La UE pacta les normes comunes del futur mercat de l’hidrogen i gasos renovables

El Consell de la UE i el Parlament han assolit un acord polític sobre normes comunes del mercat interior per als gasos renovables i naturals i l’hidrogen, que permetrà als estats membres restringir el subministrament de gas natural, inclòs el liquat (GNL), procedent de Rússia o Bielorússia. El seu objectiu és crear un marc regulador per a infraestructures i mercats dedicats a l’hidrogen i una planificació integrada de xarxes, alhora que estableix normes per a la protecció dels consumidors i reforça la seguretat del subministrament.

“Aquest acord portarà molts beneficis per als consumidors i per al nostre planeta”, va dir la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la transició ecològica i el repte demogràfic, Teresa Ribera, en un comunicat del Consell de la Unió Europea. En concret, ha indicat, “reduirà el nostre ús de combustibles fòssils i reduirà la nostra dependència dels combustibles fòssils importats”, alhora que “permetrà passar a l’energia renovable i reforçarà la seguretat del subministrament”. “I, el que és més important, protegirà els consumidors”, va destacar Ribera.

Nova entitat

Al pacte, els legisladors de la UE van acordar una nova entitat per als operadors de xarxes d’hidrogen (ENNOH), que aprofitaran les sinergies de l’actual Xarxa Europea de Gestors de Sistemes de Transmissió de Gas (ENTSOG) i de la Xarxa Europea de Gestors de Sistemes de Transmissió d’Electricitat (ENTSOE). També van acordar ampliar el mecanisme d’agregació de demanda i de compra conjunta de gas adoptat durant la crisi energètica, encara que la participació de les empreses gasistes serà totalment voluntària. Així, podran participar en el mecanisme com a compradores les empreses de gas establertes en països de la Comunitat de l’Energia, quedant exclosos els subministraments procedents de Rússia o Bielorússia. A més, el Consell i el Parlament van acordar crear un mecanisme voluntari de suport al desenvolupament del mercat de l’hidrogen, amb l’objectiu de facilitar les tasques dutes a terme per la Comissió Europea en el marc del Banc Europeu d’Hidrogen.

Solidaritat

El Consell i el Parlament van acordar establir disposicions per defecte per fer operatiu el principi de solidaritat en cas de crisi, quan no hi hagi acords bilaterals. L’acord també inclou l’establiment d’un mecanisme de conciliació transfronterer per a una revisió posterior de les compensacions, la reducció voluntària del consum no essencial dels clients protegits i salvaguardes per als fluxos transfronterers.

Pel que fa a les tarifes de xarxa, van acordar que per al mercat de l’hidrogen cada autoritat reguladora nacional ha de consultar les autoritats reguladores nacionals veïnes sobre el projecte de metodologia tarifària i presentar-lo a l’Agència per a la Cooperació dels Reguladors de l’Energia (ACER) . Cada autoritat reguladora nacional mantindrà el dret de fixar la mateixa tarifa.

A més, a petició d’una autoritat reguladora nacional, l’ACER podrà proposar solucions mitjançant un dictamen fàctic no vinculant i informarà la Comissió del resultat d’aquesta sol·licitud. Un cop entri en vigor, després de la ratificació formal pel Consell i el Parlament Europeu, la nova llei facilitarà la penetració en el sistema energètic de gasos renovables i amb baixes emissions de carboni, en particular hidrogen i biometà.

Aquest reglament forma part del paquet de descarbonització dels mercats de l’hidrogen i el gas, que també inclou una directiva, i tots dos estan inclosos al paquet legislatiu conegut com a ’Fit for 55’ per reduir les emissions de la UE en almenys un 55 % per al 2030 i el seu objectiu d’assolir la neutralitat climàtica per al 2050. El Consell i el Parlament van assolir un acord provisional sobre la Directiva el 27 de novembre de 2023.