Societat

Societat

Viure en comú

La cooperativa La Borda promou la construcció de 28 pisos de propietat col·lectiva en un solar municipal de Can Batlló

És l’edifici de fusta més alt de l’Estat

Els habitants han participat molt activament en el disseny de l’edifici

És inevitable fixar-s’hi quan es passa per davant del número 83 del carrer de la Constitució, al barri barceloní de la Bordeta. Allà, enclavada entre dos blocs de pisos grisos, ja s’alça l’estructura de l’edifici que està construint la cooperativa d’habitatge en cessió d’ús La Borda. El bloc crida l’atenció perquè és de fusta –el formigó es concentra als fonaments i als baixos– i, de fet, les seves sis plantes l’han convertit en el més alt construït fins ara a l’Estat amb aquest material. L’edifici s’aixeca en un solar municipal situat a l’antic recinte fabril de Can Batlló, que s’ha consolidat com a referent de la gestió ciutadana i està estretament vinculat a l’origen de La Borda. El material utilitzat, però, no és l’única singularitat del projecte. El règim de cessió d’ús es basa en el fet que la propietat de l’immoble és col·lectiva i recau sempre sobre la cooperativa. Això vol dir que els habitants de La Borda no seran propietaris a títol individual. L’especulació, per tant, no té cabuda en aquest model, que aposta per donar un valor d’ús a l’habitatge i no pas de canvi en el mercat.

La primera fusta de l’edifici es va col·locar al febrer i l’estructura ja està finalitzada. El projecte arquitectònic ha estat desenvolupat per la cooperativa d’arquitectes LaCol i la previsió és que l’obra estigui acabada pels volts del mes de maig vinent, de manera que els habitants de La Borda –socis de la cooperativa– s’hi puguin instal·lar durant l’estiu. El sòl, que l’Ajuntament ha cedit durant 75 anys, està destinat a la construcció d’habitatge protegit i, per tant, tots s’han hagut d’ajustar al límit de renda que fixa la normativa de la Generalitat. Al bloc hi haurà 28 pisos de tres superfícies diferents –40, 60 i 80 metres quadrats–, però aquí també són molt importants els espais comuns, que permetran potenciar la vida comunitària. Hi haurà, entre d’altres, una bugaderia, una cuina menjador, un espai de salut i cures, un de polivalent i un altre per a convidats. Tot s’articula al voltant d’un pati central, un gran espai de relació que remet a les corralas.

Els futurs habitants de La Borda han participat molt activament en el disseny de l’immoble, de manera que els arquitectes han pogut conèixer de primera mà quines eren les seves necessitats. El fet que els promotors siguin els usuaris que hi aniran a viure ha suposat la incorporació de mesures destinades a la reducció dels consums, a l’eficiència i a la sostenibilitat de l’edifici. “És molt passiu energèticament, amb un disseny bioclimàtic, i 24 dels pisos pràcticament no necessitaran calefacció; l’habitatge social ha de donar confort i qualitat amb el mínim cost”, afirma l’arquitecta de LaCol Cristina Gamboa, que forma part del projecte des del principi i és una de les futures usuàries. Cada llar o “unitat de convivència” ha fet una aportació inicial de 18.500 euros –que es recupera en cas de marxar– i pagarà una mensualitat que oscil·larà entre els 400 i els 560 euros.

Projecte intergeneracional

“L’accés econòmic a un projecte com aquest es fa a uns preus relativament assequibles en comparació amb el mercat convencional, però hi ha persones en situació de precarietat que han tingut dificultats per fer l’aportació inicial; hem creat un fons de solidaritat intern per compensar la part que no podien aportar aquestes unitats de convivència”, explica Ferran Aguiló, que té 61 anys i és un dels futurs habitants de La Borda. El procés que s’ha seguit fins a la construcció de l’edifici –diu– ha donat com a resultat una comunitat forta, que ja està consolidada. Ell anirà a viure a La Borda amb la companya, que està jubilada. Tots dos són de Sants –un barri amb una llarga tradició associativa i cooperativista– i ara tenen un contracte de lloguer indefinit. El fet de viure de manera comunitària, però, els atrau. “Fa uns anys, viure en una escala de veïns tenia aquest component i la gent tenia cura dels fills de la veïna del costat quan se n’anava a treballar o cuinava també per a la persona jubilada de l’entresòl. Amb el model d’habitatge i de vida que tenim, que és bàsicament individualista i capitalista, s’ha anat trencant aquest vincle comunitari. El fet de viure en un edifici que mira de recuperar aquestes trames de solidaritat i que facilita tenir espais comuns on es generi la sociabilitat és una aposta que ens engresca”, subratlla.

