música
El ‘swing' que fa ballar la ciutat
Girona és la seu el cap de setmana del Lindy Exchange, que combina turisme i ballades de ‘lindy hop'
L'Associació Jazz de Girona celebra així deu anys
“És molt bonic, vull aprendre a ballar-ho, mira la gent com riu.” És el que va pensar el músic Tomy Muñoz quan, fa uns deu anys, va descobrir el lindy hop en una ballada a la Sala Apolo amb la Barcelona Jazz Orquestra. I, de fet, són tres pensaments molt habituals quan, passejant pel carrer, se sent un clarinet i es veuen parelles ballant al ritme del swing. Tomy Muñoz va voler traslladar a Girona aquest so i un ball que, amb arrels als anys de la Depressió als Estats Units, va créixer als clubs de Harlem i es va expandir als anys trenta, amb referents cinematogràfics com Los rebeldes del swing (1993). I ho va fer amb l' Associació Jazz de Girona , que havia nascut originàriament per presentar un projecte de festival de jazz a la ciutat. “Vam pensar que una associació de jazz podia cobrir altres necessitats, i l'objectiu des d'aleshores ha estat acostar el lindy hop a la ciutadania, d'una manera econòmicament assequible, a més de fer difusió i promoció de manera gratuïta dels concerts de jazz a tota la demarcació”, explica Muñoz.
Ensenyar a ballar
Ensenyar la gent a ballar. Va ser la premissa inicial i, després d'un aprenentatge amb professors de Barcelona i també estades a Perpinyà, els alumnes convertits en professors van trobar la complicitat dels centres cívics del Pont Major i Pedret. Des d'aleshores, el lindy hop forma part de l'oferta de cursos i tallers de la Xarxa de Centre Cívics de l'Ajuntament de Girona. “Vam ensenyar el que era el lindy hop i el swing a Girona”, conclou Muñoz.
El carrer és el gran aparador. I la feina que ha fet l'associació ha estat promoure ballades amb música en directe, una manera també de dinamitzar el Barri Vell amb una activitat social que és també cultural. Des del 2012, organitzen el Christmas Swing, una sèrie de ballades amb música en directe per diverses zones comercials de la ciutat durant el Nadal. Aquesta iniciativa també serveix per promoure els músics locals, amb el suport de les escoles de música. I, des del 2013, al juliol i a l'agost, es programen els Vespres amb Swing, al carrer Hortes, amb el mateix format.
Per celebrar aquests deu anys en què l'associació ha estat treballant per a la difusió del lindy hop a Girona, del 21 al 23 d'abril s'ha organitzat el Lindy Exchange Girona (LEG). “En comptes de fer un stage amb classes i professors internacionals, vam pensar que era millor que la gent que ens visita descobrís Girona a través del swing i del ball.”
La filosofia del Lindy Exchange és combinar turisme i ballades, una manera de visitar la ciutat a través d'aquest ball social. Hi ha un centenar de persones inscrites en la trobada de Girona: una trentena s'han apuntat a totes les activitats i una seixantena, només a les ballades programades. Entre les activitats previstes, hi ha des d'un tastet de vins fins a una visita guiada amb el tren Gerió, passant per una ruta gastronòmica per conèixer diversos locals de la ciutat. I, per arrodonir-ho, les ballades. Muñoz destaca les dues que han aconseguit fer de manera gratuïta: la primera, divendres a les sis de la tarda, al centre cívic del Barri Vell, i l'última serà amb vermut, el migdia de Sant Jordi, a la Rosaleda. “A través de la gent que balla swing a la ciutat, els balladors de fora coneixen Girona”, destaca Muñoz.
El promotor de l'associació es lamenta, però, que no hagin rebut la confiança de l'Ajuntament en aquesta primera edició, ja que no han tingut “suport econòmic” més enllà dels permisos a l'hora d'organitzar les activitats al carrer. “Pensàvem que era una manera diferent, a través del ball, de promoure i dinamitzar la ciutat.”
“M'exalta el nou i m'enamora el vell”
G. Busquets
El més modern és el que fa antic. I es percep en les tendències de la moda, amb l'auge de botigues vintage, un terme que s'ha adoptat en el llenguatge popular per referir-se a objectes o accessoris d'una època passada. En aquest esperit revisionista s'inclou el swing: ballar lindy hop, diuen els experts, requereix seguir la música, connectar amb la parella, portar calçat i roba còmodes –amb l'estilisme apropiat– i, sobretot, somriure.
El ball és un art visual i, per tant, l'estètica no se'n pot mantenir al marge. Les diverses associacions munten ballades i festes d'època en què es cuida molt la imatge. El fenomen s'acompanya també de la proliferació de botigues de roba –per a elles, vestits dels anys trenta i quaranta que recorden els de les àvies; per a ells, tirants, boines i barbes, imprescindibles–, a més de les sabateries especialitzades en aquest tipus de calçat. És diversió, afició i socialització. El swing fins i tot es pot arribar a convertir en un estil de vida.
Vinils i vermut són la decoració perfecta per a una ballada de lindy hop i exemplifiquen aquest auge del retorn del passat. Els tocadiscos han tornat a ocupar les prestatgeries més enllà de les fires pensades per als col·leccionistes. La nostàlgia es percep en la televisió. Sèries que reflecteixen una època, però sobretot una ambientació, com Mad men i Velvet. La tele ha decidit recuperar la banda sonora dels vuitanta. Tot plegat fa bo el vers de J.V. Foix “M'exalta el nou i m'enamora el vell”.