Neix el pacte nacional per a un nou model d’universitat

La comunitat universitària, els agents socials i econòmics i els grups parlamentaris van subscriure ahir el Pacte Nacional per a la Universitat (PNU) promogut pel govern, que busca dissenyar un nou model de finançament de les universitats catalanes que asseguri la seva sostenibilitat i estabilitat.

El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va explicar que, tal com s’ha fet amb el Pla Nacional per a la Recerca, el PNU vol el consens del sector i la societat civil per establir “les línies estratègiques en clau de futur del nostre model universitari”. Un model que es busca que sigui de qualitat i que permeti avançar en un sistema de preus públics equitatiu i que promogui la igualtat en l’accés a la universitat.

El PNU s’estructura per un ple, que es reunirà cada dos mesos a partir del 15 de setembre; una taula permanent i quatre grups de treball configurats al voltant de temàtiques relacionades amb la missió de la universitat, la comunitat universitària, els criteris d’organització que incideixen en la qualitat i els recursos.

El conseller d’Empresa va destacar “l’ampli consens polític i social” amb què neix el pacte, que està format per alts càrrecs del govern, dotze rectors i/o membres de la Comissió de Política Universitària del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), dotze presidents dels consells socials o òrgans anàlegs, sis representants de grups parlamentaris, dos d’organitzacions sindicals, dos d’organitzacions empresarials, sis experts de l’àmbit universitari, un representant del consell de l’alumnat de les universitats catalanes (Ceucat) i altres entitats.

En el ple s’integraran personalitats com els exrectors Dídac Ramírez, Josep Ferrer, Imma Tubella, l’exconseller Andreu Mas-Colell, l’exsecretari d’Estat Màrius Rubiralta i els professors Salvador Cardús, Núria Sebastian i José García Montalvo, entre altres.

El president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Jaume Casals, va apuntar que és “necessari calmar la situació generada pel clamor social que reclama la rebaixa de tarifes universitàries a Catalunya”, i que “cal estudiar un sistema de finançament, que no ha de suposar necessàriament una rebaixa global de les taxes”. Casals va comentar que els ciutadans “creuen tenir cert dret a assistir a la universitat”, però que el sistema “es preveu de recursos fiscals reduïts, a diferència del que passa en altres països més avançats, que disposen de grans sistemes universitaris, garantits per la recaptació d’impostos”.

Sobre el sistema de finançament, el secretari d’Universitats i Investigació, Arcadi Navarro, va concretar que “la rebaixa del 30% en les tarifes s’aplicarà a les rendes corresponents als trams 1 i 2 d’equitat, que són les més baixes”. Navarro va recordar que a Catalunya qualsevol alumne “té subvencionat com a mínim el 75% dels seus estudis universitaris”, per la qual cosa “qui més paga arriba a un màxim del 25%”, i va afegir que “és necessari reformular i aprofundir en el sistema de finançament” amb la “prioritat” de “garantir l’accés als estudis universitaris a aquells que més ho necessiten”.

Per la seva banda, el coordinador del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (Ceucat), Oriol Rivera, va reivindicar que la universitat sigui “accessible a tots els catalanes” i que s’implementi la “taxa zero”.

En el si del pacte també s’abordaran altres aspectes com la millora de la situació del personal de les universitats públiques, per permetre l’accés i la progressió en posicions docents i d’investigació, i s’estudiarà com avançar en polítiques de qualitat i innovació als centres.

El PNU s’ha fixat de termini el setembre del 2018 per configurar acords en les matèries de sistema de tarifació social, model de finançament, polítiques de personal i de qualitat entre d’altres temes estratègics per al futur del sistema universitari català.