Medi ambient

Platja a demanda

L’Estat comença a Premià de Mar el pla per estabilitzar la costa del Maresme consensuat el 2015 i que ara genera recel en el territori

L’Ajuntament defensa que l’actuació és imprescindible per protegir les infraestructures de futurs temporals, més que no pas per garantir la sorra

Tenen un termini previst d’execució de vuit mesos

El cost de l’obra és d’uns cinc milions i s’ha d’acabar abans de final d’any
Els tècnics mantenen que no hi haurà cap impacte en el fons marí

Tothom hi està d’acord, que es tracta d’una actuació no definitiva i que caldrà un temps per determinar-ne l’efectivitat, però no tothom considera que sigui la més adient. El debat sobre l’estabilització de les platges del Maresme ni és nou ni sembla tenir solució, però finalment aquesta setmana l’Estat ha iniciat les obres de consolidació de la platja central de Premià de Mar, la primera actuació que s’executa d’un pla global del litoral de la comarca anunciat el 2015. El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) ha començat aquesta setmana les obres entre l’espigó davant de l’estació de trens i la bocana del port, uns 860 metres de llargada. El projecte, del qual es va fer dimecres una sessió informativa al municipi oberta al públic, planteja l’allargament en superfície de l’espigó que hi ha davant de l’estació ferroviària fins a arribar a uns 130 metres, fent-lo acabar en forma de L invertida, de manera que girarà en direcció a Barcelona 50 metres més. La mateixa estructura continuarà 135 metres més, però en aquest cas submergida i també de forma perpendicular a la platja. Hi haurà un segon espigó en forma d’illa semisubmergida paral·lel a la línia de la costa i a uns 75 metres de la platja i de 65 metres de longitud. Les dues estructures, segons els experts, permetran estabilitzar la sorra que s’abocarà dins d’aquest espai. “El litoral del Maresme ha patit històricament l’actuació humana, amb la construcció primer del tren i després dels ports, obres que han acabat afectant les platges i la sorra que s’hi acumula”, explica la cap del servei de Projectes i Obres de la demarcació de Costes a Catalunya, Ana María Castañeda, que afegeix que l’acció que es fa a Premià “té prioritat u, segons l’avaluació feta pel ministeri, i permetrà defensar dels temporals les infraestructures a tocar de la platja”.

350.000 m³ de sorra

Un cop construïts els espigons amb roques provinents de la pedrera d’Òrrius, també a la comarca, s’hi abocaran uns 350.000 m³ de sorra de dins del mar. En concret, de la zona situada entre l’estació de tren i el Masnou, i es repartirà a les platges de Bellamar i del Pla de l’Os amb l’objectiu de crear una zona homogènia de platja d’uns 65 metres d’amplada de mitjana. Els experts encarregats de fer els estudis d’impacte ambiental de l’extracció de sorra van afirmar diverses vegades durant la presentació que “en cap cas” es produiria cap afectació en el fons marí. “Tant el lloc d’on s’extraurà la sorra, a un quilòmetre de la costa, com la mateixa sorra per fer la nova platja han seguit i seguiran durant tot el procés un estricte control de compliment dels paràmetres mediambientals”, explica el biòleg Ferran Vallespinós, que treballa com a tècnic de vigilància ambiental del projecte i que especifica que les feines de dragatge de la sorra es preveuen fer entre els mesos de setembre i octubre.

Celeritat per Europa

Malgrat que les obres de consolidació de la platja de Premià de Mar ja estaven programades, el fet que el projecte s’hagi pogut beneficiar dels fons d’ajuda europeus, els Next Generation, ha obligat els seus responsables a agilitzar la posada en marxa dels treballs, ja que des d’Europa es posa com a límit el final d’aquest any per justificar els recursos invertits. El cost total de l’actuació puja a uns cinc milions d’euros “i la inversió en vigilància mediambiental s’endú 500.000 euros”, segons especifica Castañeda.

El fet de començar les obres a tocar de l’estiu, tal com van reconèixer els mateixos responsables, suposa una afectació directa en l’ús intensiu que fan els ciutadans de les platges durant aquesta època. En aquest sentit, des de la direcció del projecte s’especifica que la primera fase que comporta el trasllat de les pedres per construir els espigons implicarà restringir els accessos als banyistes en les properes setmanes per garantir la seva seguretat, i també s’habilitaran espais per al bany fora de les zones delimitades. Serveis com la guingueta situada a la platja de Bellamar seguiran funcionant, però. “Parlem del trànsit d’una mitjana de vuitanta camions diaris i en un horari de dilluns a divendres de set del matí a sis de la tarda”, precisen els tècnics.

“Durant tot el temps que duri l’actuació es farà una inspecció ambiental a peu d’obra i s’aplicaran les mesures correctores que faci falta”, insisteix Vallespinós, que repeteix que no hi haurà “cap impacte” ni en el fons marí ni en la pesca. Per la seva banda, l’alcalde en funcions de Premià de Mar, Rafa Navarro, s’alinea en la defensa de l’actuació de regeneració de la platja central del municipi. “Necessitem consolidar una barrera perquè els temporals no malmetin ni la via del tren ni el passeig i aquesta obra ens permet fer-ho”, explica, i afegeix que recuperar la platja “no és un objectiu en si mateix, sinó que és un mitjà per protegir el front litoral”. Tot i això, Navarro admet que no es tracta d’una solució definitiva a la regressió de la costa “ni a Premià de Mar ni enlloc del Maresme”, però reivindica que el municipi “no podia esperar més”.

Veus en contra

La presentació del projecte va tornar a evidenciar l’oposició que genera entre diferents col·lectius el mètode tradicional d’estabilització de les platges a la comarca. Els més bel·ligerants en aquest sentit són els membres de la plataforma Preservem el Litoral del Maresme, que consideren un despropòsit de gran afectació mediambiental la sostracció de sorra de dins el mar i la construcció d’estructures rígides com els espigons que obstaculitzen, al seu entendre, els moviments naturals de les onades. “El coneixement científic i les lleis ens diuen que hem de fer menys rígid el litoral i aquesta obra, entre d’altres, canvia morfològicament la comarca i ens planteja un trasllat constant de sorra per canviar la dinàmica de la costa”, es lamenta Sergi Galanó, portaveu de l’entitat.

De parer semblant és l’actual directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat, Mireia Boya, que en un article recent a El Periódico rebutjava l’estratègia d’aportar sorra a les platges com una mesura ineficaç i que només serveix “per llençar els diners”. Per Boya, les conseqüències del canvi climàtic són evidents i comportaran la desaparició d’algunes platges, i “la línia R1 de Rodalies al Maresme està en perill i cal replantejar-la”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Nou recurs educatiu per difondre el Parkinson entre els escolars gironins

girona

Nou pla per a la igualtat de gènere al Consell Comarcal de l’Alt Empordà

figueres

Tres municipis de l’Alt Empordà s’adhereixen al Pla de Sanejament d’Aigües

peralada
itàlia

Mor a la presó el “cap dels caps” de la Cosa Nostra

barcelona

“Si et canvien la llengua, no et tallis”: campanya pels drets lingüístics a les aules universitàries

barcelona

L’Ajuntament no veu relació entre la Mercè i una nit amb sis apunyalats

barcelona
SALUT

Increment salarial de 440 euros per als metges forenses

BARCELONA
MANRESA

L’Ajuntament condemna la baralla multitudinària al carrer

MANRESA
RAMON ALBORNÀ ROVIRA
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE PESSEBRISTES

“El pessebre és cultura, tradició i patrimoni”

Barcelona