Medi ambient

INÈS CARRILLO

EXDIRECTORA CONSORCI ALTA GARROTXA

“Els canvis no han anat bé”

Considera que “el dia a dia polític” ha passat per davant de la gestió del territori

Inès Carrillo es pot considerar el motor que ha fet funcionar el consorci que gestiona l'espai d'interès natural (EIN) de l'Alta Garrotxa durant gairebé dotze anys. Aquesta geògrafa, nascuda a Riudaura el 1975, va ser la primera persona de la plantilla de l'entitat –creada a finals del 2000– i des del 2005 n'era la directora tècnica. Coincidint amb les restriccions pressupostàries, que han deixat l'ens sota mínims, Carrillo s'ha desvinculat del consorci.

Després de veure néixer i d'haver gestionar l'entitat durant tant de temps, quina és la seva sensació en sortir-ne?
Com que ha estat un procés gradual –des de l'octubre de l'any passat la situació es va complicar i van anar augmentant les dificultats– la desvinculació ha estat progressiva, fins que vaig assumir que s'acabava una relació. No ha estat gens traumàtic.
Quines són aquestes dificultats?
Jo sempre he treballat amb planificacions a llarg termini i els canvis que hi ha hagut –la desaparició del departament de Medi Ambient i el relleu a la presidència del consorci [Santi Reixach va substituir Miquel Palomeras]– han fet molt difícil poder treballar pensant a mitjà i llarg termini i gestionar pensant en el territori. Les interferències del dia a dia costen molt de casar amb la planificació. No eren discrepàncies sobre cap on encaminàvem l'EIN o sobre la gestió, sinó sobre la manera de fer-ho. Arriba un moment en què si no pots fer la feina d'acord amb els teus principis és millor deixar pas a altres maneres de fer.
Està parlant de diferències amb la direcció política?
En certa manera. Jo portava la direcció tècnica, molt supeditada –massa– a la direcció política. Crec que entitats com aquesta necessiten experts que pensin en el territori, en la seva conservació i en la gent que hi viu. En definitiva, són línies de treball a molt llarg termini. No protegeixes una espècie d'un dia per l'altre, ni aconsegueixes que els ramaders hi ampliïn l'activitat en una setmana. Això xoca amb el dia a dia polític i més quan hi ha tants canvis com ha passat els darrers mesos.
Aquest escenari nou, que vostè veu negatiu, no ha estat provocat per la retallada pressupostària?
Això no ha estat tan determinant. Al meu entendre, les noves circumstàncies econòmiques es poden adaptar als objectius. Si tens un objectiu clar –la gestió i l'atenció directa a les necessitats de l'Alta Garrotxa i la seva gent–, aquesta feina no ha de ser incompatible amb la disminució de recursos. La tisorada pot afectar grans projectes, però no té per què afectar el treball de fons. Sí que s'ha de retallar, perquè no hi ha més remei, però alerta què toques. En aquest aspecte, segurament és on ha estat més difícil trobar l'encaix.
S'ha sentit menystinguda?
No personalment. Entenc que això és una feina, per més que m'agradi. En qualsevol cas, potser s'ha valorat poc la meva tasca de tants anys. Tinc la sensació que han tallat en sec una manera de fer, unes pautes que tenien uns objectius a llarg termini. Hi ha hagut una frenada abrupta en coses com ara la comunicació amb els col·lectius, la transparència a l'hora de parlar amb la gent... De cop, ningú sap què passa. Això no és bo per al territori i la seva gent.
Com veu el futur immediat, tant del consorci com de l'Alta Garrotxa?
El futur del consorci és una incògnita. Hem de veure com es tanca l'any i com es reorganitza de cara al 2013. La integració del consorci en el consorci de salut pública i medi ambient de la Garrotxa (Sigma) crec que no és la fórmula ideal. L'Alta Garrotxa és un territori molt gran, amb unes necessitats molt específiques, i, per tant, veig difícil que una entitat que es dedica a una altra cosa ho pugui gestionar com cal. Tinc la sensació que, en lloc de potenciar la gestió que feia el consorci de l'Alta Garrotxa, s'ha optat per potenciar aquesta altra estructura. I com a geògrafa no veig convenient que pesi més l'estructura burocràtica que la gestió del territori. I una altra cosa important és el pla especial, que fa dos anys que s'està redactant, que estava molt consensuat i resolia temes de conservació i desenvolupament que fa temps que estan pendents. Em preocupa que no hagi quedat encallat i que sigui una altra oportunitat perduda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

crònica

Des de la perifèria de les flors

opinió

Del Bulevard Rosa al conill blanc

Societat

Dormiran a la plaça de la Vila per exigir sostre a Badalona

Badalona
religió

Joan Torra, nou rector de l’Ateneu Sant Pacià

Barcelona
societat

L’Estat destina 700.000 euros a reparar els danys del temporal al litoral gironí

GIRONA
societat

Minut de silenci a Vic per rebutjar la mort d’una veïna presumptament a mans de la seva parella

Vic

Creix un 11,8% les persones grans de la Garrotxa que reben ajuda per falta d’autonomia

olot
societat

Vuit detinguts a l’Hospitalet d’una banda que robava coure a empreses

hospitalet de llobregat
EL CONSISTORI

Els comuns denuncien que per sanejar la depuradora de Mataró es paga quatre cops més cara l’electricitat

mataró