De capella a botiga

Ben poques botigues deuen poder dir que el seu local havia estat una església, encara que fos petita i força desconeguda. Al setembre, un comerç d’Olot ho podrà afirmar perquè ocuparà l’antiga capella de Sant Rafel, un modest edifici situat al final del carrer del mateix nom, tancat i barrat des de fa dècades. “Ens han assegurat que serà l’única botiga Levi’s del món instal·lada en un antic recinte religiós”, comenten els propietaris del negoci, que traslladaran a aquest singular espai la botiga dels pantalons americans que des de fa dècades tenen a la plaça Major.

D’aquesta manera s’iniciarà un nou capítol de la història de l’edifici, fins ara força erràtica. Des del 1972 era el magatzem de Can Llorens, una botiga i taller situat just al costat del temple, especialitzat en la maquinària petita de les empreses tèxtils, com ara màquines de cosir tradicionals o d’overloc. “El meu pare [Ramon] volia ampliar el nostre local perquè durant una època compràvem màquines de fàbriques que tancaven. Nosaltres estàvem interessats només en el pati posterior, però l’amo li va dir que si volia el pati s’havia de quedar també la capella”, ens explica Salvi Llorens.

L’origen de la capella de Sant Rafel és incert. La primera notícia documental que se’n té és del 1555, afirma l’historiador Miquel Puig al seu blog (el referent electrònic dels interessats en el passat d’Olot). Se sap també que al segle XVII estava força deteriorada. A finals d’aquell segle, els propietaris, el matrimoni Bassols-Tamarit, van decidir fer-hi reformes. Entre les millores, segueix Puig, destaca la construcció d’un retaule, que es va encarregar als escultors Salvador Espasa i Francesc Escarpanter, establerts a Olot. Les següents novetats arribarien el 1901, quan s’inaugura l’última reforma, la que dona l’aspecte exterior actual a la capella. La van encarregar els amos d’aleshores, els Batlló, com a part d’un gran projecte d’enderroc d’unes cases per aixecar-hi la casa senyorial, aquella tan elegant de la cantonada de la plaça Clarà i el carrer Mulleras que van tirar a terra a la dècada del 1990 per fer-hi l’actual bloc de pisos. Entre les aportacions d’aquell canvi figura un frontispici, esculpit per Celestí Devesa, conegut per haver estat l’autor del cap de la gegantessa d’Olot. Durant la guerra no van cremar el temple, però van desaparèixer les imatges de l’interior i van fer mig malbé la peça de Devesa. Se sap que després del conflicte armat la capella de Sant Rafel la van fer servir durant un temps els frares caputxins, que s’havien quedat sense edifici propi.

No consta que s’hi fessin gaire sovint cerimònies religioses –i encara menys, obertes a tothom–, atès que sempre va estar en mans de particulars. Des de fa dècades ja no es considerava oficialment un recinte sagrat i a l’interior no hi quedava ni l’altar.

Des del punt de vista arquitectònic sí que té rellevància i la capella està protegida en la categoria de bé cultural d’interès local (BCIL). Per això, a l’hora de condicionar-la com a botiga han hagut de deixar com estaven les parets i els vitralls i, a l’hora d’adaptar l’entrada, utilitzar les lloses originals. Curiosament, serà quan obrin el comerç que els olotins podran entrar, per primer cop en moltes generacions, a un lloc que, encara que de manera modesta, forma part de la història local.