, provinents de llavors recollides als mateixos paratges. “Són les que s’hi adapten millor –aclareix– i a més proporcionen disponibilitat de fruit en diferents èpoques de l’any, de la primavera a la tardor”, a més de contribuir a pal·liar el canvi climàtic “per la capacitat d’aquests arbres d’absorbir CO2”.

L’objectiu principal del projecte és restaurar l’hàbitat de l’ós bru en zones que han perdut cobertura vegetal. Maria Gómez, de la Fundación Oso Pardo, ha explicat que per aconseguir-ho s’està creant una xarxa de boscos d’enriquiment i alimentació repartits estratègicament entre les zones de presència d’ósses amb cries, sobretot a la comarca del Pallars Sobirà.

Gómez ha detallat que les plantacions s’han fet diferents espais per abastar una extensió més gran de territori. “La plantació s’ha fet en diferents punts –subratlla– del municipi de Lladorre, alguns al parc natural de l’Alt Àneu, uns altres en terrenys de propietat municipal i d’altres en zones privades, sempre allunyats de nuclis de població”. Gómez remarca que la idea és “anar per davant” de l’increment de la població dels plantígrads augmentant els punts de la seva alimentació.