S'encalla la renda garantida per les feines a temps parcial
Els promotors de la ILP avisen que deixar fora de la prestació les mitges jornades afecta sobretot les dones
No descarten deixar la via de negociació amb el govern i tornar al Parlament
Les negociacions entre el govern i la comissió promotora per una renda garantida de ciutadania (RGC) s'han trobat amb un escull: les feines a temps parcial que estan per sota dels 664 euros mensuals. Els promotors de la prestació –una ajuda al voltant del 664 euros perquè ningú estigui per sota del llindar de la pobresa– consideren imprescindible que els treballadors amb una jornada parcial que no arribin a aquests ingressos també tinguin dret a cobrar-la. De fet, reclamen que tinguin dret a cobrar la diferència fins a arribar al total de la prestació. El govern, però, planteja reduir aquest dret als col·lectius en situació d'exclusió. I aquí és on està encallada actualment la negociació.
“Hi ha hagut una certa involució en la posició del govern”, va lamentar ahir un dels portaveus de la comissió promotora, Diosdado Toledano, a la sortida de la reunió. I va insistir que veuen imprescindible la compatibilitat amb les rendes del treball a temps parcial. Fins i tot, per evitar que el govern utilitzi l'argument econòmic, la proposta és que durant el primer any aquesta compatibilitat es limiti a les persones que tenen fills a càrrec i que la pugui cobrar tothom el 2020. “Sempre parlem –insisteix Toledano– de feines a temps parcial amb sous per sota de l'indicador de la renda de suficiència; és a dir, dels 664 euros.”
Segons la comissió promotora, dels 400.000 contractes a temps parcial vigents a Catalunya un 72% són dones, que sobretot treballen en el sector de cura a les persones. “Seria una discriminació”, subratlla Toledano.
En el cas que la negociació continuï enrocada en aquest aspecte, la comissió promotora no descarta deixar la via directa amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, com s'està fent des del gener i que lidera la consellera, Dolors Bassa, i tornar-la a dur a la ponència del Parlament per aprovar-la per majoria parlamentària encara que sigui amb la negativa de JxSí.
Altres temes que avancen cap a l'acord, tot i que encara hi ha diferències, són la calendarització de la prestació i les quantitats a cobrar cada any, fins que sigui total, el 2020.
LA XIFRA
Salut prioritzarà els serveis amb entitats socials
El Departament de Salut podrà concertar directament algunes prestacions de serveis amb entitats d'economia social, com ara cooperatives, associacions o fundacions, sense convocar un concurs públic on concorrin empreses privades amb afany de lucre. Així ho preveu l'avantprojecte de llei que el govern pretén aprovar abans de l'any vinent amb l'objectiu de prioritzar les entitats del tercer sector al davant de les empreses privades tradicionals.
El conseller de Salut, Antoni Comín, va presentar ahir a la Taula del Tercer Sector l'avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l'assistència sanitària, que dona prioritat a les entitats sense afany de lucre i de l'economia social, que s'emmarca en l'harmonització de fórmules de gestió de l'assistència sanitària, tal com diu la UE. “És el que hem estat reivindicant durant molts anys, perquè va en benefici dels serveis públics i ens acosta al model d'Europa”, va defensar el president de la Taula, Oriol Illa. S'evitarà, per exemple, que un CAP s'adjudiqui a una empresa privada abans que a una entitat social com va passar a l'Escala (Alt Empordà).