Aguiló destaca el vessant intergeneracional del projecte, ja que, a La Borda, hi conviuran des d’infants de tan sols uns mesos fins a persones de 65 anys. “És una qüestió que ens fa recuperar el concepte de tribu; nosaltres volem una família no biològica extensa en què la cura sigui transversal en totes les etapes de la vida. Ara farem de suport a la criança, però després els més joves ens faran a nosaltres les cures necessàries en la vellesa. Avui canviem bolquers petits i, demà, ells en canviaran de grans”, diu rient. La parella tenia clar que el cohabitatge sènior no era el seu model. “Ens agrada la fricció que pot generar la convivència amb persones de diferents franges d’edat, perquè és la que fa créixer i madurar”, afirma Aguiló.

Una altra de les unitats de convivència està formada per Elba Mansilla (que té 39 anys), el seu company i el fill de vuit mesos de la parella. “Tal com està el mercat de lloguer a Barcelona, les cooperatives d’habitatge com La Borda seran una forma de resistència de les classes populars per poder-nos quedar als barris”, considera la futura usuària, que fa 20 anys que viu a Sants. Mansilla explica que estan valorant l’opció de mancomunar recursos dins de la cooperativa –com ara el cangur dels nens–, aprofitant els espais comuns. “Les famílies cada vegada són més petites i crec que, en aquest sentit, La Borda ens farà la vida més fàcil. El vincle comunitari d’escala de veïns ens permetrà socialitzar la responsabilitat de cura i diversificar els referents adults per als nostres fills, que és una cosa molt enriquidora”, afirma. Mansilla valora també que els infants es puguin relacionar amb nens més grans i més petits. “Casa nostra començarà un cop creuem la porta de l’edifici i els nostres fills podran gaudir de tots aquests espais compartits i sortir a jugar a Can Batlló sense creuar un carrer. Crec que això ens alliberarà de càrrega de treball i és una experiència de ciutat que jo mateixa no he tingut, ja que soc filla de l’Eixample i he anat molt poc a jugar al carrer”, explica.

Obrint camí

Tots els habitatges de La Borda tenen una estructura modular, molt flexible. “Cadascú n’ha decidit la distribució interior en funció de les seves necessitats”, subratlla Gamboa. Amb vista al futur, doncs, serà possible modificar pisos en cas que faci falta. Mansilla ho explica amb un exemple: “Imagina’t que el nostre fill marxa de casa i que, a l’habitatge del costat, hi acaba d’entrar a viure una persona i els queda petit; nosaltres podríem reubicar l’espai de l’habitació del nostre fill o bé transferir-lo a aquest pis si no ens fa falta, ja que els mòduls són mòbils.” La Borda, d’altra banda, també va aconseguir no haver de construir un aparcament al soterrani després de mesos de negociació amb l’Ajuntament. Més enllà de la seva aposta per la mobilitat sostenible, no tenien aquesta necessitat, i això els permetia optimitzar els recursos econòmics i invertir més en la qualitat dels pisos. “La Borda està sent pionera en una forma d’accés a l’habitatge i ens ha tocat obrir molts melons, però això farà que les properes promocions de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús ho tinguin més fàcil”, valora Mansilla.

L’edifici tindrà un cost de tres milions d’euros i, per finançar-ne la construcció, La Borda ha buscat vies alternatives a les clàssiques. És a dir, als bancs. Més enllà de l’aportació inicial dels habitants, ha rebut un crèdit de la cooperativa de serveis financers Coop57 i ha emès títols participatius, però també cal tenir en compte les aportacions dels socis col·laboradors i d’entitats de l’economia social i solidària. Una de les que han donat suport al projecte és la fundació La Dinamo, que treballa per promoure la implantació d’aquest model d’habitatge. En aquests moments, encara queden per cobrir 200.000 euros i La Borda ha iniciat, a més, una campanya de captació de capital internacional. “Aquí hi ha menys tradició, però en països com ara França, Alemanya i Bèlgica les cooperatives que promouen l’habitatge en cessió d’ús estan més esteses”, explica Mansilla.

La promoció de La Borda té tots els pisos coberts i, a més, hi ha llista d’espera. “Hi ha uns 40 socis expectants i, dels quals, una vintena ja han iniciat el seu propi camí i han començat a reunir-se amb la idea de replicar el projecte. “Tot el coneixement que nosaltres hem generat el podrem compartir amb ells i l’acompanyament els ho farà més fàcil”, afirma Aguiló. La Borda, però, mira més enllà de Barcelona. “Estem compartint coneixement per tot arreu i hem estat, per exemple, a Galícia i al País Valencià”, explica. L’objectiu és clar. “Volem que el model creixi fins al punt de poder exercir de moderador del preu de l’habitatge, com ha passat, per exemple, a Dinamarca”, conclou Aguiló.

Volem que el model creixi fins al punt de poder exercir de moderador del preu de l’habitatge
Ferran Aguiló
Habitant de La Borda
Cooperatives com La Borda seran una forma de resistència de les classes populars per quedar-nos als barris
Elba Mansilla
Habitant de La Borda


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia