Cal triar, cal definir models

Potser amb la voluntat de construir un nou país, o potser perquè ens cal repensar el model de societat que volem per al segle XXI, som en un moment d’ebullició i de reflexió sobre l’educació, pilar bàsic per a la construcció d’una societat més justa i solidària, inclusiva i integradora, plural i diversa.

És per això que no podem ajornar més el debat sobre el model educatiu que volem. Perquè no aporten res de constructiu aquells que, des del desconeixement o des de la mala fe, consideren que l’escola d’iniciativa social té un objectiu purament mercantil, o que la singularitat equival a privilegi, o que la igualtat d’oportunitats consisteix a tractar tothom de la mateixa manera.

La qüestió de fons no és l’estèril debat entre escola pública i escola concertada. L’autèntic debat de fons és de model educatiu, però també de societat. I aquí és on demanem que els nostres polítics es mullin. Els nostres infants i joves s’ho mereixen; és una qüestió de dignitat i de responsabilitat. No els podem fallar.

Cal triar entre un model homogeneïtzador o un model divers; entre l’adoctrinament uniformitzador o el respecte a la llibertat individual; cal triar entre l’igualitarisme que amaga oportunitats i problemes o l’acompanyament personal en el procés de creixement; entre una innovació impostada o la iniciativa pedagògica que cerca nous camins per fer créixer les persones i preparar-les per al futur; cal triar entre la imposició de centre educatiu per part de l’administració o l’exercici del dret dels pares a triar l’educació que volen per als seus fills; entre una neutralitat deshumanitzadora o l’educació integral de la persona a partir d’una proposta clara i d’un acompanyament ferm; cal triar entre la formació tecnocràtica o l’educació que surt del cor; en definitiva, cal triar entre enterrar la LEC o enfortir-la a partir dels fonaments del Servei d’Educació de Catalunya.

Més encara, cal triar entre la imposició d’un model públic dominant, que menysprea la iniciativa dels ciutadans, o una societat conscient que allò públic està al servei de la ciutadania, fomenta i aprofita la riquesa de les iniciatives del teixit social, que a partir de la seva singularitat doten la comunitat d’una pluralitat que l’enriqueix; cal triar entre una societat que entén la laïcitat com a imposició i negació del fet religiós o una societat amb una “laïcitat oberta” (en paraules de Francesc Torralba), que reconeix l’espiritualitat com a proposta i via de creixement de les persones.

Nosaltres, famílies que apreciem i valorem la feina que fa l’escola com a part essencial de l’educació dels nostres fills, convençuts que cal dotar-la de coherència; creiem en una educació amb projectes basats en un caràcter propi que singularitza i que esdevé element de diversitat, donant opció a les famílies a decidir els camins per on orientar, de manera coherent, el creixement dels seus infants. Apostem per un model social obert i plural, que en un marc de llibertat i respecte fomenti el desenvolupament integral de les persones.