Lliçons d'història contra les ments de via estreta

“La història es repeteix.” És la conclusió, explicitada a mode d'advertència, a què va arribar el conseller de Territori, Lluís Recoder, després de sentir una hora i mitja les vicissituds per les quals ha hagut de passar Catalunya al llarg del darrer segle i mig per arribar on és avui, dimecres, en matèria de ferrocarrils: a les portes d'una decisió històrica per poder connectar-se a Europa.

I és que “l'atzar”, tal com aclaria Recoder, va fer que es programés ahir la presentació a Barcelona de Via ampla, ment estreta. Crònica de 150 anys d'aïllament ferroviari (1848-1998), la tesi doctoral de l'enginyer, exconseller i diputat convergent Pere Macias, que dóna resposta a una pila d'interrogants que teixeixen una història d'errors d'Estat i aïllaments a traïció que desemboquen en la xarxa de què avui som hereus.

En el fons, les raons (autarquia, política, anticatalanisme...) per les quals les vies espanyoles són més amples que les de la resta d'Europa, o per què el primer TAV es va fer de Madrid a Sevilla i no cap a Barcelona i França, explicarien també per què cal recórrer a Europa per desenvolupar un eix que ja havien dibuixat els romans. I Macias confia que s'extreguin “lliçons” del seu relat, per prendre les decisions amb mires àmplies.

El llibre, així, descobreix perles sensacionals, com ara la carta que el 1926 va escriure el comissari del port al Consell de Ministres per demanar-los un esforç perquè el tonatge de la Mediterrània Oriental no anés a Rotterdam i s'aturés a Barcelona. O els planes de desarrollo del 1970 que reclamaven l'ample europeu, per etapes, a la via entre la frontera i València. Els anys 50 també ho havia preconitzat un geògraf francès, Pierre Deffontaines, i després el Banc Mundial, recordava l'expresident Jordi Pujol. “No ens han fet cas fins a dia d'avui”, concloïa, abans de recordar els intents de Madrid per fer de València el seu port, posposant de pas l'eix mediterrani, o els de Catalunya els anys 80 a favor de l'ample europeu.

“En qualsevol altre lloc d'Europa hauria estat més simple, perquè no és més que aplicar el sentit comú”, concloïa Recoder sobre la decisió d'avui, sobre la qual és “optimista”, si bé alerta ja que “s'obre una etapa en què caldrà seguir insistint” perquè el corredor sigui realitat. “Tot això del desenvolupament conjunt d'eixos està molt bé, però tothom sap que primer se'n farà un, i després un altre”, avisa Pujol, que recorda per on es va iniciar el 1992 la línia, aprovada el 1988, Sevilla-Madrid-Saragossa- Barcelona... Per això cal seguir lluitant. I avui es pot guanyar una gran batalla.