Forestalia, citada al Parlament mentre la MAT de Pierola crema etapes
Els responsables de l’empresa hauran de donar explicacions a la comissió d’Acció Climàtica
El ministeri deixa la línia a un sol pas del permís constructiu
Els responsables de l’empresa Forestalia, que impulsa les tres grans línies de molt alta tensió (MAT) en tramitació al país, hauran de comparèixer al Parlament, segons va aprovar dimecres la comissió d’Acció Climàtica a petició d’ERC, la CUP i els comuns. En concret, hi hauran de passar el president executiu, Fernando Samper, i els assessors de l’empresa Felip Puig, Josep Grau (tots dos exconsellers) i Pere Palacín, a més de la ministra Teresa Ribera. “És una bona notícia perquè obre la possibilitat de conèixer els interessos del govern del PSOE amb la construcció d’aquests projectes”, deia el diputat d’ERC Eugeni Villalbí.
Tot just dissabte el BOE va publicar l’autorització administrativa prèvia del Ministeri per a la Transició Ecològica a una de les línies, la Grañén-Pierola, que s’integra al parc eòlic Lupus, a Aragó, i travessa 135 km en territori català. La resolució admet l’alt grau d’oposició i les al·legacions contràries rebudes d’ajuntaments aragonesos, catalans, consells comarcals com els de l’Anoia, la Conca, les Garrigues i el Segrià, diversos departaments de la Generalitat, que hi han emès informes contraris, entitats ecologistes i Unió de Pagesos. “En tots els casos, el promotor ha respost a les consideracions indicades, documentant les seves respostes amb la informació presentada, i manifestant com a criteri habitual col·laborar en tot moment amb les entitats locals en el desenvolupament dels projectes”, raona la Direcció General de Política Energètica i Mines. El ministeri dona tres mesos a Forestalia perquè faci canvis al projecte abans de concedir-li l’autorització administrativa de construcció, cosa que no farà fins que hi hagi un informe favorable de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia i s’actualitzin els informes de viabilitat d’accés a la xarxa i de compliment de les condicions tècniques de connexió a la subestació de Pierola.
Confien que s’aturin els parcs eòlics de les Garrigues
La Coordinadora Garrigues per una Eòlica i Solar Sostenibles, que forma part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Sostenible, confia que la tramitació en curs per a la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades serveixi per frenar la instal·lació de tres parcs eòlics previstos als termes de la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, que en principi queden parcialment dins de l’àrea protegida, a més dels de l’Albi i Cervià. “Intenten ocupar el terreny natural més emblemàtic de la zona, hem de ser capaços d’aturar almenys momentàniament aquests projectes fins que estigui completament definida l’amplitud del parc”, clamava Adrià Masip, membre de l’entitat, dimecres davant la mateixa comissió d’Acció Climàtica del Parlament. Masip lamentava que es prevegin molins “de fins a 200 metres d’alt”, que fins i tot podrien sobresortir per damunt de la serra de la Llena, i confia que la declaració de parc natural “prevalgui” i inclogui com més terreny millor per aturar els projectes. Segons explicava Segre fa unes setmanes, dos dels quals, els de Sant Joan i la Comella, van rebre l’autorització ambiental de la Generalitat al setembre, a pocs dies que expirés el termini, si bé estan pendents encara del permís d’Urbanisme, lligat a estudis i mesures de protecció addicionals. El tercer parc, el de Covasses, està en espera de la ponència ambiental de la Generalitat.
La plataforma, que reivindica que es podrien proposar altres espais amb menys impacte fins i tot dins dels mateixos municipis, té presentades al·legacions contra les centrals en col·laboració amb els municipis afectats, si bé encara no n’ha rebut resposta. Masip lamentava que s’estiguin fragmentant projectes perquè tinguin menys de 50 MW i així evitin la normativa estatal. A més, recordava que ja hi ha una “línia discontínua de parcs” a tota la serralada Prelitoral Catalana, i no ha de ser la manera de desenvolupar les renovables “crear un únic corredor eòlic de punta a punta”. “Ja tenim prou molins”, deia, mentre suggeria més camps solars a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que el transport d’energia en pot fer perdre fins al 50%.
