El parc Núria Terés i Bonet reivindica la convivència
La inauguració del nou nom de la frontissa de Santa Eugènia de Ter homenatja l’activista social i veïna morta fa menys d’un any
Se’n destaca la intensitat vital i la tasca educadora i feminista
“En veure la bicicleta, m’he emocionat”, va dir una noia, amb els ulls humits, quan va veure com Albert Quintana, marit de Núria Terés i Bonet (1962-2016), acompanyat de la colla gegantera de Santa Eugènia, menava la bicicleta, engalanada i acolorida amb les flors de ganxet que definien la seva mestressa. L’estima per qui va ser “veïna eugenial, educadora i lluitadora” –tal com figura a la placa–, es va sentir ahir al migdia en la inauguració del nou parc de Núria Terés i Bonet, a l’antiga frontissa de Santa Eugènia de Ter.
El periodista Manel Mesquita va destacar de la frontissa, a banda de servir d’espai de cohesió entre Girona i Salt, ser “fil conductor d’històries”. A aquest “espai de vida” també es va referir la veïna i amiga de Núria Terés Puri Molina que, en el seu parlament, va assenyalar la “curta però intensa vida”de qui va ser professora de secundària però que havia destacat pel seu treball de ciutat –“per una Girona més justa”– i per les seves inquietuds socials. Fins al 2016, havia militat a ICV i va ser regidora d’Educació i Cooperació. Puri Molina va fer èmfasi també en els dos camps en què van fer camí juntes: l’educació i el feminisme. Bernat Quintana, un dels fills de Núria Terés, va destacar del parc que du el nom de la seva mare la proximitat “de casa, de casa dels avis”, dels llocs dels records, i que traspassa exclusivament l’espai físic, amb valors com ara “la convivència, la cohesió i la tolerància”. Tot reivindicant que és feina dels polítics –presents en l’acte hi havia membres del consistori i l’alcaldessa–, va assenyalar que aquest espai “en què circulen pocs cotxes i moltes bicicletes” té “el verd per gaudir, el vermell per lluitar i el lila de la igualtat”.
LES FRASES
Poesia i música
A Núria Terés li agradava molt la poesia. La seva amiga i veïna Puri Molina va recitar un poema de Gloria Fuertes que fa referència a un element identificatiu de Terés i del seu tarannà: la bicicleta. El valor dels objectes és el del record de les persones. Puri Molina va recitar els versos de La gente corre tanto: “La gente corre tanto/porque no sabe dónde va/el que sabe dónde va/va despacio/ para paladear/ el ir llegando.” A més, en el recordatori que es va repartir entre els assistents amb la fotografia de la placa del parc, al dors, sota un dibuix de Núria Terés fet per David Pradas, hi havia també dos versos: de Mario Benedetti i de León Felipe. La música va ser un element important en l’homenatge. L’acte va incloure la interpretació d’Imagine de John Lennon per part de la cantant María Belén Álvarez. I Àngel Daban va compondre i estrenar una cançó dedicada a Núria Terés, El pas del temps, “de lletra existencialista i música més animada“, va reconèixer Daban. El tema va ser cantat per tots els presents. Per cloure, aires de jazz amb Sant Swing Bocombo.
