Medi Ambient
Fre a la MAT del Penedès
La Generalitat atura la tramitació del projecte pel seu impacte sobre el territori
L’empresa promotora de la línia d’alta tensió té sis mesos per aportar més informació i desencallar el projecte
La plataforma No a la MAT adverteix el territori que no es pot abaixar la guàrdia
El projecte de línia aèria de molt alta tensió (MAT) de 400 KV que vol connectar Aragó i Catalunya a través d’un traçat de 378 torres de 90 metres d’alçada que afectaran 631 hectàrees de vuit comarques catalanes, des de les Terres de l’Ebre al Penedès, ha topat amb el primer escull de l’administració: la Generalitat ha emès un tercer informe desfavorable perquè l’empresa promotora, Forestalia, no ha aportat informació suficient per fer l’avaluació de l’impacte ambiental. I ara els promotors tenen sis mesos de termini per aportar aquesta informació, de manera que l’aturada del projecte és momentània. La negativa de la Generalitat ha donat oxigen als moviments del territori contraris a aquest projecte, que volen aprofitar aquesta aturada tècnica per reforçar un front comú social i polític per enterrar el projecte definitivament.
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Marc Vilahur, aclareix que l’avaluació d’impacte ambiental del projecte està condicionada a l’informe de biodiversitat, que no podrà ser favorable fins que els promotors de la MAT aportin més informació. “Mentrestant, el projecte no es pot executar, està aturat”, constata. La direcció general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica va emetre el primer informe desfavorable el 2021. Llavors va al·legar que els promotors no havien aportat informació “suficient” perquè poguessin valorar el projecte. L’any 2022 i el 2023 també han dictaminat dos nous documents desfavorables, ja que la documentació aportada per l’empresa promotora continua sent “deficitària i inconcreta”, segons Marc Vilahur. “Estem parlant de projectes extremament complexos, que afecten centenars de quilòmetres, espais naturals protegits, zones de nidificació o de poblacions d’espècies amenaçades, tant de fauna com de flora; per tant, són projectes que necessiten una gran informació i anàlisis sobre els impactes ambientals, les mesures correctores, compensatòries; i en aquest cas no trobem la informació suficient”, ha concretat.
Crítiques al govern espanyol
El director general s’ha mostrat molt crític amb el paper que juga el govern espanyol respecte a aquest projecte i l’ha acusat de “deslleialtat institucional” perquè el Ministeri per la Transició Energètica va emetre el document d’impacte ambiental condicionat a l’informe de biodiversitat de la Generalitat. En aquest sentit, Vilahur assegura que el govern espanyol està “defugint les seves responsabilitats” i incomplint els seus deures, “amb imparcialitat global”. “És una praxi perillosa que obre la porta que les coses no es facin com s’haurien de fer, en què la transició renovable vagi en detriment de la natura i conservació dels serveis ecosistèmics del nostre país i, per tant, des del govern defensem que necessitem una transició renovable que no vagi en detriment dels altres grans reptes ambientals i socials del país”, ha afegit. El director general considera “inaudit” que el ministeri delegui la decisió sobre la viabilitat del projecte sobre la base del vector de biodiversitat. Marc Vilahur creu que l’informe de biodiversitat és vinculant perquè ho recull la mateixa declaració d’impacte ambiental del ministeri. Per això, argumenta, no presentaran altres al·legacions al projecte. Amb tot, no ha descartat que des de la direcció general d’Energia puguin emprendre accions. “El projecte no es pot executar, està aturat, la promotora no pot demanar la llicència d’obres mentre l’informe de biodiversitat no sigui favorable; creiem que s’ha de fer molta feina i serà extremadament complicat assumir l’avaluació d’impacte ambiental”, ha insistit.
Forestalia té temps fins al proper mes d’octubre per aportar tota la documentació requerida per la Generalitat si vol executar la instal·lació de la línia de molta alta tensió. “Queden tres mesos i mig per poder resoldre aquesta qüestió, que en altres casos ens ha dut a anys de gestions, negociacions i debats sobre la presència d’espècies amenaçades, com gestionar-les, etc.”, ha conclòs el director general.
El Penedès, al capdavant
El projecta de la MAT Valmuel-Begues abasta una longitud de 182,22 quilòmetres, 140,23 dels quals corresponen a Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut es volen instal·lar 378 torres d’alta tensió d’uns 90 metres d’alçada i una reserva d’amplada de servitud de 50 metres, la principal raó que ha generat un rebuig pràcticament unànime de tot el territori. A les comarques de l’Alt i Baix Penedès és on l’oposició popular ha estat més activa i s’ha organitzat sota la plataforma No a la MAT. Al Penedès, el traçat de la nova línia elèctrica afectaria desenes d’hectàrees de vinya i fins i tot algun celler o allotjament rural. L’impacte visual de les torres, diuen els detractors, és incompatible amb una oferta enoturística creixent que basa el seu discurs en el paisatge. Des que l’estiu de l’any passat es van conèixer les intencions del govern espanyol d’autoritzar aquesta nova MAT, la plataforma No a la MAT del Penedès ha organitzat diversos actes i caminades reivindicatives demanat la paralització del projecte. Les entitats que formen la plataforma ciutadana No a la MAT expressen la seva satisfacció per l’oposició del govern de la Generalitat a l’estudi d’impacte ambiental del macroprojecte, tot i que avisen que aquesta decisió no és definitiva i que “la lluita continua”. Judit Cañís, membre de la plataforma, adverteix: “Tot el procés es podria tornar a posar en marxa si el govern estatal aprova un decret que permet l’aprovació de l’estudi d’impacte ambiental que ha presentat Forestalia”, i afegeix que un canvi de color a l’Estat després de les eleccions d’aquest diumenge podria provocar aquesta situació. No obstant, el grup Forestalia té molts vincles amb el govern socialista d’Aragó presidit per Javier Lambán. El principal accionista del grup, Fernando Samper, va arribar a fitxar tres exconsellers socialistes del govern aragonès i ha aconseguit situar la seva empresa al capdavant de l’energia eòlica, davant d’Endesa i Naturgy.
La plataforma mantindrà en els propers mesos més reunions amb els ajuntaments penedesencs implicats en el procés. “Hi ha hagut canvis a molts ajuntaments i ara hem de tornar a posar-nos en contacte amb ells per explicar com està la situació.” Neus Pla, una altra representant de la plataforma, valora el fet que “tots els ajuntaments sense excepció són contraris al macroprojecte, i des del món local es poden fer moltes coses per evitar que la línia es converteixi en realitat”. Una de les opcions que tindrien els ajuntaments és canviar els seus plans d’ordenació per obligar que les línies d’alta tensió siguin obligatòriament soterrades. Això comportaria un augment dels costos i una disminució dels beneficis i faria que l’empresa promotora es fes enrere.
Amb nocturnitat i traïdoria
El BOE del juliol de 2021 publicava el procés d’informació pública de l’estudi d’impacte ambiental i la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia del projecte de línia aèria elèctrica de molt alta tensió (MAT), un macroprojecte energètic amb diverses centrals eòliques i solars situades a la província de Terol (un parc solar fotovoltaic i quatre parcs eòlics amb 32 aerogeneradors) que inclou una nova línia de MAT que creuaria el sud de Catalunya, des de Batea fins a la subestacioó del Montau, a Begues, al límit amb l’Alt Penedès. La publicació del projecte al BOE en ple estiu i sense previs avís, amb nocturnitat i traïdoria, com diuen els seus detractors, va agafar tothom desprevingut i ràpidament diverses entitats ecologistes i ciutadanes de les comarques afectades, principalment de l’Alt i el Baix Penedès, van llançar el senyal d’alarma. Ajuntaments, partits polítics, associacions empresarials, sindicats i grups ecologistes van iniciar una croada per intentar aturar el projecte. Tots els ajuntaments penedesencs van aprovar mocions en contra del projecte, les entitats ecologistes i ciutadanes van començar a organitzar una campanya de mobilitzacions que han tingut un seguiment molt ampli. Però el projecte no s’ha aturat, i només provisionalment, fins que la Generalitat no ha considerat prou justificat l’estudi d’impacte ambiental. Enmig de tota aquesta pressió, ERC, com a partit, s’ha definit també en contra del projecte, de manera que és d’esperar que posarà tots els bastons a les rodes perquè no pugui fructificar. Això és, com a mínim, el que esperen els opositors a una macrolínia que no té cap altre objectiu que portar energia des de l’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona, “trinxant”, com diu la plataforma No a la MAT, tot el territori. El traçat pel Penedès no afecta només desenes d’hectàrees de vinya, sinó també una part important de patrimoni arquitectònic i natural. Més enllà de l’indiscutible impacte paisatgístic, els detractors del projecte critiquen també el model energètic que consolida. Tot i l’origen renovable de l’energia produïda, la MAT s’empara en un model de producció i distribució d’energia de grans oligopolis i dona continuïtat a l’actual estructura del mercat elèctric i les disfuncions que genera en el cost de l’energia, asseguren els ecologistes. A més, diuen, és un projecte de producció d’energia allunyat dels centres de consum, en aquest cas l’àrea metropolitana de Barcelona, i que “genera emissions i un gran impacte paisatgístic amb el seu transport, menystenint espais naturals protegits pel PEIN, àrees ZEPA i ZEC de la xarxa Natura 2000; i que en cap cas dona resposta als reptes contra el canvi climàtic ni als principis de l’Agenda 2030”.
Més enllà de l’informe que denega, per ara, el desenvolupament del projecte, el Departament d’Acció Climàtica ja va anunciar per boca de la seva exconsellera, Teresa Jordà, que presentaria al·legacions perquè és massa agressiu contra el territori.
