El ‘boom' d'articles sense gluten perjudica els celíacs
Tot i que l'oferta gastronòmica ha crescut un 35% des de l'any 2014, els establiments segurs continuen sent només un 3% del total
En tres anys han crescut un 600% les reclamacions
És un contrasentit. El boom dels productes sense gluten està perjudicant les persones celíaques, que són les que realment tenen una intolerància a aquesta proteïna present en cereals com ara el blat, el sègol o l'espelta. Les xifres canten.
Des que el novembre del 2014 va entrar en vigor el reglament 1169/2011, que obliga els establiments a declarar els al·lergens que hi ha a la matèria primera, molts restaurants, hotels, obradors i gelateries, animats per la moda alimentària, han aprofitat per oferir a les seves cartes productes sense gluten que en realitat no són segurs per a celíacs. L'oferta dels establiments de restauració sense gluten ha crescut un 35%, però la realitat és que la gran majoria no compleixen les mínimes condicions a l'hora de manipular els aliments, la qual cosa els converteix en “no aptes” per a celíacs. Així ho va denunciar ahir la presidenta de l'Associació de Celíacs de Catalunya, Olga Cuesta, que assegura que l'oferta amb prou garanties “continua sent només d'un 3%, com fa quatre o cinc anys”. “La majoria dels nous establiments tenen aliments sense gluten en origen, però quan els posen a taula, després d'haver-los cuinat, ja no són segurs”, alerta Cuesta.
Aquesta confusió s'ha vist agreujada per l'entrada en vigor, el juliol de l'any passat, d'un altre reglament europeu, el 828/2014, que permet etiquetar com a aptes per a celíacs productes que contenen més de 20 partícules de gluten per milió de productes, quan, segons va explicar Cuesta, els estudis científics situen aquesta proporció com a límit perquè el producte no sigui perjudicial per al malalt.
El resultat, segons adverteixen des de l'Associació de Celíacs, que ja ha exigit la revisió dels dos reglaments, és un increment considerable d'incidències i reclamacions des de l'any 2014 fins ara. En concret, quantifiquen l'augment en un 600% i es queixen que l'administració no estigui fent una tasca de control sobre els establiments per garantir que el que ofereixen és segur per a una persona celíaca.
Davant aquesta queixa, Carmen Cabezas, de l'Agència de Salut Pública, que ahir va presentar juntament amb Cuesta una campanya per lluitar contra la “banalització” del sense gluten i animar les persones amb intoleràncies o problemes digestius a anar al metge per confirmar si són celíaques o no abans d'optar per una dieta que pot ser perjudicial, es va escudar en l'existència d'una guia per a la restauració sense gluten i va assenyalar que “tenir un menú sense gluten és una opció i la responsabilitat és del mateix restaurador”.
Cuesta recomana a les persones amb un diagnòstic de celiaquia –a Catalunya la incidència és d'un cas per cada 204 persones i hi ha prop d'un 80% encara pendent de diagnòstic– que només vagin a restaurants que estiguin acreditats per la mateixa Associació de Celíacs, uns 300 a tot el territori. L'oferta segura, doncs, no té res a veure amb la moda.
Cuesta lamenta que amb la proliferació dels productes sense gluten “s'hagi pres a la lleugera” una malaltia que no només “pot trigar més de 7 anys a ser diagnosticada”, sinó que té un sobrecost afegit per a les famílies.
En aquest sentit, i més enllà de la necessitat de posar fi a l'infradiagnòstic i visibilitzar la malaltia, exigeixen a l'administració que reconegui el sobrecost i ho compensi amb ajuts directes o amb algun tipus de desgravació en la renda. També volen programes específics per atendre les necessitats de les famílies sense recursos, encara més indefenses.
LA XIFRA
LA FRASE
“Imprudent i innecessari”
“Les modes mai han estat bones per a la salut i una dieta sense gluten, si un no té un problema de celiaquia, no només és innecessària, sinó que pot ser perjudicial per a la salut”. Així de contundent es va mostrar ahir la presidenta del Col·legi de Dietistes Nutricionistes de Catalunya, Nancy Babio, que va criticar durament els “gurus mediàtics” i els “pseudoespecialistes” que promouen aquest tipus de dieta perquè “confonen la població o, el que és pitjor, indueixen a conductes i hàbits contraris a la salut”.
Babio va assegurar que les persones que acostumen a consumir aliments sense gluten acaben ingerint més productes processats que no només són més cars sinó que porten més sucres afegits, més greixos saturats de mala qualitat i més sal. I això a la llarga pot comportar problemes.
D'altra banda, Babio va citar un estudi de Harvard que ha demostrat que el gluten millora els triglicèrids i l'àcid úric i redueix el risc de malalties cardiovasculars. “El gluten no fa mal a les persones que no tenen intolerància a aquesta proteïna”, va sentenciar Babio després d'insistir que ningú ha de començar una dieta sense gluten “sense un diagnòstic previ”.
Pel que fa a la dieta sense gluten que han de consumir els celíacs, Bobio va destacar que ha de ser equilibrada i saludable, compensada amb el gra integral dels cereals que es poden consumir i incloure llegums, fruites, verdures, fruita seca, llet, iogurt, peix i carns blanques, “com qualsevol altra persona que no tingui la malaltia, evitant al màxim els productes processats encara que l'etiqueta indiqui que no contenen gluten”.